Si analitzéssim el tema de la immigració en la premsa comarcal podem veure que aquest fa uns pocs anys que s’ha convertit en el tema estrella, en especial de la secció d’opinió. Uns tracten aquest tema sense miraments, ni recursos estilístics, ni metàfores. Li etziben tal com ve i pel boc gros. Altres són més primmirats. Primer de tot, trien bé les seves paraules, (nouvingut, autòcton) per no trencar cap esquema ni sortir de la norma del políticament correcte. Ells et vénen a dir que la immigració no ha de ser cap problema, però al final de tant dir-ho i repetir sembla que si que ha de ser un problema perquè sinó no hi esmerçarien tantes paraules en una cosa que no presenta més història. Si tu estàs repetint contínuament que no et fa mal el peu, potser la veritat és que si que et fa mal, però no ho vols reconèixer.
El que si que està clar és que la immigració i els eufemismes que amb el temps van sorgint capten vots. Això és l’important i els polítics ho saben. És un tema que crec que va ser decisiu per definir l’actual consistori vendrellenc sorgit a les eleccions del 27 de maig de fa dos anys. Això vol dir que gairebé estem a la meitat de la legislatura i comença el compte enrere per la nova cita del 2011. Ja és hora que els partits comencin a tenir algunes coses clares com el candidat i anar treballant l’estratègia de mica en mica. Una botifarrada popular i gratuïta pot portar uns pocs vots, però potser no et permetran guanyar una cita com aquesta.
La immigració crec que no és pas un problema. Si ho és, no representa el paper tan rellevant que li està atorgant ara mateix els mitjans de comunicació comarcals i una mica de retruc la societat. Parlar d’immigració per mi és com la conversa típica d’ascensor per encetar una mínima relació sense cap més interès. Simplement per no estar callat en el curt trajecte que duren un parell o tres de pisos. Una mica el paper essencial del món temps que durant anys i anys ha exercit en els retrobaments puntuals i sense més aspiracions.
La immigració si que és una de les alarmes socials que ens ajuda a trobar i detectar mancances, desequilibris socials, problemes estructurals i altres patologies que la societat ens amaga dins el seu funcionament rutinari. Els trets essencials són comuns a la majoria de persones. Tothom necessita un habitatge i una manera de guanyar-se les garrofes. També la nostra societat ens ha dotat d’una sanitat i un ensenyament bàsic gratuïts. A partir d’aquí també tenim unes prestacions socials per quan no podem treballar o estem a l’atur o simplement perquè ja hem complert una edat. Aquests crec que són els trets bàsics de tots els que ens movem per aquest boci del planeta terra. Allò que ens fa diferents són uns costums, una religió. Millor dit, un altre camí per accedir al déu únic, unes formes en la indumentària i una llengua. Potser m’he deixat alguna cosa al tinter, però jo crec que aquests són els elements bàsics que aparentment ens diferencien.
Hi ha gent que fa molts anys que està empadronada al Vendrell i coneix molt menys que molts immigrants que han vingut de nou fa poc. Un coneixerà perfectament l’Auditori i l’altre sabrà perfectament com funcionen alguns serveis del Centre Cívic l’Estació com la Borsa Habitatge. El problema que realment tenim i que ens costa reconèixer és que hem muntat una societat que no pot assimilar totes les seves necessitats. Tenim una sanitat que no pot assumir tot el volum de treball que se li demana i menys a l’estiu, sense contractar més metges. Ningun polític ha dit que per accedir a la sanitat publica has de tenir un any cotitzant a la Seguretat Social. No queda gens bé i és políticament incorrecte. Ningú és vol mullar. Llavors el que passa és que el sistema queda col·lapsat. L’ensenyament viu unes disfuncions similars. Ens falten recursos i mitjans perquè la integració escolar sigui realment eficient. Llavors, ells, que ja estan en la terra promesa, a què poden aspirar? Per altra banda, els autòctons amb qui comparteixen aules viuen un sistema educatiu nefast. No parlem ja del tema de benestar social que dóna per un altre article.L’avinguda d’il·legals ens està dient que no gaire lluny de nosaltres resulta més interessant jugar-se la vida que continuar sobrevivint en unes condicions pèssimes. Potser és que encara ens interessa vendre que en aquest país s’hi viu de fàbula. Ells creuen que la nostra realitat és molt diferent i que aquí tot funciona amb ordre i concert. Els venem la pel·lícula dels més privilegiats, però no els sabem transmetre la realitat dels més desfavorits que és la que molt probablement hauran d’assumir en un primer moment. Realment estem davant de molts altres problemes que no volem reconèixer perquè la immigració per si mateixa no és pas un entrebanc si la societat l’ha pot integrar amb uns criteris. Estem fent el paper de rics amb butxaca de pobres. Els sectors més dèbils de la societat són els que ho pateixen més i aquí és on trobem molts immigrants perquè en realitat la nostra societat té moltes mancances que no volem veure.
El que si que està clar és que la immigració i els eufemismes que amb el temps van sorgint capten vots. Això és l’important i els polítics ho saben. És un tema que crec que va ser decisiu per definir l’actual consistori vendrellenc sorgit a les eleccions del 27 de maig de fa dos anys. Això vol dir que gairebé estem a la meitat de la legislatura i comença el compte enrere per la nova cita del 2011. Ja és hora que els partits comencin a tenir algunes coses clares com el candidat i anar treballant l’estratègia de mica en mica. Una botifarrada popular i gratuïta pot portar uns pocs vots, però potser no et permetran guanyar una cita com aquesta.
La immigració crec que no és pas un problema. Si ho és, no representa el paper tan rellevant que li està atorgant ara mateix els mitjans de comunicació comarcals i una mica de retruc la societat. Parlar d’immigració per mi és com la conversa típica d’ascensor per encetar una mínima relació sense cap més interès. Simplement per no estar callat en el curt trajecte que duren un parell o tres de pisos. Una mica el paper essencial del món temps que durant anys i anys ha exercit en els retrobaments puntuals i sense més aspiracions.
La immigració si que és una de les alarmes socials que ens ajuda a trobar i detectar mancances, desequilibris socials, problemes estructurals i altres patologies que la societat ens amaga dins el seu funcionament rutinari. Els trets essencials són comuns a la majoria de persones. Tothom necessita un habitatge i una manera de guanyar-se les garrofes. També la nostra societat ens ha dotat d’una sanitat i un ensenyament bàsic gratuïts. A partir d’aquí també tenim unes prestacions socials per quan no podem treballar o estem a l’atur o simplement perquè ja hem complert una edat. Aquests crec que són els trets bàsics de tots els que ens movem per aquest boci del planeta terra. Allò que ens fa diferents són uns costums, una religió. Millor dit, un altre camí per accedir al déu únic, unes formes en la indumentària i una llengua. Potser m’he deixat alguna cosa al tinter, però jo crec que aquests són els elements bàsics que aparentment ens diferencien.
Hi ha gent que fa molts anys que està empadronada al Vendrell i coneix molt menys que molts immigrants que han vingut de nou fa poc. Un coneixerà perfectament l’Auditori i l’altre sabrà perfectament com funcionen alguns serveis del Centre Cívic l’Estació com la Borsa Habitatge. El problema que realment tenim i que ens costa reconèixer és que hem muntat una societat que no pot assimilar totes les seves necessitats. Tenim una sanitat que no pot assumir tot el volum de treball que se li demana i menys a l’estiu, sense contractar més metges. Ningun polític ha dit que per accedir a la sanitat publica has de tenir un any cotitzant a la Seguretat Social. No queda gens bé i és políticament incorrecte. Ningú és vol mullar. Llavors el que passa és que el sistema queda col·lapsat. L’ensenyament viu unes disfuncions similars. Ens falten recursos i mitjans perquè la integració escolar sigui realment eficient. Llavors, ells, que ja estan en la terra promesa, a què poden aspirar? Per altra banda, els autòctons amb qui comparteixen aules viuen un sistema educatiu nefast. No parlem ja del tema de benestar social que dóna per un altre article.L’avinguda d’il·legals ens està dient que no gaire lluny de nosaltres resulta més interessant jugar-se la vida que continuar sobrevivint en unes condicions pèssimes. Potser és que encara ens interessa vendre que en aquest país s’hi viu de fàbula. Ells creuen que la nostra realitat és molt diferent i que aquí tot funciona amb ordre i concert. Els venem la pel·lícula dels més privilegiats, però no els sabem transmetre la realitat dels més desfavorits que és la que molt probablement hauran d’assumir en un primer moment. Realment estem davant de molts altres problemes que no volem reconèixer perquè la immigració per si mateixa no és pas un entrebanc si la societat l’ha pot integrar amb uns criteris. Estem fent el paper de rics amb butxaca de pobres. Els sectors més dèbils de la societat són els que ho pateixen més i aquí és on trobem molts immigrants perquè en realitat la nostra societat té moltes mancances que no volem veure.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 7 d'agost del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada