El rei indiscutible de l'estiu

Una de les coses clares que tots sabem, però que ningú s’atreveix a confessar és el domini i senyoriu que exerceix la figura del pollastre a l’ast durant l’estiu, Al llarg de tot l’any té un pes important en les nostres vides, però quan arriba la calitja i en especial els caps de setmana assoleix un protagonisme absolut amb aquest coloret ros que sembla que hagi estat una setmana a la platja sense cap protecció solar. Sota el seu domini més proper hi trobem incloses les patates chips. Moltes són les persones que utilitzen aquest plat per complir amb les obligacions del plat principal d’un dia de festa. Se’l pot presentar amb un vermut i tancar amb un gelat, però l’eix principal de la taula és aquesta au miraculosa que durant uns quants minuts ha estat donant tombs al costat d’una flama. Al seu voltant també hi ha unes preferències, com més cuit, més cru, les dues pexugues, les dues cuixes, amb més o menys condiment, però això si pollastre ha de ser.
Les persones que han decidit treballar en aquest negoci a l’estiu s’ha de reconèixer que no és gens grat. No cal pensar que és molt millor vendre gelats i granissats que treballar entre neveres i congeladors, però la veritat que deu resultar un bon negoci, perquè cada dia n’hi ha més en les nostres localitats. En especial als barris marítims que és una proposta ideal per a les famílies que han passat tot el matí vora el mar i no tenen cap ganes de cuinar. Un animaló d’aquest amb quatre plats i coberts de plàstic, una bossa de patates i per 7 o 8 euros ja tens un dinar per a quatre persones. Al vespre un iogurt o un fruita ja farà la feina restant. Amb això ja tenim el dia arreglat.
El pollastre a l’ast en ajuda a combatre la crisi. No és un plat que engreixi molt a part de l’oli i la pell que es pot prescindir amb certa facilitat . Però en totes les modes també hi ha unes persones que pateixen les seves conseqüències. Els més perjudicats en aquest cas són els molts restaurants i similars que esperen que tots aquests comensals que han decidit no trepitjar a la cuina per un àpat caiguin en les seves mans. Però clar el cost és molt diferent. Els diners que t’estalvies et permeten anar al cine amb crispetes i beguda inclosa en el dia de l’espectador en alguna de les sales de la comarca.
Una de les coses que s’ha d’afegir a la ingesta d’aquest plat és els molts punts que tens de què et quedin les mans una mica brutes si decideixes netejar de l’esquelet del pobre animal tota resta de carn comestible. Aquest fet que també passa en altres menjars tan nostrats com els peus de porc i el xató ajuda a fer més humà, més natural i més senzilla la lluita per deixar l’ossamenta en la seva mínima expressió. Tot i que hi ha una cosa que s’anomenen costums, educació i altres mots similars, el fet que en una taula tots els comensals s’embrutin les mans i la boca quan un es posa davant d’alguns d’aquests plats abans esmentats ens fa una mica menys sofisticats i ens apropa a la nostra condició animals racionals. Menjar calçots amb guants de làtex jo crec que és un crim contra la cuina de l’àvia i les nostres tradicions més ancestrals. A més que segurament perd molt el gust original al barrejar-se amb el tacte amb el làtex.
Pensem que el tracte que li fem al pollastre és realment bestial. He tingut l’oportunitat de veure aquestes aus en una granja com trontollen perquè s’engreixen en poques setmanes i el cos i les potes no té temps a suportar a aquest pes en un període de temps tan curt. Realment el que li fem als pobres pollastres per tenir-lo a punt en poques setmanes ratlla el delicte més animal. Si li fessin als gossos o als gats segurament Europa ja trauria una llei que ho prohibís, però com els pollastres amb plomes estan a la granja i els turistes a la platja doncs ningú es preocupa de la pobre bèstia que haurà de fer el seu paper de tenir contenta i satisfeta a la família. Una de les altres tasques és evitar les discussions familiars perquè és un plat que acostuma a agradar a tothom i són poques les persones que no li agrada una part o una altra del pollastre. No oblidem que en aquestes dies encara que la crisi ha ajudat a disminuir el nombre de divorcis diuen és quan més separacions familiars hi ha per aquest tema tan senzill que a les famílies els costa sortir de la normalitat. Quan trenques la rutina falta que tothom estigui d’acord amb la nova distribució de papers. El pollastre és una cosa ben fàcil de preparar i que si que ho demanes ja t’ho donen tallat i tot arreglat amb el suc corresponent perquè sigui molt més bo als paladars.
Per acompanyar-lo s’hi pot ficar de tot des de refrescs d’estiu que tots coneixem, fins a vins de mes o menys qualitat que ajuda a passar una mica millor coll avall. Aquest és un merescut homenatge a l’autèntic rei de l’estiu en les nostres vides i rutines. El conill li va al darrere, però encara li queda molt camí per córrer.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 28 d'agost del 2009