dijous, 15 d’octubre de 2009

Una Fira ancorada en el passat

Les fires de tot arreu no passen pels seus millors moments. No fa gaires setmanes la de Sant Miquel de Lleida tenia algun petit ensurt per la negativa dels principals concessionaris de tractors a participar en aquest certamen. Si donem un tomb per altres semblants com la de Vilanova i la Geltrú veurem que la problemàtica és molt semblant a la de Santa Teresa del Vendrell. L’esperit bàsic d’una fira que ha de servir per presentar a la ciutadania productes i serveis nous. En cas que aquestes empreses formin part del teixit del municipi o de la comarca la cosa ja resulta un triomf absolut. Però la realitat resulta real ben diferent. Aquestes empreses com l’automoció o altres empreses locals cada dia els costa més aguantar la despesa que suposa participar en aquestes trobades comercials. El seu lloc és ocupat per les típiques parades de mercat que t’ofereixen una gran gamma de productes des de paelles on s’enganxa res de res a peladors de patates que fan autèntics miracles dins l’àmbit de la cuina moderna. Un pes important d’aquest nou col·lectiu de firaires emergents la trobem en la bijuteria que aprofiten qualsevol ocasió per plantar les seves creacions artístiques allí al mig entre descalcificadors i botigues de mobles.
Les fires en el moment que van sorgir tenia molt de sentit. Els pagesos i menestrals tenien una oportunitat clau per comprar tot allò que necessitaven per la resta de l’any des de carros a elements per la llar. Però estem parlant gairebé de dos segles enrere quan els comerços que hi podia al Vendrell es podien comptar amb les dits de les dues mans. Llavors anar a Vilafranca era com anar a actualment a Perpinyà. Barcelona o Tarragona ja representaven esforços massa arriscats pels mitjans de comunicació que predominaven en aquells temps. Una fira actualitzada hauria de recollir les noves tendències del mercat. Però hi ha una proposta que cada dia es va imposant més a casa nostra amb força bona acollida. Són les fires sectorials o especialitzades, com la Fira del Ram de Vic, la Fira d’Arts Escèniques de Tàrrega, Fira de l’Avet a Espinelves, La Fira de la figa d’Alguaire, Fira de la Castanya de Viladrau i tantes altres similars que es reparteixen pel territori català.
El model de fira que tenim aquí a les portes aquesta setmana necessita una profunda remodelació. La vila i la comarca tenen moltes coses que oferir en una cita singular com aquesta. Per altra banda, cal saber quins són els motius perquè molts dels comerciants locals es mantenen al marge d’aquesta fira. A la comarca tenim unes quantes empreses amb forts vincles internacionals que mai han aparegut per cap caseta de la Rambla. Altres potser no han sortit del municipi, però per les seves característiques són molt indicats per a participar en aquesta cita anual. ¿Algú sap el motiu real que els porta a obviar reiteradament aquesta mena d’aparador de la comarca?
Hem de treballar en aquest sentit, especialització amb un pes específic de la vila i comarca. Una de les propostes agosarades per aquest any hagués estat centrar la present edició de la fira en el món de la ceràmica pel renom que ha adquirit aquesta biennal en el món de l’art en general i d’aquesta tècnica en particular. Hem tingut la brillant idea de plantar una part d’aquest món creatiu en un lateral del carrer Indústria. Està bé per donar a conèixer aquest nou espai recuperat a la indústria de la rajola local, però queda una mica apartat del nucli de la població en especial per als visitants foranis i de la resta de la mostra. Un altre dels problemes de la Fira és la minva d’espai per estacionar els vehicles durant aquests dies pel canvi de finalitat. Sort en tenim encara del solar del costat de la Riera on es fan els concerts de Festa Major. Una mica arregladet quedaria molt millor. Esperem que no ens plogui a tots plegats.



Article publicat al Diari del Baix Penedès el 16 d'octubre del 2009