dijous, 15 d’octubre de 2009

Una nit màgica a l'Apolo de la mà dels Laxen


La nau espacial tripulada pels Lax’n’Busto va aterrar a la lluna dels somnis realitzats en una nit plujosa i màgica. Vàrem ser més de 1.000 persones les que vàrem participar en aquest viatge galàctic. Una cita esperada. Després de 40 anys que l’home arribés a la lluna, els Laxen ens porten ben enlaire en un dels seus millors concerts d’aquesta temporada i de la seva dilatada trajectòria musical. De primeres hores de la tarda els seguidors més entusiastes ja ocupaven els primers llocs del que més tard es convertiria en una llarga cua que rodejaria bona part de les parets d’aquest emblemàtic edifici del Paral·lel Barceloní. Una mica abans de les nou de la nit s’obrien les portes. Era qüestió d’ensenyar ràpidament l’entrada que molts ja havíem comprat per internet i posicionar-se en aquest espai rectangular. Passava una mica d’un quart de deu de la nit i un home disfressat d’astronauta pujava a l’escenari i plantava una bandera blanca amb el nom del grup i del seu darrer disc. A partir d’aquí ja van començar a sonar els primers acords d’una de les peces dels seu darrer treball discogràfic “Sense sentit”. Era el tret de sortida perquè la sala plena de gom a gom comences a vibrar de valent fins el final del concert que també va acabar amb el clàssic Miami Beach. Eren poc més de les onze de la nit. Gairebé dues hores d’emocions, saltar, moure’s, somriures, taral·lejar, gresca, complicitat i molta calor que va durar aquest esperada cita del grup vendrellenc amb els seus seguidors incondicionals. Hi havia un munt de cares conegudes del Vendrell que no es van voler passar per alt l’enregistrament d’aquest transcendental concert que al mes de novembre es posarà a la venda en format cd i dvd. Entre els amics i parents del públic no hi van faltar alguns dels membres del grup Gossos, que van seguir l’espectacle des de la part de dalt de la sala. No hi van faltar les cançons de sempre com “Tinc fam de tu”, “Llença’t”, “La meva terra és el mar” “Toca’m els ous Maria” amb un important pes dels dos darrers treballs creatius de la formació amb el Salva. Els allí presents vam poder escoltar per primer cop dues cançons inèdites del grup, “M’agrades tu” escrita i composta per Pemi Rovirosa que ens recorda fàcilment les primeres composicions de la formació i una altra que van afegir als bisos del final de la festa que s’assembla una mica més amb la línia nova encetada amb l’entrada del nou cantant. Una gran nit amb un escenari petit al que no ens tenia acostumats en els seus concerts, però que estava molt ben aprofitada amb el Jimmy Pinyol i la seva bateria que tenia la base rodejada per unes fantàstiques pedres lunars. Pels seguidors del grup es pot dir que varen fer un concert normal amb l’afegitó d’aquestes noves peces que estrenaven per aquesta ocasió. El que si que es va poder veure en tot moment va ser l’emoció dels membres del grup, en especial el Pemi Rovirosa que amb les seves cordes transmetia energia positiva a tota la gernació que venia disposada a sentir bon rock n roll. Per cert, trobo a faltar en els concerts del grup els solos de bateria del Pinyol. Esperem que en la nova temporada en puguem gaudir com els primers temps que era un dels moments esperats dels concerts. Al meu entendre, hi havia massa gent en aquella sala. La cosa a vegades es convertia en excessivament agobiant. Amb 100 persones menys o una altra sala, tothom hi hagués sortit guanyant. Ara a esperar el fruit d’aquest treball i felicitar al grup i al seu entorn per aquest concert i a tots nosaltres per haver estat al seu costat i fer realitat projectes com aquest nou esglaó per a la seva llarga discografia.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 16 d'octubre del 2009