Hi ha gent que passa hores i hores davant del mostrador sense clients. No sé que deu fer. Pot mirar catàlegs, parlar amb el messenger, fer plans, però al final resulta molt avorrit. Prop de casa hi ha una tenda de complements per animals i la veritat que no he vist mai ningú. Una noia despatxa i està alli sola amb un ordinador i fa cara d'avorrida.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
deu ser avorrit ser a una botiga sense gent, que fas? sense feina, el temps no passa
Disculpeu-me que posi la cullerada, però en una botiga mai s’acaba la feina, sempre hi ha quelcom a fer, no tot es atenció al client, si més no, quan no saps que fer i tens estones que realment són buides pots anar reciclant-te, informar-te de les noves tendències, de quins són els teus competidors, que fan com ho fan etc... però és més senzill empoltronar-se i jugar al solitari, després tots ens queixem de que no tenim clients,... oi que m’enteneu?
Quina raó, Glòria... Però d'altres vegades hi ha gent temporal o amb unes condicions que fan plorar... i és clar... no motiva gens.
Publica un comentari a l'entrada