Un gran encert per Lleida, la Llotja
Una de les estrelles vigents de Lleida és la nova Llotja. Jo hi vinc de tant en tant perquè la meva dona és de Lleida. Cada cop que vinc, en només creuar un tros de ciutat pots veure tota la programació que fan en aquest innovador epicentre cultural de la terra ferma. Un equipament que ja fa dies convenia. Com es pot veure en les diferents propostes que acull gaudeix de molt bona resposta per part dels seus convilatans. Enhorabona per fer-ho realitat i que les persones segueixen omplint els seus espais com ho han fet fins ara.
Lleida, més que un joc
Enguany els Reis Mags que tenen molt de lleidatans encara que diuen que vénen de l’Orient m’han portat el Joc de Lleida. La veritat és que està molt bé perquè és una manera de conèixer millor la ciutat per aquelles persones que hi tenim un relació puntual o esporàdica. Aquests dies per anar d’un lloc a l’altre en cotxe tenia el taulell del joc al cap i anava seguint els seus viaranys per anar d’un lloc a altre. Evidentment els colors de les vies estaven en desús, però moltes coses estan en ple funcionament. Un cas pràctic, que acostuma a passar a molta gent és que coneixem el nom dels carrers pels principals establiments que allí hi ha. Un punt de referència que en aquest joc és clau per arribar al final. Un gran encert.
El clot de les granotes
Una dels llocs que primer vaig conèixer de Lleida va ser el nom popular del Clot de les Granotes. Jo crec que va ser un desencert posar-li Constitució perquè ben poca gent la coneix amb aquest nom. Hi ha coses populars que encara que es vulguin maquillar i arreglar amb noms mediàtics no s’aconsegueix perquè el poble no s’equivoca mai. Potser fer un canvi ara no quedaria gairebé per alguns, però jo crec que la majoria hi estaria d’acord i la realitat de Lleida s’adaptaria al seu sentit popular amb llegenda inclosa que els més grans continuarien explicant als més petits de perquè porta aquest nom tan curiós.
Les cartes del paer
Una de les coses que vaig resseguint cada cop que agafo aquest diari és l’escrit que fa el paer de Lleida sobre la ciutat que surt els diumenge. Molts alcaldes ho haurien de fer perquè serveix una mica perquè els lectors i la ciutadania tinguin clar quin és el projecte de la ciutat que desitgen els seus manaires. Hi ha pocs alcaldes que ho facin. Jo crec que és un encert. Aprofitant el contingut que acostuma a estar trufat de bones paraules i il·lusions no estaria malament de tant en tant posar-hi un potser hagué estat millor.... Tothom és humà i de tant en tant s’equivoca o no?
Article publicat al Diari Segre el 15 de gener del 2011
Una de les estrelles vigents de Lleida és la nova Llotja. Jo hi vinc de tant en tant perquè la meva dona és de Lleida. Cada cop que vinc, en només creuar un tros de ciutat pots veure tota la programació que fan en aquest innovador epicentre cultural de la terra ferma. Un equipament que ja fa dies convenia. Com es pot veure en les diferents propostes que acull gaudeix de molt bona resposta per part dels seus convilatans. Enhorabona per fer-ho realitat i que les persones segueixen omplint els seus espais com ho han fet fins ara.
Lleida, més que un joc
Enguany els Reis Mags que tenen molt de lleidatans encara que diuen que vénen de l’Orient m’han portat el Joc de Lleida. La veritat és que està molt bé perquè és una manera de conèixer millor la ciutat per aquelles persones que hi tenim un relació puntual o esporàdica. Aquests dies per anar d’un lloc a l’altre en cotxe tenia el taulell del joc al cap i anava seguint els seus viaranys per anar d’un lloc a altre. Evidentment els colors de les vies estaven en desús, però moltes coses estan en ple funcionament. Un cas pràctic, que acostuma a passar a molta gent és que coneixem el nom dels carrers pels principals establiments que allí hi ha. Un punt de referència que en aquest joc és clau per arribar al final. Un gran encert.
El clot de les granotes
Una dels llocs que primer vaig conèixer de Lleida va ser el nom popular del Clot de les Granotes. Jo crec que va ser un desencert posar-li Constitució perquè ben poca gent la coneix amb aquest nom. Hi ha coses populars que encara que es vulguin maquillar i arreglar amb noms mediàtics no s’aconsegueix perquè el poble no s’equivoca mai. Potser fer un canvi ara no quedaria gairebé per alguns, però jo crec que la majoria hi estaria d’acord i la realitat de Lleida s’adaptaria al seu sentit popular amb llegenda inclosa que els més grans continuarien explicant als més petits de perquè porta aquest nom tan curiós.
Les cartes del paer
Una de les coses que vaig resseguint cada cop que agafo aquest diari és l’escrit que fa el paer de Lleida sobre la ciutat que surt els diumenge. Molts alcaldes ho haurien de fer perquè serveix una mica perquè els lectors i la ciutadania tinguin clar quin és el projecte de la ciutat que desitgen els seus manaires. Hi ha pocs alcaldes que ho facin. Jo crec que és un encert. Aprofitant el contingut que acostuma a estar trufat de bones paraules i il·lusions no estaria malament de tant en tant posar-hi un potser hagué estat millor.... Tothom és humà i de tant en tant s’equivoca o no?
Article publicat al Diari Segre el 15 de gener del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada