La crisi ens ha portat a utilitzar aquest verb més del compte. Ja no el dediquem només per administrar una part del nostre frigorífic, sinó que ara l’apliquem molts altres efectes de la vida que ens rodeja. Ara també hem de fer el mateix amb els salaris, les taxes els impostos. Si fins ara hem gastat el que no teníem, a partir d’ara ens toca agafar les tisores i anar retallant coses a les que ja estàvem acostumats. Ja s’han acabat les obres faraòniques i les grans inversions perquè tots els votants estiguin contents. Ara tocar sortir al balcó i dir que les peles ja s’han acabat i gràcies que anem mantenim el tipus i salvar els mobles. La nostra missió és dir-ho a la gent perquè ho entengui. Sinó li diem, una tasca molt impopular impopular, ja s’ho anirà trobant de mica en mica en el transcurs dels propers mesos i fins i tot anys. Fins ara pagàvem beques, llibres, esport, autobús entre moltes altres coses. Potser a partir d’ara només pagarem autobús. Pel que fa a la resta, cadascú que carregui amb la seva despesa. Però potser també és hora que comencem a fer les coses amb una mica de cap. Si obrim un carrer per posar una canonada d’aigua, potser que ja hi posem un parell o tres de tubs més per si el dia de demà se’ns acut posar la fibra òptica. Tampoc estaria malament que deixem una petita estructura per si més endavant hi volem instal•lar contenidors soterrats. La política actual és que cada cop que es posa un nou servi es torni a aixecar el terra. És el moment de planificar una mica i fer plans a mig o llarg termini. Una manera intel•ligent de no enterrar tants de diners innecessaris en els mateixos carrers. Al cap de poc temps ho tornem a aixecar tot un altre cop.
El fet de congelar taxes i impostos només vol dir que l’administració pública no arribarà a tants de llocs. Si fins ara en un carrer de la platja es fonia una bombeta i estaven un parell de setmanes a canviar-la. A partir d’ara estaran mig any fins que hi hagi diners per comprar-ne una remesa nova. Aquest 0 graus centígrads també ens indica que molt possiblement ens haurem de comprar tots els llibres dels nostres fills perquè a al Casa Gran no en tenen ni cinc. Ningú ha de pensar que aquests diners que estalviem en pagaments a la hisenda municipal els podrem destinar per anar a sopar un dia en un restaurant tota la família. Si estalvies 20 euros, possiblement al final, la broma et costarà 100 euros. Però aniràs a dormir feliç perquè l’IBI només t’ha pujat un euro aquell any, però no et preocupis que els hauràs de destinar a un altre lloc.
Les despeses són les mateixes, les paga l’administració o les paga el contribuent. No hi ha volta de fulla, ni miracles ni coses d’aquestes. Massa cops el problema és l’administració o les administracions o massa administracions. Aquest és un dels defectes d’aquest país que hem creat una munió d’administracions que se solapen contínuament. Per exemple, el tema d’estrangeria doncs és una cosa que correspon a Madrid. Doncs molts ajuntaments i també la Generalitat, de tant en tant, va traient el tema per simple rèdit polític perquè no tenen competències en aquest tema. Si realment hem de decidir aquí que truquin als amics de Madrid i que els la transfereixin. No passa res, però aquesta superposició d’administracions recorda la feina d’alguns treballadors que mentre un pica, quatre es miren la feina que fa. Això és el que hem d’evitar. És molt fàcil retallar, congelar, però la feina que es requereix és administrar. La part més difícil d’aquesta assignatura que ningú vol assumir perquè tot és com una mena de joc de la cadira i ningú es vol quedar fora.
La situació actual servirà perquè moltes mites i conceptes canviïn com per exemple els municipis del cinturó vermell de Barcelona ja comencin a votar més CiU. Si és necessari votaran PP. Ara no toca parlar de banderes de drets globals, ni de justícia social. Ara toca arribar al final de mes amb unes mínimes garanties i amb una mica de serietat. Qui ho aconsegueixi s’emportarà el gat a l’aigua. Aquesta situació ens servirà per fer una segona transició. En la primera la dictadura va deixar pas a una mena de partidocràcia dels més grans. En aquesta segona passarem de les paraules i dels somnis al pa nostre de cada dia.
Congelar i retallar només serveix per amagar el cap sota l’ala i sortir a l’opinió pública com a persones preocupades amb els convilatans. Si el motor deixa de funcionar del tot, llavors la corrent del dia a dia si potser si que ens portarà riu avall. Això és com qui no inverteix a casa seva. El dia que ho faci haurà de posar tots els diners que no havia destinat en els altres anys. Evidentment hi perdrà dinersr. Cada any s’ha de fer. De mica en mica. El que és necessita és algú que sàpigui administrar bé i no gent que s’amaga darrere el titular de congelació creant efectes secundaris molt pitjors i ajornant els principals problemes per a més endavant.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 14 de gener del 2011
El fet de congelar taxes i impostos només vol dir que l’administració pública no arribarà a tants de llocs. Si fins ara en un carrer de la platja es fonia una bombeta i estaven un parell de setmanes a canviar-la. A partir d’ara estaran mig any fins que hi hagi diners per comprar-ne una remesa nova. Aquest 0 graus centígrads també ens indica que molt possiblement ens haurem de comprar tots els llibres dels nostres fills perquè a al Casa Gran no en tenen ni cinc. Ningú ha de pensar que aquests diners que estalviem en pagaments a la hisenda municipal els podrem destinar per anar a sopar un dia en un restaurant tota la família. Si estalvies 20 euros, possiblement al final, la broma et costarà 100 euros. Però aniràs a dormir feliç perquè l’IBI només t’ha pujat un euro aquell any, però no et preocupis que els hauràs de destinar a un altre lloc.
Les despeses són les mateixes, les paga l’administració o les paga el contribuent. No hi ha volta de fulla, ni miracles ni coses d’aquestes. Massa cops el problema és l’administració o les administracions o massa administracions. Aquest és un dels defectes d’aquest país que hem creat una munió d’administracions que se solapen contínuament. Per exemple, el tema d’estrangeria doncs és una cosa que correspon a Madrid. Doncs molts ajuntaments i també la Generalitat, de tant en tant, va traient el tema per simple rèdit polític perquè no tenen competències en aquest tema. Si realment hem de decidir aquí que truquin als amics de Madrid i que els la transfereixin. No passa res, però aquesta superposició d’administracions recorda la feina d’alguns treballadors que mentre un pica, quatre es miren la feina que fa. Això és el que hem d’evitar. És molt fàcil retallar, congelar, però la feina que es requereix és administrar. La part més difícil d’aquesta assignatura que ningú vol assumir perquè tot és com una mena de joc de la cadira i ningú es vol quedar fora.
La situació actual servirà perquè moltes mites i conceptes canviïn com per exemple els municipis del cinturó vermell de Barcelona ja comencin a votar més CiU. Si és necessari votaran PP. Ara no toca parlar de banderes de drets globals, ni de justícia social. Ara toca arribar al final de mes amb unes mínimes garanties i amb una mica de serietat. Qui ho aconsegueixi s’emportarà el gat a l’aigua. Aquesta situació ens servirà per fer una segona transició. En la primera la dictadura va deixar pas a una mena de partidocràcia dels més grans. En aquesta segona passarem de les paraules i dels somnis al pa nostre de cada dia.
Congelar i retallar només serveix per amagar el cap sota l’ala i sortir a l’opinió pública com a persones preocupades amb els convilatans. Si el motor deixa de funcionar del tot, llavors la corrent del dia a dia si potser si que ens portarà riu avall. Això és com qui no inverteix a casa seva. El dia que ho faci haurà de posar tots els diners que no havia destinat en els altres anys. Evidentment hi perdrà dinersr. Cada any s’ha de fer. De mica en mica. El que és necessita és algú que sàpigui administrar bé i no gent que s’amaga darrere el titular de congelació creant efectes secundaris molt pitjors i ajornant els principals problemes per a més endavant.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 14 de gener del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada