Els iogurts de pruna

Una de les coses que m’ha sorprès favorablement ha estat la notable repercussió mediàtica que ha tingut la meva promoció dels iogurts de pruna del Mercadona. Una tasca que va començar molt abans de la primera pedra d’aquest centre del Botafoc. A vegades a la vida, com passa en el món artístic, una obra o cançó que ha estat feta per simple entreteniment i sense cap pretensió passa a convertir-se en un clàssic i en una peça irrenunciable del repertori de l’artista. Un dels casos que poso sempre com a exemple és “Toca’m els Ous Maria” dels Lax’n’busto que no hi ha cap concert sense que soni. Tothom espera el moment oportú per agafar el micròfon i repetir la popular frase “Esos quillos no saben cantar”. He de dir que també he estat una de les persones que també ha gaudit d’aquest honor. Els iogurts de pruna els vaig descobrir per una simple suggerència d’un familiar meu molt proper. Un matí de diumenge després d’una nit de concert em va oferir aquest nou sabor. Ho vaig provar per simple inèrcia golafre.. La veritat és que em va agradar molt. Tenia el mòbil a mà i vaig decidir posar la meva experiència a la xarxa. Aquí va començar tot. A partir d’aquí també els he inclòs a la meva llista de la compra. En el vessant virtual també ha assolit una resposta superior a la que era d’esperar en les diferents aportacions que he anat fent. Al final, la gent, com passa molts cops a la vida real, parlem de coses trivials com el menjar, les nostres passions confessables, la moda o el comportament d’alguns personatges il·lustres del nostre entorn. Això no vol dir que hagin de sortir a cap mitjà de comunicació. Simplement pertany a la realitat de cada dia. Això els fa quasi immortals tot i que no els trobis mai a la petita pantalla. Aquestes temàtiques ens donen “vidilla” social. Les grans enquestes mediàtiques ens fan creure que aquí ens passem el dia parlant de la seguretat ciutadana, de la convivència vilatana, de la pujada de l’Euribor i com no, de la crisi. Van ben equivocats. Aquí en moltes converses s’acaba xerrant, entre d’altres coses, sobre alguna recepta de cuina innovadora, del que li ha passat a la dona del veí que treballava en una gran empresa internacional i ara està a l’atur sense indemnització. En resum: la realitat social del país, el que interessa a al gent es troba a les cues de les botigues i dels serveis públics com la sanitat. Els iogurts de pruna és un d’aquests temes que els treus en qualsevol lloc i tothom es pot posicionar. Una conversa simpàtica que requereix un xic més d’implicació que les converses soses i insípides sobre la previsió meteorològica per als propers dies. Arran de tot aquest petit moviment a les xarxes socials, m’he trobat moltes persones que després de la preceptiva presentació m’han comentat que havien tastat aquest gust deliciós d’aquesta fruita amb certes propietats laxants. Possiblement algú també descobrirà com jo vaig fer en el seu dia que aquests iogurts són molt aconsellables. Altres es poden pensar que han estat víctimes d’una campanya enganyosa per part meva. Altres ja m’ha comentat, en broma, que si jo tenia algun tipus de comissió. Res de tot això, ni molt menys. Encara que m’ha entrat el cuquet de preguntar a l’empresa si les vendes d’aquest producte al centre del Vendrell superen la mitjana de l’estadística. Però de moment, ho he deixat estacionat. Els iogurts de pruna són un element idoni pel cos. És molt saludable pel trànsit intestinal. És sa i no engreixa. Què més li podem demanar? Jo aprofito aquest espai del DIARI per aconsellar a tothom que faci un tastet d’aquest producte que ja podem adquirir sense sortir de la comarca. Una forma intel·ligent de prevenir accidents és que el Baix Penedès tingui una molt bona oferta en diferents serveis i establiments. Els seus veïns, indígenes o nouvinguts, almenys no tindran l’excusa d’anar a altres punts de la geografia catalana. Però en tot aquest procés he pogut treure unes conclusions que m’agradaria exposar perquè es poden aplicar a altres realitats de la nostra societat: la primera, com he dit abans, que a vegades les coses més trivials poden convertir-se en les més importants i viceversa. Segona, que tot i que molts usuaris fan les seves aportacions sobre aquest tema en alguna de les plataformes virtuals que han aparegut fins ara, hi ha molta més gent que no han dit res però que també està al corrent de tot el reguitzell de comentaris que s’han generat. Tercera, que les xarxes ofereixen moltes possibilitats de publicitat que fins ara només es podien aconseguir en alguns mitjans de comunicació. Conclusió final que els iogurts de pruna ajuden a fer pair. En aquest país una bona digestió ajudaria a més d’un a ser un xic més feliç. Ho podem intentar tots plegats. Article publicat el 9 de març al Diari del Baix Penedès