Baix Penedès: de festa, tot l'any

Aquest seria un bonic lema per la nostra comarca. Tinc uns amics que durant uns anys han estat vivint en diferents indrets d’Europa. Quan han arribat aquí a la nostra comarca i en ple hivern han quedat fascinats i estupefactes per les diferents i variades propostes de festa que es troben sense anar gaire lluny de casa. En un parell de mesos han viscut, entre d’altres la Xatonada, uns 3 Tombs, el Carnaval. Aquesta és l’oferta dels mesos més freds de l’any, però quan arribem a la calitja l’oferta és multiplica per 3 o per 5. El que no entén aquesta parella joves és el marc de tot això. En una situació econòmica com l’actual amb més de 20% d’atur que pot arribar ben aviat a un 30% de la població i amb una incidència molt greu entre els joves encara mantinguem aquest ritme. Si mirem els propers mesos veiem que ha sortit a la llum que Calafell vol organitzar un Carnaval d’estiu. Suposo que per animar una mica aquesta població costanera. Encara me’n recordo quan ara deu fer uns 10 anys el regidor popular de Calafell, Jordi Alcaraz, ja es va atrevir amb aquesta deslocalització del rei de la gresca i la disbauxa. Com si fos ahir, jo vaig anar a tirar unes fotos pel DIARI. Al carrer Vilamar hi havia més càmeres de televisió i fotògrafs de premsa que no pas carrosses de Carnaval que va ser més migrat que enguany al Vendrell. Un espectacle amb més curiosos que participants que va durar el que va durar. Potser una o dues edicions, no més. Si aquesta rua carnavalera es porta a terme a l’estiu, suposo que en la majoria de casos la gent tornarà a utilitzar les carrosses i disfresses del darrer hivern. Potser algú si que s’atrevirà amb noves propostes, però la situació no es propícia a aquesta actualització. Encara que es faci aquesta festa i altres 52 o les que facin falta les costums de les persones s’han actualitzat. Ara ja no és com abans que amb qualsevol proposta la gent anava als bars, restaurants mentre feia temps per veure un castell de focs, anar a ballar o viure cavalls ben guarnits. Ara el que és porta és l’entrepà de casa amb la nevereta ben farcida de llaunes o consumir al lloc més econòmic que un trobi. Encara hi ha gent que evidentment fan ostentació de la seva real o fictícia bona situació econòmica, però això ja és propi d’un passat que ja forma part de la història. Calafell, el Vendrell i Cunit tenen un problema: el turisme. Durant anys amb qualsevol excusa amb uns mínims garantits aquí s’omplia de gent que donava vida als bars, restaurants. Ara les coses han canviat. Amb l’afegitó negatiu que per la neteja de tot plegat és necessiten més efectius i material de recollida perquè es recullen més deixalles que abans. La gent porta l’arsenal al cotxe o el va a comprar a un supermercat amb horaris ampliats. Ocupar els primers llocs de les taxes d’atur a Catalunya no és cap honor. Formar part de les comarques amb més esdeveniments festius de Catalunya també és una dada rellevant. Ara si combinem aquestes dues conclusions podrem extraure uns resultats realment preocupants que ens indica que alguna cosa falla. Entre tots hem d’anar canviant el xip una mica començant pels de dalt i acabant pels de baix. Els polítics evidentment s’han preocupat amb tot aquest reguitzell d’activitats a donar vida a aquest sector que havia de ser un dels puntals de la nostra economia. La realitat vigent cada dia ens demostra més que aquest sistema és totalment inviable al ritme que portem actualment. Hem de tenir en compte que qui ha de sufragar una part considerable d’aquesta despesa és la hisenda pública d’una manera indirecta o directa. No és que no m’agradi la festa, ni molt menys, però crec que hi ha coses més necessàries que no pas organitzar sopars populars i concerts gratuïts amb diners que seria millor destinar a benestar social i a tasques socials. Tot amb una mica de seny i mesura Potser tornarem a veure els envelats amb i les recaptes per la festa major i altres elements que les noves generacions ja no han viscut per la seva curta experiència en la vida. Però tot això és aliè a la classe política que viu immers en una campanya que ells s’han organitzat sota el lema “Baix Penedès: de festa, tot l’any”. Hi esteu d’acord? Article publicat el 2 de març al Diari del Baix Penedès