A favor de les escoles bressol

Escrit redactat pel Col·lectiu de pares d'alumnes de les escoles bressol Ralet Ralet i Botafoc. Publicat a la premsa el 20 d'abril de 2012 

En defensa de lesescoles bressol El passat dia 16 de març, aquestdiari va publicar una carta del col·lectiu de mestres de les escoles bressoldel Ralet, Ralet i el Botafoc en el que reclamaven al’Ajuntament del Vendrell el seu suport per assegurar la viabilitat d’aquestscentres educatius. Amb aquest escrit, els pares d’alumnes d’ambdues escoles enssumem a la crida que han fet les mestres dels nostres fills. Les escoles bressol s’hanconvertit en un servei social i educatiu de primer ordre. En primer lloc,desenvolupen una tasca pedagògica importantíssima, que es remunta en part enuna de les idees fonamentals que Rousseau ja va exposar a L’Emili (1762) i que més han influït en la pedagogia del nostretemps. A saber: que l’infant és un ésser en si mateix i no un petit homenet,fet que li atribueix una raó de ser que es justifica per si sola. Una raó deser que porta als equips educatius d’aquestes escoles a oferir als nostresinfants la millor educació possible. En segon lloc, en uns temps en els ques’està precaritzant la vida d’amplis sectors de la societat, aquestsequipaments formen part d’un sistema de compensació social que fa front a unesdesigualtats que no paren de créixer dia rere dia. I en tercer lloc, són unrecurs necessari per gestionar la conciliació familiar i laboral. Des d’aquí emplacem al’Ajuntament a què faci l’esforç per mantenir el model d’escoles bressoldesplegat al municipi. Si de veritat es preocupa pels seus vilatans, ja éshora que demostri a l’actual govern de la Generalitat que és possible sosteniri millorar serveis com els que ofereixen les llars d’infants en contra de lapolítica indiscriminada de retallades socials que estem patint. No només ha defer l’esforç de conservar les escoles bressol, si no que hi ha de seguir invertintper a millorar-ne la dotació pressupostària i les condicions de treball delsseus equips educatius. De tots és conegut que laretribució econòmica que reben aquests equips està molt per sota de l’autèntic valor de la funció social queexerceixen. Això posa en evidència la manca de reconeixement envers unaprofessió que no es valora suficientment i exemplifica una vegada més les desigualtats de gènere que es donen en elmercat laboral i professional. No hi ha dubte que aquestsprejudicis planegen sempre en la política d’inversions cap aquests tipusd’equipaments. Des de les associacions de mares i pares és hora de reivindicarel seu veritable valor, així com els principis pedagògics i socials que van ferpossible el sorgiment i extensió de les llars d’infants, amb més de centcinquanta anys d’existència. Exigim, doncs, que es segueixiinvertint en elles i que es faci el possible per dignificar el reconeixementsocial de les seves mestres. Desconeixem si la situació actual de l’Ajuntament,atesa la decisió de la Generalitat de no seguir aportant la seva part desubvenció, obliga a mantenir aquesta inversió mitjançant la pujada de quotes oel tancament de places i, conseqüentment, la pèrdua de llocs de treball. Somconscients del deute que s’arrossega, però també recordem que, fa poc més dedos anys, alguns càrrecs polítics que encara governen al municipi, anunciavenamb total impunitat, un superàvit a la tresoreria municipal que la cruarealitat ha hagut de desmentir. No s’excusin només amb la crisi i la baixadad’ingressos i, per una vegada, pensin seriosament en allò sobre el que deveritat cal invertir.