dilluns, 3 de setembre del 2012

La importància del verb prohibir


 
Arran de la rua de carnaval vendrellenc hem ampliat el ventall d’usos del verb prohibir a casa nostra. Ara era el torn de l’alcohol a la via pública amb motiu especial del Carnaval. Encara que després de veure el pas de les carrosses que va durar uns 40 minuts es va poder veure un presumpte tirador de cervesa que segurament oferia un tipus 0.0 i algunes taronjades totalment naturals que presumptament produïen uns efectes molt curiosos en els seus consumidors. Coses que han d’estar clares per tothom després de tota la polseguera mediàtica que s’ha aixecat aquests dies arran d’aquest tema.
El problema de tot això és que la societat actual no sap o no vol actuar amb els cassos concrets que han derivat a prendre aquesta mesura. El mateix passa amb el tabac, el so elevat i altres elements que poden provocar aquests posicions socials enfrontades. Per arreglar tot això la classe política ha elaborat unes ordenances que intenten superar  tots aquests aspectes conflictius. En molts casos  hi ha més element subjectius que objectius alhora de posar fil a l’agulla. Encara tenim moltes coses que tenen un difícil per no dir impossible sistema de mesurar per copsar la seva repercussió real objectiva. En aquest punt, és quan  entra en joc l’ambigüitat de molts articles que fàcilment poden acabar en un atzucac legal que poden derivar en vàries formes també enfrontades. Des d’una sanció exemplar de 1.000 euros fins a un “aquí no passa res”.. Quan els articles d’una norma inclouen verbs tan bucòlics  “procurarà”,  “vetllarà”, “estimularà”, “facilitarà” ho tenim molt magre a l’hora d’arreglar seriosament alguna cosa sí és que realment ho volem solucionar. No sigui que la nostra única  intenció és fer una mica de soroll mediàtic.
Nota: era un article que tenia per casa i mira l'he posat aquí.