Ahir Catalunya va viure un dia històric marcat per un clam popular que cridava per la independència d'aquest país. Aquesta manifestació va ser capaç d'unir la voluntat de 2.000.000 de persones d'arreu dels Països Catalans en un únic destí. Entre els seus membres hi havia gent de totes les edats, totes les condicions i segurament totes les visions d'una Catalunya independent, però la cosa està clara. Ara falta que els polítics ho entenguin i es posin a caminar en aquest camí que no és gens fàcil, però que és el que vol la majoria de la gent. Si no hi estan d'acord, doncs que s'apliqui la democràcia i es faci un referèndum vinculant. A veure que passa. Fa uns anys pensava que guanyaria el no a la independència, ara no ho tinc tan clar. Ahir feia goig perquè molta gent a la mani parlava català perquè a vegades només sents gent parlant castellà pels nostres carrers i places. A veure quins són els propers capítols
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada