dilluns, 3 de setembre del 2012

Vendre l'anima al diable




El Vendrell hem viscut un canvi radical de la nostra situació econòmica oficial. Fa quatre dies s’anunciava públicament de la Casa Gran que s’havia tancat l’exercici anterior amb superàvit econòmic. Després d’un o dos exercicis en què el tema es comentava, però sense buscar grans titulars arribem a la situació actual que resulta que ara tenim un deute 20 milions d’euros a proveïdors. Aquesta enorme quantitat pendent sembla que es començarà a pagar a partir de maig vindrà abonat a càrrec del Govern Estatal. Evidentment si tots els ajuntaments d’Espanya veuen com els seus compromisos econòmics pendents queden eixugats per la bonhomia cega de la majoria absoluta del PP a Madrid tenim aquí una solució fàcil i inesperada. Evidentment per a una persona que segueixi una mica els titulars actuals veurà que aquí hi ha un element que trontolla. A més ofereix les seves avantatges: si el proveïdor redueix el import de la factura aquests tindran la possibilitat de cobrar abans que la resta de factures de la llista per part l’Administració Central. La segona part és que els ajuntaments han de presentar al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques abans del 15 de març tota la relació de factures pendents degudament consignades. La part més crua i només apuntada d’aquesta mesura és que s’haurà d’aprovar un pla de sanejament real de les finances municipals  abans del dia 31 de març. Les administracions públiques tindran un termini de deu anys amb un interès d’un 5% i una cadència de dos anys per tornar els diners. En cas que no ho facin l’Estat s’ho cobrarà d’una o altra manera. L’ajuntament haurà de fer-se càrrec amb seriositat dels diners aportats per l’Estat i amb aquest no és podrà fer l’orni com fins ara es podia recrear davant els proveïdors afectats L’Estat ara ha decidit fer les funcions de banc amb les altres administracions.   Les mesures que s’hauran d’aplicar després per tornar aquests diners amb el corresponent interès seran molt serioses i  contundents. Els propers exercisis no inspiren gens d’optimisme.. No es podran fer pressupostos amb partides inflades per quadrar el resultat final. Ens sentirem com si haguéssim venut l’ànima al diable amb interès, però  amb un petit descompte per pronto pago. 
Nota: Aquest és un article que tenia per casa i perquè no quedi a l'oblit l'he penjat