En aquestes eleccions al Parlament de Catalunya hi ha un nombre migrat de
baixpenedesencs que es presenten dins les diferents llistes electorals per
optar a un escó al recinte del Parc de la Ciutadella. Tot i que el Vendrell és
el tercer municipi de la demarcació de Tarragona e nombre d’habitants el seu
pes en les diferents candidatures no està al nivell que es mereix. Una
centralisme al voltant de Tarragona i Reus i una comarca on els principals
partits no han perdut un minut en buscar cares noves. Molts dels polítics de la
comarca en diferents àmbits han confós aquest acte de servei públic com un
treball vitalici prescindint de buscar dofins que el dia de demà els puguin
substituir en aquesta concreció de la sobirania popular.
Els principals partits que han remenat les cireres a la comarca dins
aquesta democràcia amb vestits de partidocràcia han estat CDC, PP, PSC i ERC
d’una forma residual i fonamentat en personatges atípics que han utilitzat un
partit com a cobertura per un projecte quasi familiar. Hem de tenir en compte
la presència d’alguns partits independents que han governat a l’estil de petit
reietó de torn amb poques vistes sense que la seva estratègia sigui
extrapolable a altres localitats.
Davant aquesta migrada representació del Baix Penedès que podem trobar al
Parlament hem d’intentar buscar tot allò que la nostra comarca pot exportar a
la resta del Principat. Abans d’exposar les nostres potencialitats més
exportables hem de tenir en compte que qui remena ara per les cireres en aquest
país és Alemanya i França i una mica Espanya. En les poques coses que Catalunya
tenim un cert poder aquest es centra en el Govern presidit des del Palau de la
Generalitat. Els parlamentaris s’encarreguen d’elaborar i aprovar lleis i
controlar el Govern entre altres coses. El seu funcionament intern està marcat
clarament per la disciplina de vot. Quan tots els parlamentaris han de votar
seguint la disciplina de vot que marca les sigles la riquesa de la varietat
dins d’una formació se’n va en orris. Si algú gosa trencar el que diuen els de
dalt corre perill seriós que li amarguin l’existència i el facin fora fins i
tot del partit. Llavors, segons aquests mètodes és igual que hi hagi 135
parlamentaris com una 15 perquè a l’hora de la veritat serà el mateix. Una
despesa menys. En totes les formacions hi ha els que ocupen les posicions
privilegiades i de tant en tant surten a la palestra. A la resta, si surten un
cop durant tota la legislatura ja es poden considerar valorats i afortunats. L’efecte es pot extrapolar a les diferents
comissions la cosa es pot extrapolar
Tornant al tema d’aquest article, la nostra comarca pot ensenyar a la resta
de Catalunya com tot i gaudir d’una situació privilegiada entre el mar i la
muntanya, ser un nus de comunicacions entre el nord i el sud i l’est i l’oest,
tot i estar a cavall entre Tarragona i Barcelona tot i... ens hem quedat amb
les capses. No hem estat capaços de
treure partida a tots aquests avantatges amb que partíem en un principi. Un
Baix Penedès amb les tres principals municipis arran de la costa amb un graus
d’endeutament públic que ens situen en
els primers llocs d’aquest rànquing perillós
a nivell català i alguns fins i tot estatal. La resta de municipis del
interior van fent el seu dia a dia sense gaire soroll i intentant mantenir el
tipus sortejant els presumptes riscs i aventures perilloses. Ni els uns ni els
altres, tot i pertànyer a la nostra mateixa comarca, han tingut gaires ganes de
treballar per una comarca única amb una planificació del territori en aquest
nivell. Només cal veure un polígon industrial al costat del del poble del
costat. Si aquests espais dedicats a empreses i indústries gaudissin d’una bona
salut no hi hauria cap problema, però la situació és totalment el contrari. Per
això sorgeix la nostra preocupació. Tot això ens permet situar-nos en les taxes
d’atur més altes de Catalunya i de fracàs escolar. Unes dades que estarem molts
anys per superar amb moltes tragèdies personals pel mig. Tenim una comarca que
pel fet d’estar ben comunicada ens obliga a haver d’esperar una hora per anar a
Barcelona en tren o a pagar un preu extraordinari per anar a Barcelona per la
costa.
A l’estiu, si mirem les dades veurem que són moltes les persones que ens
visiten amb una carmanyola i una nevera, però tothom es queixa que no entren
diners. Ara estem descobrint que en els darrers anys hem convertit aquesta comarca
en una “low cost” i ara tenim molts pisos buits i pocs recursos laborals per
poder viure en aquesta joia territorial de Catalunya. Esperem que aquest model
baixpenedes “happy” no l’exportem a Catalunya. És un model totalment
insostenible i que no porta enlloc. Jo em quedo amb un Baix Camp o Garraf o Alt
Penedès, però el problema és que visc al Vendrell A veure si ens els nostres
representants al Parc de la Ciutadella aprenen d’altres llocs i ho apliquen
aquí.
Article publicat el 9 de novembre al Diari del Baix Penedès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada