Sempre brillarà el teu somriure Sònia

Avui era un d'aquests dilluns rars en què poden passar coses inesperades. El moment tràgic ha estat quan m'han informat que s'havia mort una noia del Vendrell de 35 anys que es deia Sonia Pagès. De cop i volta no he sabut que fer i m'han vingut al cap els records de l'estiu de l'any 1994 quant tots dos treballàvem a l'Aqualeon d'Albinyana. Ella treballava com animadora al parc i jo era un becari a l'administració. Cada dia ens veiem poc o molt a l'entrada i sortida de la feina. Era una persona molt dinàmica i molt jovial que sempre compartia una alegria a tota hora i amb tothom. No l'havia vist més des de fa 18 anys, però sempre em recordava d'ella perquè són d'aquestes persones que tenen un encant personal natural. Anava seguint els seus passos per la vida a través de la seva família més propera. Em vaig assabentar quan va ser mare, l'evolució de la seva enfermetat i com es va recuperar fins arribar a la notícia d'avui que m'ha deixat garratibat. Ha estat molt dur per mi perquè ha estat una de les converses  pendents que el destí ha truncat en aquesta vida. Esperem que en la propera vida puguem recuperar alguns dels moments que varem viure ara fa 18 anys. Sembla que fos ahir i ja ha plogut molt des de llavors, però hi ha coses en la memòria que mai s'obliden. La Sònia era una d'aquestes persones que deixa una petjada forta en la vida. Espero i desitjo que aquesta es mantingui ben viva entre nosaltres i brilli per si sola com la seva mirada i els seus ulls que sempre tenien alegria i optimisme per compartir amb la resta. Sempre brillara el teu somriure entre nosaltres. Una forta abraçada des d'aquest tros de món d'una persona que durant un parell de mesos va tenir la sort de compartir una d'aquestes feinetes d'estiu que et descobreixen grans persones humanes i tendres com tu.