El grup de teatre la Lira Vendrellenca va estrenar el passat diumenge, dia
2 de desembre, el seu darrer muntatge El llibre “màgic dels contes” a la seu de l’entitat del carrer Sant Jordi
amb tres quarts parts de l’aforament ocupat per petits i grants. Aquest cop est
tractava d’una obra aparentment adreçada al públic infantil, però que els més
adults també s’hi podien trobar identificats en alguns frases o escenes.
Aquesta obra escrita pels mateixos membres i dirigida per Félix Pérez i Ester
Llurba. Protagonitzada per Gerard Fernández, Imma Vélez, Jaume Catà, Josefina
Pérez, Agustí Juncosa, Luisa Ysern,
Wifredo Souto, Ester Llurba, Sílvia Benet i Félix Pérez. L’obra és una barreja
d’un seguit de contes infantils tradicionals com els tres llops, la Caputxeta
vermella, la Ventafocs, els tres porquets entre d’altres. Però evidentment que
la cosa no queda aquí sinó que aquesta base ens apareix totalment transformada
fins a un punt que resulta inversemblant. Una
Caputxeta Vermella que ens apareix jugant amb una mena de consola, un
llop tímid, dels tres porquets només n’apareixen dos, una Ventafocs que
necessita ajuda del públic per recuperar-se del verí, entre moltes altres
variants. M’ha agradat la intenció que ha tingut de fer una mena de barreja
d’un seguit de contes canviant els perfils dels seus personatges, però a partir
la cosa d’aquí s’ha convertit en un embolic molt enrevessat difícil de
comprendre per als més grans, doncs imagineu els autèntics protagonistes de la
sessió. Tot i els nervis del primer dia, s’ha de vocalitzar millor i anar una
mica més lent a l’hora de la dicció perquè la gent ho entengui millor. La part
final de l’obra quan el príncep ha de triar núvia jo l’hagués tret directament
. En general és una mica massa llarga i
la cosa encara ho acaba de complicar una mica més tot plegat. Una mica més
d’assaig. Pensar que els protagonistes són els nens i adaptar-la a aquest
públic traient alguna cosa que surt massa d’aquest marc i reduir la part final.
Amb aquests petits retocs jo crec que és un bon muntatge exportable a tot arreu
per un públic molt exigent que també mereixen la seva atenció.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 7 de desembre del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada