Hi ha coses a la vida que es descobreixen tard o fins i tot massa tard. En el meu cas és tard, però al final ho he descobert i li estic buscant un viarany per fer-lo realitat. La meva passió per la música em ve petit. És una cosa que sempre m'ha tret fora de les meves caselles. Anar un any a veure 12 concerts d'un grup com els Laxen, doncs entra dins la normalitat. Una teràpia per desconnectar i flotar en l'espai amb els peus a terra. Avui era el torn de l'Escola Músics del Vendrell. Un centre de formació en aquest art que al Vendrell i comarca és tan prolífic. Gràcies a la tasca de l'escola i dels seus professors em vaig assabentar que hi havia concert a avui dijous a la sala petita de la Lira. Allí he arribat puntual. M'he trobat una sala que feia goig i joia on petits i grans seguien amb atenció el que passava sobre l'escenari on els alumnes d'aquest centre ens mostraven el seu art. Durant les quasi dues hores de concert hi hagut un caliu impressionant amb gent de peu perquè no s'hi cabia i aplaudint i donant empenta els joves músics. Ara que he tingut la sort de fee un petit tastet d'aquest nou món he descobert que és com emprendre a volar. Durant l'hora que dura la classe sembla que només passes un segon de ràpid que tot va i això que encara estic pel més bàsic del bàsic. Suposo que amb el temps li vas agafant més carinyo. El nostre grup de 4 persones té la gran sort de comptar amb la Marian una gran mestre i persona que et sap transmetre aquest esperit que s'amaga dins la música. He de dir que jo per diferents circumstàncies estic estudiant actualment a l'Escola Municipal de Música Pau Casals dins un curs per persones que ja fa dies que hem fet la primera comunió. Però el concert que va fer aquest centre el passat diumenge amb motiu de la Marató de Tv3 i el d'avui he vist que hi ha diferents intèrprets que estan als dos llocs. És el més normal.
El concert d'avui ha estat un repàs per les principals formacions d'aquest centre privat que va des de l'aula de cant, fins a un grup de percussió passant pel cant coral. No hi ha faltat una mica la Big Band. Pel que he vist, el poc que sé, els grups sonen motl bé sobre l'escenari i el més important és que la gent s'animi a tocar i mostri el seu art a al resta de la gent. La gràcia és que la gent gaudeixi de la música i que no sigui pas un estorb. Això ha passat avui un cop més amb una molt bona organització que en un plis els uns donaven pas als altres. Vull felicitar a totes les persones que ho han fet possible i epserem que aquesta energia i magnetisme que avui he mostrat sobre l'escenari segueixi viu i pugui ser encomanadís a altres persones perquè puguin entrar en aquest món de la música.
Avui en dia, la música que sempre ha estat en crisis ho està més que mai, però aquest tipus de concerts serveixen per trencar el gel amb el públic. A partir d'aquí muntar un grup tot és molt complicat i aquesta comarca ofereix ben poques oportunitats perquè això sigui possible, però esperem que aquí o allà sempre hi hagi un local on la gent pugui fer concerts i entre tots gaudir de bons moments i de moltes sensacions. Enhoraobna a tots plegats. Moltes gràcies per les dues hores de bones vibracions que avui hem pogut viure en viu i en directe per gent de la casa amb ganes de dir moltes coses a través del pentagrama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada