Enhorabona a tots els que heu fet realitat el Vine...Tast

Aquest cap de setmana ha estat el torn del Vine... Tast. Un nom original per dessignar una mercat de productes de casa nostra i algun de fora, però fet pero organitzat per gent del Vendrell com ha de ser. Les coses haurien de ser d'aquesta manera. Les persones que entenen d'una cosa haurien d'estar en contacte amb les administracions perquè entre els uns i els altres organitzar coses amb cara i ulls per a gent d'aquí. La cosa hauria de funcionar així però la política fa meravelles i arriba a crear històries sense solta ni volta com les darreres edicions del Mercat de Nadal que ja ha passat a millor vida i a ningú li ha passat res. Aquesta nova fira la veritat que amb les persones que he parlat m'ha agradat. Estava ben feta. Era motl digna i tenia el que havia de tenir, sense que per més paradetes hagués de tenir més qualitat. No cal omplir per omplir. Les coses bones si són breus són dues vegades bones. La gent es pensa que com més pàgines te un llibre millor és i va ben equivocat, millor al reves. Tot i que el temps no ha acompanyat gaire el divendres a la nit, dissabte i diumenge hi va haver força gent que va gaudir d'aquesta oferta de caves i vins i menjar. Allí estaven alguns dels  millors restaurants, cellers, pagesos fleques, pastisseries del Vendrell que no van voler a faltar a la cita. La gràcia de tot plegat és que com ho han muntat ells han sortit les sinergies ( paraula moderna) o sigui els bons rollos que els podrà permetre fer noves coses de cara al futur. La gent ha participat des dels establiments fins a la Laura Tous amb els seus tallers que han donat vidilla a la gent. Felicitats a tots i ja ho sabeu. Esperem que aquesta sigui la primera pedra d'una col·laboració que el Vendrell ja fa dies que necessita i que per fi arriba. Esperem que el bon rollo segueixi i entre tots podem intentar arreglar una miqueta tot plegat aquesta ciutat amb mentalitat de poble, encara que de mica en mica va millorant. Alguns comerços van obrir aquests dies i altres van tancar. Típic del Vendrell, però poc a poc i bona lletra.