Fa poc al Vendrell es va iniciar una campanya per ajudar a la gent a comprar medicaments. Realment cada dia anem tocant una mica més baix tot i que gràcies a deu hi ha gent que encara no hem caigut en aquesta espiral, però mai se sap. Realment és molt trist no poder menjar, però també és trist no poder pagar els medicaments. Potser ben aviat es buscaran una llei per pagar alguna cosa per la sanitat pública, però encara que sigui simbòlica potser més d'un no ho podrà pagar. Cada dia la cosa és complica una miqueta. També tenim altres històries de nens que no poden jugar a futbol perquè a casa seva no poden pagar la quota. Alguns potser els enxufen perquè són molt bons i altres han de pagar pel simple fet de ser més patates. La societat és injusta que ningú ho dubti. També n'hi ha que no poden comprar llibres i material escolar, però per això ja hi ha mecanismes, però cada dia trobem nous casos de gent que pateix altres mancances que demanen algun tipus de solució. Esperem que ens depararà la vida. Sinó pagues la llum ni l'aigua doncs encara pots fer tramputxes o caure en gràcia d'algú, però hi ha coses més difícils de solventar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada