L’any que hem deixat enrera ens ha demostrat que la nostra societat ja no
està basada en la dualitat que ens tenia mal acostumats des dels principis dels
temps. Sempre ens hem hagut de conformar a viure a una certa equidistància dels
dos pols oposats: el bé i el mal. Nosaltres sempre intentàvem avançar cap a la
part més positiva de la corda, però una força misteriosa ens empenyia cap al
costat contrari.
L’any passat hem estat citat tres cops a les urnes. Una concurrència crec que
insòlita des de que ens van imposar això de la democràcia. En el fons ens ha
tocat viure en una mena de partidocràcia on els de sempre al principi de la
cursa electoral ja tenia uns quants metres recorreguts gràcies a unes lleis que
sempre els han afavorit. El pas dels anys, la formació de la gent i la crisis i
sobretot les xarxes socials han permès que totes aquestes injustícies legals
s’hagin anat posant a nivell a mesura que cada dia estem més propers a la
democràcia real. Potser un dia d’aquests alguns dels nostres manaires
il·luminats decidiran que els mortals ja podrem votar llistes obertes en totes les eleccions representatives. No
només per omplir aquestes golfes del Senat on els polítics gaudeixen d’unes
condicions laborals envejables.
Tant a les eleccions municipals, com les autonòmiques com les del
Congrés s’han acabat els bons i els
dolents. Una herència que portàvem com a mínim de les Guerres Púniques i que ja
fa anys que s’ha tornat totalment desnatada i sense cap mena de gust. Ara
s’imposa el pacte entre les diferents parts. No hi falten els guapos i els
lletjos que sempre ens han acompanyat. Després tenim els curiosos, els
il·luminats, els espavilats, els darrers de la classe i els mimats. Entre tots
ells han de tirar endavant totes les administracions en un moment molt
complicat, sense un ral a la butxaca i amb unes ànsies de rodes de premsa.
“Let’s go” Article publicat a la Fura el 10 de gener del 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada