La K-mama és un
dels elencs teatrals a la comarca que està en millor forma de la comarca i
també de l’àmbit català. Ells, com el bot salvavides o l’hoquei són uns autèntics
ambaixadors de la localitat que difonen el seu nom allà on vagin.
Després de la
comèdia RIP estrenada al 2013 que va convertir la tragèdia de la mort en un
cúmul de situacions divertides i amenes ara aposta per la tragèdia de la mort
d’un fill engolit pel mar sota el nom el Pescador d'estels.
Estem davant
d’una obra inèdita de la Francesca Maillo, Un personatge peculiar que va
pertànyer a la societat bohèmia barcelonina dels anys 50 i que va tenir forts
vincles amb Calafell. Aquesta bona dona va voler donar forma artística a una
vivència personal. El director del
muntatge Josep Mèlich ha agafat el text original i l’ha adaptat a la localitat
baixpenedesenca recreant l’ambient mariner i incorporant moltes expressions de
les famílies pescadores. Òbviament el director ha posat molt de la seva collita
com els personatges de les tafaneres que sempre han estat i són part de la
nostra societat més popular.
A primera vista
el que destaca més de tot és l’escenografia amb estris dels pescadors, un fons
que va canviant de lluminositat segons marca la trama. Un quadre que juntament
amb el vestuari dels actors configuren dos pilars fonamentals per aquesta obra.
Estem davant una
trama bàsica que, a priori, no dóna gaire de si, però que s’ha sabut vestir amb
diferents dualitats entre els seus
personatges com els qui tenen els peus a terra i altres que viuen amb el cap
ple d’estels. Tenim papers populars com el “Pasqualet”, Xavi Trillas que dóna
alegria a la trama. No hi falten les escenes més fortes com les “necessitats”
masculines del Jaume davant la Maria. Molt ben trobat tant el principi com el
final de l’obra. Són aspectes que li donen qualitat i reafirmen la seva
essència.
Una excel·lent
actuació de tots els seus personatges en els seus papers, però vull destacar el
Tomàs Cachinero “Pere” i Josep Sans “Joanot” que saben trobar el punt exacte al
seu personatges sense mancances ni excessos innecessaris. Hem de destacar la
gran tasca del seu director Josep Mèlich de convertir un drama humà en una obra
de teatre que es pot transportar a qualsevol escenari perquè és un retrat real
d’un temps i d’un país amb les vivències dels seus protagonistes que es poden
separar totalment de la trama central. Una obra apta per a tots els públics que
genera algun murmuri que altre quan algú li vol explicar al veí el significat
d’alguna expressió marinera molt abundant durant tot el diàleg. Un exemple clar
que a casa nostra també podem trobar grans clàssics sense recórrer als de
sempre i donem la possibilitat que els nostres autors siguin més coneguts. Dos
dies amb dues molt bones entrades, suposo que avui també seran molt els que
voldran veure en primera persona aquest drama que amaga altres històries que es
va succeint en l’hora i quart que dura la representació. La meva cordial
enhorabona a tots els seus protagonistes i en especial a la gran feina del seu
director que ha tret molt de suc d’aquesta història que podria passar sense
pena ni glòria pel nostre imaginari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada