A gran majoria de
municipis del Baix Penedès demà entra en la fase 1. Cunit que depèn de la regió
sanitària del Garraf no està inclòs. Arran d’aquesta situació ens estem
acostumant a viure en aquest món de les fases de convivència amb tot això de
l’avanç a la nova realitat que ens espera a la cantonada i anem descobrint de
mica en mica. Sembla que ens hi anem aproximant de mica en mica per capítols
que els mitjans de comunicació ens van explicant a mesura que va transcendint
tot plegat que no sempre està prou clar. En aquest país estem acostumats a
practicar la política del cafè per
tothom com es va fer en aquesta pandèmia al principi de la presència del bitxo
entre nosaltres excepte algun cas com la conca d’Òdena que pel seu alt nivell de contagi tenia un tracte especial. A
mesura que anem avançant en aquesta pandèmia de mica en mica els polítics van
descobrint que no podem tractar tothom per igual. No es pot comparar Andalusia
amb un nombre baix de casos amb Madrid i Catalunya que és on el bitxo ha fet
més mal. Dintre cada autonomia també hi ha molts casos diferents.
Ara en aquesta
nova vida en fases de mica en mica en mica els polítics aniran descobrint que
aquest país es pot dividir en territoris més petits. Primer varen descobrir les
províncies un invent del segle XIX que
marca una divisió totalment vigent en l’administració actual, però que en molts
casos resulta anacrònica. Ara tenim les zones sanitàries que són més petites
que la divisió anterior i que a aporten curiositats com Cunit.
De mica en mica
en anem integrant en aquesta nova divisió territorial per zones sanitàries. Són
moltes les persones que coneixen molt bé quins són els trets diferencials de
cada fase, especialment les avantatges sobre aquella que deixem enrere. Després
d’estar 50 dies tancats a casa i només poder sortir per anar a comprar el bàsic
i poca cosa més, ara segons quina fase et pots permetre el luxe de prendre
alguna cosa en una terrassa d’un bar encara que estiguis a dos metres dels teus
companys de taula. Venint d’on venim són coses que ara mateix s’agraeixen. Hi
ha famílies que fa mesos que no es veuen i potser viuen en punts oposats dins el
mateix terme municipal.
Aquestes fases a
part de la vida normal de molta gent són claus per la reactivació del negoci a
casa nostra. A mesura que es vagin succeint les fases anirem veient com la
maquinària econòmica de la comarca es va engegant de mica en mica. Ara sembla
que anem en pujada i amb primera velocitat, però hem d’anar en compte que no
se’ns escapi el cotxe i retrocedim uns metres enrere.
Es molt important
que seguim avançant tot i que encara no hi ha vacuna ni solució pel virus,
simplement milers de persones que hi estan treballant d’una manera
presumptament coordinada. Esperem que trobin resultats aviat. Mentrestant no
tinguem una clara solució per combatre el bitxo haurem d’estar en guàrdia per
no caure a les seves urpes malignes.
En aquesta
arrancada econòmica es quan les diferents administracions haurien de donar un
cop de mà als seus negocis i professionals que hagin quedat més tocats. Per
anar bé hi hauria d’haver una mena
d’oficina centralitzadora de tot plegat sinó la cosa pot ser una mica caòtic
com acostuma a passar que cada entitat organitza el tema com més li convé.
Hauria d’haver un
servei públic que gestiones d’alguna manera tot aquestes ajudes que de mica en
mica sembla que les administracions volen donar un cop de mà a la seva
població. Ara més que mai és necessària aquesta coordinació. Després entre les
diferents administracions ja intentarien aportar el que toca però de cara a la
ciutadania que hi hagués un lloc únic de servei on reclamar aquestes ajudes.
Evidentment tal com està el patí s’hauria de reforçar el tema telemàtic, perquè
encara no estem salvats de tot això. Aquest tipus d’aportacions s’haurien de
donar amb certa rapidesa perquè la gent pugues seguir aquesta escalada
econòmica amb les màximes garanties econòmiques i seguretat perquè la trompada
ha estat molt forta i del tot imprevista. En molts cops l’únic que ha fet ha
estat enfonsar més d’un projecte que darrerament ja tenia el coll a l’aigua.
Aquestes fases per tirar endavant s’han de coordinar amb les necessitats de
cada cas per engegar el motor econòmic i anar posant benzina de mica en mica
perquè vagi tirant endavant. Aquesta és la nostra realitat. Anar a buscar
ajudes a una o altra administració potser un suplici per moltes persones que ja
tindran prou feina per atendre les necessitats immediates del dia a dia i
adaptar-se a la nova normativa. Per això aquest servei també s’ha d’afavorir
perquè hi arribi a més gent i d’una manera clara i practica i evitar les
confusions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada