Els nous herois socials no porten armes, ni proclamen una nova forma de
govern, ni un ampli llistat de greuges per una igualtat universal. Els nous
herois no es fan fotos amb corbata o amb tacons davant banderes o altres
símbols moderns. Els nous ídols són persones que estan a la trinxera quan la
situació ho marca i generalment van vestits amb bates i guants. Aquests són els nous guerrers del segle XXI. Ja no ens
atacaran amb armes, ni míssils, ni tant sols amb granades. Les properes guerres
segurament seran de caire bacteriològic amb microelements que només es poden
veure en grans microscopis. Quan sortim al carrer no sabrem mai on està el perill
i potser ja el tinguem dins el nostre nostra amagat dins una cèl·lula picarona.
Els nous herois no fan grans discursos televisius, ni fan campanya per
aconseguir el màxim nombre de vots sinó que simplement estan fent la seva feina
com millor saben fer. Des de bon principi estan a primera línia. Uns quants han
caigut en acte de servei en aquesta guerra no declarada per complir amb les
seves obligacions professionals. El
perill de contagi social hauria servir a
tothom per tenir el màxim nombre de mesures per evitar nous casos. Les
diferents administracions haurien de ser un puntal en tot això.
Aquests herois són un dels grans pilars del que queda de la societat del
benestar que aquesta societat lliberal que ens acull ha volgut privatitzar per
evitar despeses públiques. És en aquests casos on es demostra que la sanitat
pública con l’ensenyament és un dels grans tresors de la nostra societat i
encara que no sigui el millor per uns resultats positius econòmics és de les
poques armes que pot salvar moltes vides. Hi ha pocs carrers i places amb noms
de metges, infermeres, zeladors i senyors de la neteja, però un cop més s’ha
demostrat que són claus en la nostra història. Són tots uns professionals que
exposen les seves vides per salvar la dels seus contemporanis. Un cop més es
mereixen el nostre total suport i reconeixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada