Avui portem 51 dies tancats a casa. Ahir al matí vaig sortir a caminar al matí i suposo que avui després fins a les 9 farem una petita ruta per la zona del Tancat. Aquí la gent va sortint, però tampoc no hi ha cap congestió ni les imatges que apareixen per la Tele de Barcelona. El Vendrell no deixa que la gent vagi a la platja, però des d'aquí no se si la gent hi va o no, suposo que més d'un es deu remullar com a mínims els peus. Demà ja podran obrir algunes botigues com les perruqueries però amb cita prèvia i amb distància de seguretat. Suposo que això serà com un dominó i de mica en mica la gent anirà obrint. Tampoc no se sap quina normativa específica hi ha i la gent anirà fent sobre la marxa. Encara tenim el bitxo aquí i hem d'anar en compte no sigui que tornem a estar tots confinats. Encara queden dies i mesos d'aquesta nova realitat.
Ara que estic a casa a part d'anar tocant una mica el piano per no perdre el que sé també vaig llegint llbres en àrab. Ara estic amb una escriptora libanesa que es diu Laila Baalbaki. La història d'una noia jove que critica la societat dels anys 50 del seu país. Un dura crítica social. Anem fent sense novetats al front.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada