Les armes que
tenen els polítics del Baix Penedès han quedat totalment obsoletes i fora de
servei.
En aquesta
comarca ja fa anys que la Generalitat, independentment del govern que porti les
seves regnes, ens té ignorats i oblidats. Tot i ser una de les comarques més
necessitades que tenim a Catalunya per diferents dades que tothom coneix sembla
que estem fora del radar del nostre Govern. Mira que tenim polítics del Baix
Penedès que en els darrers anys han tingut molt a relació amb companys de
partit que han estat en llocs privilegiats, doncs res de res. En aquests àpats
i congressos varis a l’hora de fer el tallat de mig matí doncs s’aprofita per
dir quatre coses ben dites amb qui toqui. Ara torna el Consell Comarcal a
aprovar un manifest del seu consell d’alcaldes per denunciar la nostra situació
fora de cobertura de les administracions superior que s’ha agreujat amb la
pandèmia .
Hem de repassar
la nostra història recent amb alguns episodis il·lustratius perquè ens tornin a
trobar al mapa. Ens en anem cap al
voltant de l’any 2000 al Vendrell. Una part de la vila patia greus inundacions
per culpa d’un petit pont de la Renfe que hi havia al torrent del Lluch que
obstruïa el cabal de l’aigua quan hi havia pluges intenses. Després de moltes
reclamacions, mocions i derivats, al final una de les solucions claus va ser una protesta tallant
les vies del tren al Vendrell on hi van prendre els principals cabdills
polítics de la comarca i els seus acòlits incondicionals. Tot això dins uns
horaris i unes mesures ben previstes perquè ningú prengués mal i la notícies
arribes al lloc on pot ser efectiu.
En aquest poble
del Vendrell que durant els darrers anys s’ha practicat la sectorització
escolar amb els riscos socials que això comporta quan en algun dels centres es
concentra més d’un 80% d’alumnes que no tenen ni el català ni el castellà com a
llengua materna. Nosaltres aquí que som molt llestos apliquem un pla
meravellós: canviem el nom d’aquest espai i el convertim també en un institut
escola i així cada any els joves del centre es podran quedar en aquest espai i no
cal que vagin a altres instituts del Vendrell. Tot queda controlat. Problema
resolt.
Nosaltres que ens
preocupem per la nostra economia i pel bé de la comarca resulta que hi ha
carrers en zones cèntriques del Vendrell, no estic parlant de l’Oasis, que
encara no tenen fibra òptica. No cal que parlem del que hi ha en els polígons
industrials perquè allí la cosa encara queda a anys llum. Això si. Entre els
uns i els altres tenim tot un “pen” ple d’estudis i projectes de com ha de ser
aquest municipi en el futur amb tot luxe de detall. Tot ho tenim ben present i
a més hi estem treballant per fer-ho realitat. Però tot va a una velocitat de
gasteròpodes en costa amunt.
Nosaltres que
organitzem fires i derivats resulta que la gent de la vila i la comarca no hi
vol anar. Llavors el que cal fer és potser buscar una alternativa i encara que
no sigui tan apanyada que hi pugui haver una majoria de comerciants del
territori. Un tema que a partir d’ara també serà molt important perquè hem
d’ajudar al petit comerç de casa nostra a mostrar-se als seus clients
potencials. Tots els ajuntaments han de tenir en compte que aquest sector de
l’economia s’ha de cuidar amb una especial atenció perquè hem de vetllar per
salvar el màxim nombre de comerços i donar vida al comerç local sinó al final la
ciutat dormitori anirà conquerint carrers i places donant un aspecte molt
trist.
Les nostres armes
també són les mocions que es debaten al ple on a vegades es discuteix sobre la
posició d’una coma en un text i ningú controla si es compleixen o queden en els
anals de la història per als futurs historiadors. Debats de més de sis hores
que la immensa majoria dels cops resulten soporífers i avorrits i sense més
trascendència.
Protocols,
cartells i campanyes que ens volen ensenyar que ens preocupem pels més febles,
però si rasques una mica veus clarament que darrera trobem el mateix de sempre
amb un embolcall nou que queda més bonic.
Aquesta política
del postureig ja ha quedat obsoleta i decadent. Ara toca apostar directament
per la realitat que és la que ens toca viure i sortir endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada