L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
dilluns, 25 de maig del 2020
73 dies i primer berenar
Ja portem73 dies a la reserva casolana i ahir varem quedar per fer un petit berenar en un jardí particular. No erem 10 i en principi ningú tenia simptomes. Avui entrem a fase 2 i encara no podem anar a la platja en canvi altres ciutats com Barcelona si que s'hi pot anar i estan en fases inferiors. Això és un catxondeo. Qui entengui tot això que ho expliqui. De mica en mica ja anem a la normalitat. Ja es veu més vida al Vendrell. La Caixa de pensions és un dels llocs on hi ha més gent fent cua al carrer i mirar que al Vendrell només volen deixar l'oficina central de la Rambla i la del Barri de França. No sé com ho farem al final si volem anar a buscar diners. Haurem de pagar amb targeta quan anem a buscar el diari. Això de l'obra social de la Caixa és un gran mentida com tantes coses que s'han volgut instaurar. Avui al Vendrell tenim ple municipal i no hi ha res interessant sobre la taula. Una mica de caliu però l'optimisme taronja i de platges pot amb tot. Res no ho pot parar. Vinga seguim endavant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada