El Vendrell
al llarg de la seva política en aquest tombant de segle ha practicat una
política amb uns trets claus que no ha permès distingir quin govern estava
davant del consistori. Es podria dibuixar a través d’una ratlla recta amb
petites dents de serra amunt i avall per anar despistant al personal, però la
seva essència es manté intacta i vigent.
Una de les
grans estratègies de la política local és passar el mort a la propera
legislatura fins que arriba un dia que la pilota es fa tan gran que llavors ja
s’han de prendre mesures dràstiques com no pagar i que els jutges decideixin a
la propera legislatura o simplement pactar amb el contrari quan veus que la cosa pot anar en maldades
als tribunals. Fins ara els diferents grups que formaven el consistori s’ho
anaven combinant. Uns feien i els altres miraven a un altre costat i la vida
seguia. Un dia per uns i un altre dia per uns altres. Però cada dia els qui
filtren les informacions municipals estan més al dia de tot. En aquest punt és
quant s’incrementa la pressió sobre l’oposició que si vol aspirar a alguna cosa
ha de començar a mirar al punt d’interès i deixar de fer l’orni.
En tema personal
portem dues legislatures per aconseguir una Relació de Llocs de Treball (RLT)
d’un ajuntament modern i de moment es va fer una mena de transcripció pretensiosa
de la realitat existent. El resultat és tan optimista que els polítics no la
volen ni ensenyar-la als representats
legals dels treballadors. Hi ha justificacions que ja no es poden assimilar ni
amb vaselina de la bona.
Un altre
dels greus problemes que té aquest ajuntament optimista és que més d’un 70% de
places de llocs claus avui en dia com a l’Eina o a benestar social que haurien
de ser la base d’una política presumptament optimista les polítiques està
format per persones amb subvenció amb una greu inseguretat laboral que aquesta
situació genera. Ja fa anys que aquests llocs de treball s’haurien d’haver
convertit en estructurals dotant les seves places amb funcionaris de carrera
amb un salari i una seguretat que aportés una plantilla coneixedora de la
realitat i preparada per buscar les millors alternatives per donar un cop de
rumb adequat a aquestes polítiques tan bàsiques en aquesta vila.
Actualment
la subvenció és la clau econòmica de la
majoria d’aquests departaments amb els
riscos i inseguretat que això suposa per als treballadors i que també pot
derivar en els usuaris d’aquests serveis públics.
Aquesta RLT
del segle XXI fruit d’un treball tècnic coherent i lluny de les directrius
polítiques subjectives i la transformació d’aquests llocs de treball en
estructurals haurien de ser els pilars d’aquests legislatura que ja ha superat
el seu equador, però ja s’ho faran venir bé per deixar la clau de l’aplicació d’aquest tema per la
propera legislatura. Moltes reunions o propostes de trobades per tornar a
començar al mateix lloc de la sortida i molt paper mullat i hores perdudes quan
no hi ha una voluntat real de solucionar el tema.
Evidentment
aquest tema quedarà aturat esperant que una a la propera legislatura algun virtuós
de la política es posi a treballar seriosament en el tema. Una cosa si que
tenen clar els nostres representants polítics és hipotecar les properes
legislatures amb l’excusa clàssica de
noves inversions i millorar els serveis. Els sis milions de les obres del
Tabaris i rodalies ens ha agafat a contrapeu. Només tocar seguir endavant
intentant fer una política que ens permeti assegurar una nova legislatura al
govern per seguir remenant les cireres i seguir amb la política de l’escombra
cap endavant i anar fent fins que salti l’automàtic. En una administració d’administratius mal
pagats es necessiten tècnics consolidats per mantenir un política eficient per
sobre dels diferents colors que van ocupant el govern. Ells passen, però els
treballadors i els ciutadans es queden en el lloc esperant que algú accedeixi i
escolti les seves peticions. Una ciutat amb mentalitat de poble com el Vendrell
ja fa anys que necessita educadors de carrer com a inherents a la seva
idiosincràsia. No és cap luxe. És una necessitat. No podem fer cartes als reis
cada any demanant educadors de carrer a alguna administració a veure si ens fan
cas i deixen anar uns calerons. Haurien de ser estructurals. Igual que
hipotequen la propera legislatura per fer unes obres més que qüestionables doncs
també s’haurien de preocupar dels problemes reals de la societat local perquè
els sigui més lleu tota l’herència política als següents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada