La Festa Major del Vendrell ja és història. Ja han passat els 4 dies oficials de festa, dos dels quals són festiu locals encara que cadascú fa el que li don la gana i pots trobar de tot en el sector dels establiments. Una festa major on alguns espectacles s'han reservat en temps record per sota dels cinc segons. Altres en canvi han estat més temps en cobrir totes les entrades. També he vist una cosa que no havia vist mai al Vendrell una mena de plantada feminista davant d'una actuació de festa major. El protagonista va ser el Toni Moog que encara no sé que hi pinta el dia 25 en un concert familiar. Podria venir al Vendrell en un altre format, però hi havia molta canalla entre el públic. Ell no va enganyar a ningú perquè sempre ha fet igual. A més el xaval es va menjar mitja hora del Petit Comitè que uns pocs anavem a veure i ja sabíem que haviem de pagar per gaudir de la música pop de finals del XX. Els versots en su linia, alguns regidors es van escaquejar del seu deure oficial d'estar al balcó per escoltar les paraules diabòliques.
Molt inspirats els Malcasats que va aportar alegria i bon humor per tancar la festa major del Vendrell. Molt trist que hi ha gent que tot i reservar la seva entrada doncs no va acudir a la cita. Coses que passen quan tot és gratuït. Jo pensava que l'encesa del campanar seria més potent, però va ser fluixeta tot i que enguany no varem tenir castell de foc.
Una festa major on els balladors i membres de colles de foc s'ho han passat molt bé perquè han gaudit de la festa dins les possibilitats de la pandèmia. Els ràpids alguna cosa van pillar i sinó sempre està la tele local. Un gran pregó va donar el tret de sortida a la festa major a càrrec d'un membre dels clàssics Porland's, Jaume Ramon Pintó. Aquesta és la història d'una festa major amb el toc de queda i entre la una de la nit i les 6 del matí tots a caseta. A per la propera. Esperem que ja no estem en pandèmia. Moltes felicitats a les pesones que ho han fet possible perquè facis el que facis en aquest temps reps per un costat o altre. Uns voluntaris que han estat al peu del canó i han fet el que han pogut o els han deixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada