Unes de les
joies de la veu popular, efímera i anònima del Vendrell són les seves falles i els versots dels diables. Aquesta setmana
passada hem viscut amb intensitat les festes del pa beneit on cada barri ha
plantat la seva falla. Aquesta és la lectura de l’actualitat d’una vila que
espera amb ansietat les seves festes més nostrades on amb una subvenció
ridícula de l’Ajuntament les entitats veïnals han de fer mans i mànigues per
omplir tot un dia de diferents activitats per a petits i grans. Unes festes que
l’any passat van passar un sotrac per la covid i enguany hem gaudit d’una
versió un xic més normalitzada esperant que tot torni al lloc que li correspon
en les properes edicions.
En aquestes
falles sempre hi ha grans protagonistes que acostumen a sortir en totes.
Enguany és el cas del primer tinent d’alcalde que ha estat el líder
indiscutible d’aquestes portades destinades a estar consumides pel foc amb la
caiguda de la llum solar. Aquest personatge que algun cop s’ha caracteritzat
amb el “Robin” ha triomfat per un seguit
de mesures molt impopulars entre els artífex d’aquestes veus anònimes.
Principalment la queixa ha vingut per la retallada de les subvencions que enguany ho han deixat només en 1.000 euros
en cada barri. Per altra banda, davant les retallades han aparegut altres
festivals locals com un que tindrà lloc a l’agost. Van aportant els diferents
grups i cantants en comptagotes per fer més emocionant la nova proposta o
simplement perquè no aconsegueixen lligar els principals caps d’aquesta nova
oferta musical. Una altra mesura que
també ha sorgit de la seva regidoria és la creació del festival de la Primavera
que durant un parell de mesos ha posat música aquí i allà del municipi grups
propers per donar una mica de vida a tot plegat. En molts llocs ha omplert i
algun ha punxat perquè la gent té els seus referents i a vegades costa instaurar
capsules d’oci en nous espais municipals sense tradició. No cal que parlem dels
administradors de la present festa major que és una mena de selecció natural d’alguns
dels darrers anys que sempre han estat allí.
L’altra
gran triomfadora de les falles ha estat la regidora de platges i turisme que
amb la seva resposta animal justificant la manca d’un espai per a gossos en els
7 quilòmetres ha aixecat moltes queixes dels amants dels animals i d’altres
membres que veuen que hi ha lloc per tothom en tants metres lineals. Tampoc hi
podia faltar el tema de les Banderes Blaves a les platges que enguany ja no s’han
demanat i per tant no en tindrem cap. Una tradició que ha durat 32 i que també
ha caigut en el pou.
Un crit unànime
molt clar que ha aparegut arreu ha estat en contra de la Lgtbifòbia amb uns
lamentables episodis que van tenir lloc en les proximitats d’un dels centres
educatius del Vendrell.
Evidentment
tampoc hi podia faltar un dels elements que han marcat amb intensitat la nostra
actualitat en els darrers anys com és la covid que ha trasbalsat la població
mundial.
L’actualitat fallera no ha passat per alt la
situació sota mínims de la policia local del Vendrell quan fins i tot una empresa
de seguretat privada havia d’atendre el servei telefònic d’aquest important
servei públic els caps de setmana en horari nocturn.
Un dels
clàssics és la rivalitat entre els
diferents barris que es sempre en reflecteix en alguna secció de les falles que
comenta amb ironia les gestes de la resta de membres que formen part d’aquesta
proposta que dura de dissabte a dissabte amb alguna parada tècnica pel mig.
No han
faltat esments al mal estat dels carrers que donen a la residència d’avis de la
Muntanyeta, tampoc la situació crítica del comerç local molt tocat per la
crisis econòmica arran de la covid. Tot un honor formar part d’aquesta història
popular amb un gag de la falla del Serrallo i Font de la Menya. Seguim endavant
preparant la propera cita que tindrà lloc el primer dissabte de juliol del 2022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada