dijous, 15 de juliol de 2021

La veu anònima del poble

 


Unes de les joies de la veu popular, efímera i anònima del Vendrell són les seves falles  i els versots dels diables. Aquesta setmana passada hem viscut amb intensitat les festes del pa beneit on cada barri ha plantat la seva falla. Aquesta és la lectura de l’actualitat d’una vila que espera amb ansietat les seves festes més nostrades on amb una subvenció ridícula de l’Ajuntament les entitats veïnals han de fer mans i mànigues per omplir tot un dia de diferents activitats per a petits i grans. Unes festes que l’any passat van passar un sotrac per la covid i enguany hem gaudit d’una versió un xic més normalitzada esperant que tot torni al lloc que li correspon en les properes edicions.

En aquestes falles sempre hi ha grans protagonistes que acostumen a sortir en totes. Enguany és el cas del primer tinent d’alcalde que ha estat el líder indiscutible d’aquestes portades destinades a estar consumides pel foc amb la caiguda de la llum solar. Aquest personatge que algun cop s’ha caracteritzat amb el “Robin”  ha triomfat per un seguit de mesures molt impopulars entre els artífex d’aquestes veus anònimes. Principalment la queixa ha vingut per la retallada de les subvencions  que enguany ho han deixat només en 1.000 euros en cada barri. Per altra banda, davant les retallades han aparegut altres festivals locals com un que tindrà lloc a l’agost. Van aportant els diferents grups i cantants en comptagotes per fer més emocionant la nova proposta o simplement perquè no aconsegueixen lligar els principals caps d’aquesta nova oferta musical.  Una altra mesura que també ha sorgit de la seva regidoria és la creació del festival de la Primavera que durant un parell de mesos ha posat música aquí i allà del municipi grups propers per donar una mica de vida a tot plegat. En molts llocs ha omplert i algun ha punxat perquè la gent té els seus referents i a vegades costa instaurar capsules d’oci en nous espais municipals sense tradició. No cal que parlem dels administradors de la present festa major que és una mena de selecció natural d’alguns dels darrers anys que sempre han estat allí.

L’altra gran triomfadora de les falles ha estat la regidora de platges i turisme que amb la seva resposta animal justificant la manca d’un espai per a gossos en els 7 quilòmetres ha aixecat moltes queixes dels amants dels animals i d’altres membres que veuen que hi ha lloc per tothom en tants metres lineals. Tampoc hi podia faltar el tema de les Banderes Blaves a les platges que enguany ja no s’han demanat i per tant no en tindrem cap. Una tradició que ha durat 32 i que també ha caigut en el pou.

Un crit unànime molt clar que ha aparegut arreu ha estat en contra de la Lgtbifòbia amb uns lamentables episodis que van tenir lloc en les proximitats d’un dels centres educatius del Vendrell.

Evidentment tampoc hi podia faltar un dels elements que han marcat amb intensitat la nostra actualitat en els darrers anys com és la covid que ha trasbalsat la població mundial.   

 L’actualitat fallera no ha passat per alt la situació sota mínims de la policia local del Vendrell quan fins i tot una empresa de seguretat privada havia d’atendre el servei telefònic d’aquest important servei públic els caps de setmana en horari nocturn.

Un dels clàssics  és la rivalitat entre els diferents barris que es sempre en reflecteix en alguna secció de les falles que comenta amb ironia les gestes de la resta de membres que formen part d’aquesta proposta que dura de dissabte a dissabte amb alguna parada tècnica pel mig.

No han faltat esments al mal estat dels carrers que donen a la residència d’avis de la Muntanyeta, tampoc la situació crítica del comerç local molt tocat per la crisis econòmica arran de la covid. Tot un honor formar part d’aquesta història popular amb un gag de la falla del Serrallo i Font de la Menya. Seguim endavant preparant la propera cita que tindrà lloc el primer dissabte de juliol del 2022.