diumenge, 25 de juliol de 2021

Ens ha deixat un pal de paller de la cultura calafellenca i penedesenca, el calafellenc Josep Mèlich García

 Aquest matí 25 de juliol del 2021 tot just obrir el mòbil he rebut una trista notícia d'una amiga comuna de Calafell, Magda Minguet. El polifacètic veí seu Josep Mèlich Garcia havia mort de sobte ahir dissabte, dia de Santa Cristina. Vaig tenir la sort de conèixer en persona a aquest calafellenc il·lustre quan tots dos formàvem part del jurat de contes de Nadal de Calafell juntament amb la també calafellenca d'origen Piuà López López. L'actual alcalde de la localitat el va finiquitar aquesta cita anual la passada legislatura i aquí no passa res. Aquesta era una manera de donar veu i visibilitat als lletraferits que practiquen el seu esport i no tenen l'oprtunitat de firmar llibres per Sant Jordi al Passeig de Gràcia.

El Mèlich havia nascut l'any 1946 a l'Argentera  d'on va escriure les seves memòries de jove que també van aixecar certa polseguera sota el nom de l'Argentera... quan anàvem amb avarques.   Tot just aquest any 2021 t havia publicat per Sant Jordi la seva novel·la ambientada també en aquest municipi del Baix Camp sota el nom de la Creuada dels Vençuts. La història de la cara B d'aquest petit municipi amb les seves intrigues, trifulques i petites aventures que anaven de boca en boca pels seus habitants durant els episodis més durs de la Guerra Civil. Entre mig de tot això també va publicar el fruit d'una de les seves grans  passions Talió de Fons que va rebre el premi memorial Antoni Santos Antolí i el premi de muntatge Germans Salvador amb el text teatral de Talió de fons.



El Mèlich era tot un Homenot de les nostres latituds molt actiu en l'àmbit cultural de Calafell que de retruc ha agafat a altres localitats costaneres. Era una de les persones que tenien el gust i el luxe de dir el que pensaven amb educació i bon tracte.  No era un d'aquests que es mou segons bufa el vent. Ell tenia els seus principis molt clars i que aviat podries entendre quan el coneixies. Una persona amb unes arrels molt profundes. Persona que estimava amb delit la seva família, els seus amics i la seva nació, com no. Un creador que havia escrit o adaptat grans muntatges com El Pescador d'estels, Rip i   Talió d'estels entre molts altres. Persona que durant molts anys havia fet de forner pels vincles de la seva dona tot i que ell havia estudiat Belles Arts i Enginyeria Tècnica, però ell s'adaptava fàcilment als nous reptes de la vila. 

El Mèlich era una de les poques persones que escrivim als diaris del Baix Pendès i rodalies amb nom i cognoms amb articles que tocaven un ampli ventall de temes. Famosos són les seves col·laboracions periòdiques al setmanari el 3 de vuit. Una gran persona que no es cansava mai d'estudiar molts aspectes de la cultura popular i a través d'ell hem pogut recuperar,  encara que s'hauria de posar en escrit i difondre, alguns dels termes i frases fetes dels pescadors calafellencs de tota la vida perquè ell ha sabut conservar aquesta tradició que sinó es cuida es pot perdre fàcilment.

Un artista polífacètic que podria escriure, dirigir   i actuar a través de la ingent feina que ha fet amb la K-mama que va sorgir l'any 1992 i que fins ara ha estat totalment actiu amb la pedrera ben treballada per garantir els propers anys el seu gran nivell. També eren conegudes els dibuixos molt ben traçats d'aquests troncs d'oliveres centenàries que havia exposat en diversos llocs.

Parlant del Mèlich podria estar hores i hores perquè és un homenot molt complert que crec que sempre ha mantingut vincles de diferent intensitat amb moltes i variades persones. En els darrers anys ha estat conegut pels seus amics de les xarxes socials per les instantànies que molt sovint penjava del tros de platja que contemplava des del seu balcó privilegiat. Una manera de veure l'evolució aquest bocí preuat de la platja calafellenca.

Tot un honor formar part dels seus colegues i sempre recordaré les converses quan ens veiem almenys al concurs de calafellenc on ens posava una mica al dia de les seves darreres gestes i sempre avançava algun dels seus molts projectes personals.

Una gran persona amb molts amics i admiradors i algú que no l'ha acabat d'entendre durant aquests anys, però la vida és així. Un dia et lleves i veus com un altre homenot ha quedat pel camí amb una gran emprempta a molta gent. Sempre el recordaré com aquesta foto, mirant el mar, treballant el futur amb una gran feina en allò que el feia més feliç que era la cultura en totes les seves dimensions i anglès.