Si analitzem la
política de “postureo” de l’Ajuntament del Vendrell en els darrers anys anirem
veient com alguns sexes han tingut un
protagonisme especial per sobre de la resta. Fa unes legislatures quan manaven
els optimistes en la seva versió vintage també era la dona la protagonista i
afavorida en molts aspectes de la seva política. En aquesta legislatura hem
deixat una mica la dona en un segon terme i ens hem dedicat al món Lgtbiq que
tenir el seu dia gloriós amb el concert de Camela que va passar totalment
desapercebut per la majoria dels allí presents tot i les banderes que volien
guiar l’esperit de la cita.
Aquests
polítics que tenim a casa nostra que s’omplen
la boca amb la paraula igualtat haurien de crear el Sah ( Servei d’atenció
a l’home). Si ho fem evidentment ja no serem els primers ni en postureo ni en
realitats palpables perquè en altres ajuntaments i consells comarcals ja fa
dies que forma part de la seva distribució normal com ho són les dones i el món
Lgtbiq.
En una entitat
pública que dedica un espai a les dones i lgtbiq també ha de ser capaç de
dedicar un lloc als homes perquè sinó ho fas l’únic que estàs fent és una
discriminació negativa en contra d’uns col·lectius que segurament molts no
tindran els mateixos problemes que la resta, però poden caure en situacions similars provocades
per altres raons però tan greus i preocupants com les dones. Perquè una
societat perquè vagi endavant no es pot deixar fora de bones a primeres a la
meitat dels seus membres perquè en aquest món no hi ha ni sexes bons ni
dolents, sinó persones que juguen les seves cartes com més els interessa per aconseguir
uns beneficis. Falta que el joc sigui sa i legal.
Generalment a la
dona se li va deixar fa temps una mena paper secundari de caire en la societat que al
llarg dels segles ha anat recuperant per situar-se en situacions actualment
molts cops en situacions força similars en molts casos. Hi ha de tot a la vinya
del senyor i aquest és un terreny molt perillós perquè en seguida poden saltar
les alarmes. Jo el vinc a dir que és que hi ha homes que també han estat
assassinats per la seva parella, encara que amb unes dades més simbòliques que
al contrari. Homes que han patit molt
les conseqüències d’una dona directiva que pel simple fet de ser homes sempre
se’ls encarregava les pitjors tasques del departament perquè la resta eren principalment
dones i hi havia una codi d’honor entre elles que sempre rebia el tonto.
He vist pares que durant dies no han sabut on estava el seu fill que no
anava a escola perquè oficialment estava de baixa. La dona i la seva família no
deixava visitar el pare aquest menor d’edat. Homes que han vingut de fora sense
papers i la dona amb documents els hi té requisat els papers i la vida
controlada perquè la policia no els faci tornar al seu país i la dona s’hagi de
quedar sola amb els la canalla. Evidentment també ajudar també als homes que
han caigut en violències masclistes que puguin tornar a una conducta social
normalitzada.
En tot això també hi ha lloc per aquells avis que viuen sols i son constantment
molestats per fills i nets perquè els hi donin diners o el que faci falta
perquè la mensualitat ja fa dies que ha quedat obsoleta. Hi ha moltes persones
grans que viuen aquesta pressió de la família per poder tirar endavant. Hi ha
molts famílies que al no poder tenir una llar pròpia s’han repartit entre els
pares i això pot generar molts conflictes en aquests nuclis amb tres
generacions de convivents i en espais petits que estan molt més lluny del
pròpiament de la problemàtica de les
dones.
El masclisme
pur i dur no ens aporta res i s’ha d’anar eradicant de la nostra societat, però
per altra banda el feminisme del mateix nivell tampoc s’ha de deixar entrar
dins les nostres relacions socials perquè tampoc ens generarà globalment cap
cosa de bo. Si som professionals doncs, pensem en tots els col·lectius, però si
només volem fer política de cara a la galeria deixant a la meitat de la
població fora del nostre radi d’acció les conseqüències poden ser nefastes per
tota la societat en general i la solució real ens quedarà més lluny que abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada