Un dels moments més guays de la meva història recent va ser ahir dia 7 d'octubre, vigilia dels meus 43 anys quan vaig anar a veure la Gata Perduda amb música de l'Arnau Tordera i amb la participació de 300 persones deo cor i uns 8 solistes que feien els papers principals.Tu no saps que és que perseonses de totes les condicions després d'un llarg assaig puguin pujar al Liceo a cantar en cors. Aquesta és la teràpia social més gran que molts veïns pobres del Liceo poden rebre.A part d'aquesta tasca, l'obra presenta una gran complexitat i intereès que trenca el previsible i la normalitat. Estem davant dun geni i un gran llibret que treuen el màxim profit a la proposta. Llàstima que ja no es representi mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada