Entre el cel i la terra, els optimistes

 

 

Entre el cel i la terra ens toca estar a nosaltres. Entre els 60 milions del nou pressupost del Vendrell que ha de servir per pagar la nova contractació de neteja viària i alguna cosa  més que amb el pas del temps es va quedant obsoleta, com l’enllumenat públic. El gran tema endèmic de casa nostra que si cada cop diuen que faran inversions realment les fessin en aquest camp com deu mana tindríem més claror a tot el terme que al carrer Pelai de Barcelona. Alguna zona verda més pel Botafoc per anar a fer pixar el gos, esperant que arribin noves aportacions per anar ampliant la zona.

Aquests pressupostos com tothom recorda van ser presentats en diferents actes públics oberts a tothom per donar a conèixer a la ciutadania com seria la recta final d’aquest mandat que tanca una època peculiar de la història de la vila. No parlem dels pressupostos participatius dotats amb 200.000 euros que alguns volien aprofitar perquè aquesta partida s’inclogués perquè les dutxes de la platja fessin la seva funció principal, però aquesta original iniciativa aviat va quedar descatalogada pels màxims responsables.

Nosaltres dels que anem a peu terra i encara estem esperant els bons de la primavera i els de la tardor dels que en un dia es van esgotar durant la pandèmia, ara fa un any. Aquests dies ens hem de buscar rutes alternatives entre el pont de França i  la zona escolar perquè tot això està en obres i amb els sistemes tan moderns de comunicació que tenim a la casa gran molts no ens hem assabentat fins que estem als morros. Llavors toca buscar rutes alternatives o temptar a la sort i passar pel mig de la rasa.

En aquesta legislatura ens han entretingut amb el carril bici que s’ha encarregat de destruir uns quants estacionaments gratuïts de vehicles en el cor del Vendrell. Una via infrautilitzada que com tantes coses que s’ha fet en un circuit que pel que es veu no és el preferit pels ciclistes de la vila. Hi havia una subvenció i no es podia perdre. Aquí la tenim, un ús residual del que podrien ser altres vies adaptada a les necessitats reals del municipi. Seguint aquesta línia tenim una gran plaça al Tabaris que quan plou s’entolla l’aigua perquè hi ha alguna cosa millorable. Un espai sense arbres i sense una identitat clara que la defineixi. Potser ara amb l’ancora que han recuperat per aquesta plaça li torna de cop l’aire mariner. Evidentment els manaires hi veuen una gran obra de disseny i la gent que passa per allí a peu no ho té tant clar la magnitud d’aquest espai que també ha robat uns llocs d’estacionament de vehicles claus en els mesos de més afluència de turistes.

No gaire lluny d’allí una de les grans infraestructures de la legislatura, el nou espai dedicat a un artista que guarda una part important de la seva obra en el Valle de los Caidos i que també deixar clars testimonis entre nosaltres. Quin serà el seu ús? Una nova sala de convencions o similar que vindrà a sumar-se als espais similars que tenim a casa nostra convertint la vila en un epicentre de congressos i trobades clau en tot el corredor del Mediterrani. Sort que l’alcalde és arqueòleg perquè d’aquest petit museu de restes antigues no s’ha dit res més. Totes les peces antigues  que hi havia a cal Guimerà encara deuen estar en caixes esperant temps millors. Allí tenim el cinema Tabaris que cada dia amb menys personalitat va perdent la seva gràcia i el seu encant. Es volia fer una piscina. Amb imaginació també es podria fer un túnel del vent que no en tenim cap per aquí i la veritat que està molt bé. Total tenim la platja a pocs metres i d’aigua segons per què anem escassos i segons per què anem sobrats.

Varem netejar molt bé un 70% de les parets del Portal del Pardo, però allí al mig en el tram més amagat es varen deixar un tros per netejar. No és gran cosa, però posats a fer ja ho podien enllestir tot i hagués queda tot acabat definitivament sense haver de suportar una nova inaguració. Haurem d’esperar una nova legislatura a veure si cau alguna subvenció i la podem aprofitar. Tema parquing hospital seguim igual com també ho fem amb el bus llançadora entre l’hospital i l’estació de bus  Vendrell, i Caps del Vendrell i Coma-ruga. No ens cal un Pasbus per aquest trajecte clau, no saps mai quan ho pots necessitar. Aquí hem vist una gran Fira amb la majoria d’expositors de fora. Així és com ens està quedant el Vendrell i esperem que el que vindrà a aquest tros de la galàxia no serà gaire més positiu sinó canviem la forma d’actuar i de treballar.