Potser la gent ja ha dit prou

 

Aquests anys de pandèmia han servit per anar fent lectures sobre la nostra realitat i moltes persones s’han plantejat un seguit de situacions que fins aquells moments era qüestió de copiar i enganxar. Un d’aquests col·lectius que s’han plantejar la situació de fins aquí hem arribat ha estat el món de la restauració després quasi de toca fons i estar sense possibilitats a uns mesos vistes. Això ha provocat que molts d’aquests professionals hagin emprès altres camins amb més seguretat i amb menys estridències en la seva vila laboral. Potser treballar 18 hores al dia durant tres mesos i després anar fent caps de setmanes intensos no és el millor que altres opcions laborals molt més repartides en el calendari anual,

Estem parlant de gent que treballaven intensament durant dos mesos a l’estiu més de 16 hores cada dia amb un contracte de mitja jornada i que en alguns casos no comptaven ni hores extres. Persones que potser no varen tenir ni contracte esperant que un dia el cap els fes un favor. Aquesta es una professió que has de tenir uns coneixements i unes aptituds. No tothom val per tot com algú políticament correcte pensa i diu.

Aquest any a l’inici de la campanya d’estiu han aparegut anuncis d’establiment que semblava que no tenien res perquè ho buscaven tot. Hi ha establiments que suposo que ho han passat malament per manca de mà d’obra mínimament especialitzada al mercat. Potser aquesta és una senyal que la nostra economia ha d’anar obrint altres camins perquè això del turisme és molt arriscat. Cada dia el cost de la vida va pujant i els salaris ban baixant generant un mapa de no trobar-se que fan que la inseguretat estigui massa establerta en la nostra vida.