Tot un honor pel Vendrell tenir persones com la Gemma Ventura que acaba de guanyar el premi Josep Pla en la seva 55 edició, un reconeixement que l’han aconseguit personatges com Terenci Moix, el primer any que apareixia fins a Maria Mercè Roca passant per Eva Piquer que comparteix aventura professional amb la premiada vendrellenca.
Una sort que el dia de la presentació ja s’esgotessin els 170 exemplars que hi havia per a la seva venda i òbviament el lloc on es va fer la presentació va quedar petit, encara que sembla que des d’un punt o un altre es va poder seguir l’esdeveniment que es va realitzar als jardins del Museu Apel·les Fenosa. Allí es van reunir un ampli ventall de persones de la vila, de totes les edats, així com altres seguidors i admiradors que venien d’altres llocs que no es volien perdre aquesta data històrica.
Entre els protagonistes de la festa no hi varen faltar una mostra dels músics joves vendrellencs que van aportar al seu art guiades per les cordes d’un dels puntals dels Laxnbusto. Aquestes tres joves es van encarregar de posar la banda sonora a la presentació amb unes peces del popular grup vendrellenc i d’altres autors.
El Vendrell es va vestir de festa major per aquesta jornada amb una presentació molt acurada per part de l’Ajuntament que no va deixar cap detall solt.
Aquí al Vendrell està molt bé que per circumstàncies de la vida hagin passat per aquí persones que s’hagin convertit en referents mundials en les seves matèries com Pau Casals i Àngel Guimerà, però no podem oblidar mai la gran tasca que s’ha de realitzar que es fomentar que al municipi hi torni haver nous representants que posin la vila allà on es mereix.
És molt trist i lamentable que a aquestes alçades els Laxen busto encara no tinguin un record en algun dels seus carrers i places, ells que tot i sorgir l’any 1987 la seva música encara sona a les principals cadenes musicals d’aquest país i moltes formacions noves han recuperat alguns dels temes més populars que estan ben vius en la memòria musical d’aquest país i formen part de la nostra banda sonora.
La Gemma Ventura és un altre bolet que ens hem trobat d’una persona que ha trobat uns fructífers camins en la creativitat. Quan els Laxen començaven potser hi havia 15 grups simultanis que anaven fent aquí i allá. Alguns no varen fer ni un concert, però hi havia ganes, energia. Avui en dia potser un hi ha un parell o tres de grups que toquen que van fent cosetes, però tot aquell caliu de finals del segle passat res de res. Mira que ara tenim una escola de música bonica i flamant, però crec que hem perdut el caliu de fer música perquè potser no tenim sortides.
Potser no cal que un concurs Sant Jordi, però alguna cosa hauríem de fer per donar vida a la gent que escriu, pinta, toca. No només de concerts d’estiu viu el poble i amb el que un concert de Camela es podria ajudar a molta gent a fer moltes coses. Doncs molt bé Gemma i esperem que no siguis una flor que no fa primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada