Fins fa quatre
dies teníem el Procés que era el pal de paller de la política catalana. Els uns
en contra, els altres a favor servia per fonamentar una part important de la
campanya electorals i més o menys acostumava a funcionar fins en el xoc entre
realitat i ficció va quedar molt malmès. A partir d’aquí en deu quedar alguna
rastre perdut en el camp de batalla i escampat per Europa que a mesura que
passen els anys van entrant en el silenci de la
història, esperant alguna moviment que el deixi ja totalment callat,
però encara es nota l’alè.
Doncs a les
properes eleccions els nostres politics poden prometre uns cabassos ben grans
de felicitats a repartir entre petits i grans perquè de la resta estem igual o
pitjor que els altres anys. Per fer coses es necessiten calers i en la majoria
d’ajuntaments poca cosa hi ha. Llavors la salvació estan en les subvencions
vinguin d’on vinguin i serveixin pel que serveixin. Alguns ajuntaments
d’interior encara s’apuntaran a les ajudes per arreglar les platges a
veure si poden arreplegar alguna cosa.
Anirem a cop de subvencions i encara que no ho necessitem ens hi apuntem a
veure que sembli que fem alguna cosa per al poble com el carril bici del
Vendrell que va ser una gran pèrdua de places d’estacionament fixe i ara ni una
cosa ni l’altra, doncs resulta que els de les dues rodes van per una altra ruta
i no segueixen la oficial. Doncs en aquests
propers anys potser molts anirem així esperant que vagi caient del cel i
esperem que torni la pluja i la calor deixi de ser la gran protagonista de la
majoria dels mesos de l’any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada