El pas del temps
t’ensenya que l’única cosa que tens a els mans són moments, tot just el que se
situa entre el passat i el fuur. No sé sap la durada d’aquest breu espai
temporal i no sempre és el mateix. Tenim el temps marcat en els nostres
rellotges, però aquests moments a vegades s’esvaeixen en pocs segons i altres
cops poden durar minuts infinits.
La nostra comarca
tenim uns moments compartits que tots coneixem i que a vegades ni figuren a les
grans agendes comarcals, però la majoria de persones que fa anys que ens movem
entre Cubelles i Roda ho tenim molt clar.
Un d’aquests actes
que no fallen mai caiguin quan caiguin és
la vígilia del 10 d’agost, dia
que es conegut popularment pel dia mès tòrrit de l’any. Llorenç del
Penedès acull un d’aquests actes més populars de les nostres contrades a cavall
de la mitja nit. Primer de tot tenim l’exhibició castellera dels veïns de la
localitat que vestits amb roba diària repeteixen un cop més els inicis del
moviment casteller a casa nostra, en una convocatòria que aplega un nombrós
públic per compartir unes construccions que ens porten a gaudir dels orígens
dels principals valors castellers com força, seny, equilibri i comunitat. Aquí
es viuen uns moments màgics que precedeixen a la famosa sindriada on petits i
grans comparteixen la frescor d’aquesta fruita tan nostrada en una llarga nit
que encara ha de durar unes quantes hores.
Un altre dels moments
especials que jo he viscut el trobem al Vendell el dia de Santa Anna al cor de
la vila amb l’actuació de la cultua popular que anirà passant per la plaça
Vella mostrant la seva vitalitat força i energia per acabar amb els esperats
Versots que són un dels grans atractius de la festa major pels vendrellencs de
tota la vida i assimilats. Evidentment la joia segueix amb els castells dels
Nens.Aquest dia tenen la plaça per ells sols
mostrant el fruit del seu treball silenciós i anònim davant dels seus
seguidors incondicionals i alters curiosos.
Al costat tenim
Calafell que fa uns anys que ha descobert la gràcia de les nostres festes
majors amb els Esgangalats que han donat l’esperit de poble a aquestes cites
importants del nostre calendari donant una importància clau a la gent que ha de ser
l’autèntica protagonista. Alguns es pensen que una festa major és un festival
de grups musicals per totes les edats per gaudir un dia sense més ni menys,
però Calafell amb els seus sopars, concurs de tirar la corda i altres
activitats variades i populars ha convertit aquesta rivalitat entre els tres
nuclis històrics del terme en un element ineludible per donar un valor social a
la festa i que no sigui només un seguit de simples actes per a tothom sense més
transcendència.
Un altre claus de la
nostra comarca la podem trobar a l’Arboç amb l’espectacular carretillada que és
una de les més rellevants del nostre país. Són d’aquestes coses que sempre que
es pugui s’hi ha d’anar per viure aquesta forta olor de pólvora i espetecs
constants que retronen el teu entorn més proper. Són d’aquestes coses que s’han
de viure en directe i en primera persona perquè hi ha coses que no es poden
explicar. La cita com diu al dita és al voltant del quart diumenge d'agost.
Després tenim altres
instants que tothom coneix de prop perquè no són tan multidinaris però que
cadascú viu des de la seva prespectiva i entorn. Pel que fa a la meva història,
jo el tinc el Dilluns de Pasqua a l’ermita de Sant Antoni d’Albinyana on
tradicionalment la gent s’hi reuneix participar d’una missa en aquest santuari
enlairat. La gràcia és pujar a peu i després de cantar els goigs i tot seguit
sortir a menjar la bona aprofitant l’entorn natural, ara ja sense barbacoes.
Aquests i molts
altres són moments per viure i conèixer l’esperit de la nostra comarca. Alguns noapareixen als grans
mitjans de comunicació i altres només en forma de petit enunciat, però aquests
són alguns dels moments baixpenedesencs més nostrats. Cadascú tindrà els seus.
No els deixeu escapar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada