Una setmana per la gent gran típica i tòpica

L'Ajuntament del Vendrell ha organitzat la Setmana de la Gent Gran i hi ha un seguit d'ingredients típics i tòpics que m'han fet molta gràcia perquè semblen de manual. Hi ha una demostració i pràctica de petanca, un campionat de dominó, una visita a Sant Miquel del Fai i Caldes de Montbui, una conferència sobre hipertensió i colesterol i un parell de caminades: una a Sant Salvador i una a la residència d'avis del municipi. Realment està fet a mida per la gent gran. Només hi falta una excursió d'aquestes que et regalen el lot de nadal a canvi d'escoltar una conferència sobre les excel·lències d'un matalàs. Realment és la imatge de les activitats de la gent gran que molts tenim al cap. Òbviament no hi hfalta el dinar de germanor amb ball. Si a algú li interessa ho fan la setmana qeu ve aquí al Vendrell.

Què passa amb un negre, un blanc i una dona als USA?

Entre un negre i una dona va guanyar un negre. Entre un negre i un blanc ha guanyat un negre. Les dones blanques ho tenen malament. És una lamentable broma racista i sexista però també volia deixar el meu comentari a les eleccions americanes.

Les novetats de l'ITV

Aquesta tarda he anat a passar la revisió del meu turisme. M'han dit que havia de canviar els neumàtics del darrere perquè tenia el dibuix diferent. Fa 4 anys que els tinc i mai m'havien dit res. Llavors he descobert que fa uns quatre o cinc mesos es van treure una llei perquè tots els vehicles vagin amb el mateix dibuixet. No sigui que si fa unes o surcs prenguem mal. Ens estan prenent el pèl com a tontos. En comptes de tenir les carreteres amb unes voreres dignes i ben pintades. Ara resulta que els dibuixos tindran la culpa de la sinistralitat. Ja no saben que dir o algú dels manaires té un taller de neumàtics. Ves a saber.

Una de les comarques menys recicladores

El Baix Penedès com diuen els seus polítics és una de les comarques on la gent menys recicla. Alguns cops perquè no hi ha containers i altres vegades perquè simplement la gent passa. Aquesta és una de les assignatures pendents que tenim. Potser de moment no deixa de ser una cosa curiosa, però si ens fan pagar per cada tona de residus que no reciclem ja veurem d'aquí uns anys que algunes de les nostres inversions les haurem de donar al govern de torn per ser uns mals recicladors. És que entre tots som una mica deixats.

Menus de restaurant el cap de setmana

Calafell platja té uns quants restaurants que fan menus el cap de setmana. Al Vendrell no en conec gaires, però l'altre dia que era festiu i dissabte, dia 1, vam anar al Pastino de vora la cofradia de pescadors de Calafell i per uns 10 euros vam dinar. Els plats estaven força bé. Ja ho sabeu. Si el cap de setmana us va millor anar de menus a Calafell platja trobareu uns quants restaurants força recomenables.

Sant Benet de Sant Fruitós del Bages. Imprescindible

Gairebé total a trepa que l'any passat vam anar a Madrid amb AVE avui hem anat al monestir de Sant Benet a Sant Fruitós del Bagés. Hem sortit del Vendrell a les 9 del matí i a les 10 i quart ja estàvem al costat de Manresa. Primer de tot hem visitat Alicia. Un laborartori on s'estudien els aliments amb cuiners, químics, metges i altres especialistes que han convertit la cuina en una mena de ciència. Ens han dit que era únic al món i ho pot ser. La noia ha estat força bé. Hem experimentat alguns gustos i sensacions. EL curiós del cas és que avui feia un dia de gossos i tota la nit que ha plogut i allí continuava plovent. Doncs en aquest edifici que tenia menys d'un any hi havia goteres. Una mica penós aquest fet, encara que les persones d'allí s'han mostrat en tot molt molt professionals.

Després hem vist el Monestir de Sant Benet del segle XII amb molts afegits posteriors. Està molt molt bé tot el muntatge que fan amb les imatges que et van passant per trossos de paret convertits en pantalles. Inclús, es pot veure en imatges virtuals sobre l'altar com el primer abat de la cofradia beneïa aquest altar. Això m'ha impressionat i la visita al monestir també ens ha ensenseyat alguns dels secrets dels monjos que ho tenia com a convent.

Després hem dinat. Aquí és on la cosa ha fallat una mica, però per quantitat. Encara que he de reconèixer que n'hi havia suficient a una amiga que ha vingut li ha servit una sopa de galets amb 4 galets comptats i no eren dels més grans. Eren més aviat petit. Allí hi podia haver tot l'art que tu vols, però faltaven 7 ó 8 galets més per omplir. Jo menjat arròs negre que estava molt deliciós, però la quantiat no era gaire abundant. De segon, he menjat ànec farcit amb atmella a trossets. Molt deliciós, però en poca quantitat. En les postres tres tòfones amb iogurt han estat les reines del remat final del dinar.

Per la tarda, hem visitat la part modernista d'aquest monestir de Sant Benet de la família del pintor modernista Ramon Casas. Sembla una casa fantasma perquè les portes a mesura que vas escoltant les explicacions es van obrint. Les pantalles estan en marcs de fotos, miralls i altres invents que ho fan tot plegat molt apassionat. Llàstima de la pluja i que al final algú m'ha agafat el paraigües i jo he actuat en conseqüència. Era el darrer de la visista i només hi havia un paraigües. No era plant de grans problemes matemàtics. Us ho aconsello veritablement. Està tot molt bé. Entre tot plegat ens ha sortit a uns 100 euros per parella. Però val la pena. De veritat. La gent que hi treballa són molt professionals i veus que ho viuen realment i això és nota.

Els nens de Huang Shi: vista obligada

Us la recomano de veritat aquest drama que ens explica l'odissea d'un grapat de nens orfes a la Xina durant l'invasió japonesa del passat segle és una de les millors propostes que he vist en els darrers mesos al cine. Pels paisatges, pel tema, per l'ambientació i per tot plegat no us la perdeu. Us en podeu empenedir. S'ha de veure al cine. A casa queda petita.