Sant Benet de Sant Fruitós del Bages. Imprescindible

Gairebé total a trepa que l'any passat vam anar a Madrid amb AVE avui hem anat al monestir de Sant Benet a Sant Fruitós del Bagés. Hem sortit del Vendrell a les 9 del matí i a les 10 i quart ja estàvem al costat de Manresa. Primer de tot hem visitat Alicia. Un laborartori on s'estudien els aliments amb cuiners, químics, metges i altres especialistes que han convertit la cuina en una mena de ciència. Ens han dit que era únic al món i ho pot ser. La noia ha estat força bé. Hem experimentat alguns gustos i sensacions. EL curiós del cas és que avui feia un dia de gossos i tota la nit que ha plogut i allí continuava plovent. Doncs en aquest edifici que tenia menys d'un any hi havia goteres. Una mica penós aquest fet, encara que les persones d'allí s'han mostrat en tot molt molt professionals.

Després hem vist el Monestir de Sant Benet del segle XII amb molts afegits posteriors. Està molt molt bé tot el muntatge que fan amb les imatges que et van passant per trossos de paret convertits en pantalles. Inclús, es pot veure en imatges virtuals sobre l'altar com el primer abat de la cofradia beneïa aquest altar. Això m'ha impressionat i la visita al monestir també ens ha ensenseyat alguns dels secrets dels monjos que ho tenia com a convent.

Després hem dinat. Aquí és on la cosa ha fallat una mica, però per quantitat. Encara que he de reconèixer que n'hi havia suficient a una amiga que ha vingut li ha servit una sopa de galets amb 4 galets comptats i no eren dels més grans. Eren més aviat petit. Allí hi podia haver tot l'art que tu vols, però faltaven 7 ó 8 galets més per omplir. Jo menjat arròs negre que estava molt deliciós, però la quantiat no era gaire abundant. De segon, he menjat ànec farcit amb atmella a trossets. Molt deliciós, però en poca quantitat. En les postres tres tòfones amb iogurt han estat les reines del remat final del dinar.

Per la tarda, hem visitat la part modernista d'aquest monestir de Sant Benet de la família del pintor modernista Ramon Casas. Sembla una casa fantasma perquè les portes a mesura que vas escoltant les explicacions es van obrint. Les pantalles estan en marcs de fotos, miralls i altres invents que ho fan tot plegat molt apassionat. Llàstima de la pluja i que al final algú m'ha agafat el paraigües i jo he actuat en conseqüència. Era el darrer de la visista i només hi havia un paraigües. No era plant de grans problemes matemàtics. Us ho aconsello veritablement. Està tot molt bé. Entre tot plegat ens ha sortit a uns 100 euros per parella. Però val la pena. De veritat. La gent que hi treballa són molt professionals i veus que ho viuen realment i això és nota.