Us proposo que aneu al cine a veure Cenizas del cielo. A mi em va recordar molt a la torre de Suso. És la lluita de l'home en contra d'alguns elements de la nostra modernitat. És d'aquestes pelis que poden provocar un debat sobre el seu contingut perquè apareixen molts elements interessants. És espanyola i com moltes de les produccions d'aquí està molt bé. No hi ha un gran repartiment, però els que hi ha ho fan molt bé. Realment val la pena. No hi ha herois americans ni grans escenes amb dobles i efectes especials, però t'arriba al cor. Això és l'important.
dilluns, 10 de novembre del 2008
diumenge, 9 de novembre del 2008
Riure amb el Tricicle
Avorrit, agobiat, tens 40 euros, vius prop de Barcelona o tens cotxe. Doncs no t'ho perdis i ves a Barna a veure el darrer espectacle protagonitzat pel Tricicle. Durant una hora i mitja rius de valent amb l'obra Garrick. Hi ha humor, mímica, algunes imatges enllaunades i esquetxos que jo vaig trobar força original. No eren un grup de la meva devoció, però divendres en aquest espectacle que vam anar amb els Pastorets del Vendrell va ser una teràpia de xoc contra el mal humor i estress. Segons he pogut descobrir l'Associació de Dones del Vendrell un dia d'aquests van a veure Spamalot i els Pastorets ja treballen per anar a veure el dia 12 de desembre, un divendres, Cancún, una comèdia amb Ferran Rañé i Toni Sevilla que també pot servir per desconectar una mica del mundo mundial.
Dos blogs i un nom
Gràcies a les informacions de la Sandra Diaz m'he assabentat que per Barcelona hi ha blog amb el mateix nom que el meu. M'ha fet molta gràcia. És curiós. Crec que ha estat pura coincidència. Mireu aquesta és la seva adreça http://ketanavadir.blogspot.com/.
divendres, 7 de novembre del 2008
El futur dels Amics del Progrés del Vendrell
Al Vendrell hi ha una associació que s'anomena els Amics del Progrés. En algun lloc he escoltat que la seva voluntat passa per ser com una mena d'associació d'associacions de veïns. Una cosa que trobo molt bé. Però jo crec que serà un dels partits que es presentarà a les properes eleccions municipals del Vendrell. Poden anar separats o aliats amb un altre partit. Temps al temps, però jo veig que la cosa va per aquí encara que només sigui a través de la lectura que faig de les seves cartes al Diari del Baix Penedès. No conec ningú. No tinc més dades. Però aquí queda escrit el que penso.
Valls- Calafell en autobús
Van traient el nombre de trens, però cada dia tenim més autobosus per anar a cobrir aquestes mancances de la Renfe. Ara hem estrenat una línia entre Valls i Calafell amb autobús. Quatre viatges al dia en cada sentit. La cosa està molt bé. Ara només falta que ens posin un tren per anar a agafar l'AVE al camp de Tarragona perquè per anar a Lleida és més ràpid agafar un borreguero que anar amb AVE des del Vendrell a Lleida. A veure per quan ens donen aquesta ilusió i si arreglen l'estació d'autobusos del Vendrell tampoc estaria gens malament.
El finançament de les entitats
Estem en crisis. La gent ho nota, els bars, les botigues, els restaurants, el poble, l’ajuntament, el veí de dalt i el de baix. Pocs viuen al marge d’aquesta circumstància fruit d’un seguits de coincidència que han afectat la nostra comarca més que altres per un cúmul de trets diferencials que ens han marcat en els darrers anys.
Tampoc ha passat per alt per les entitats de la comarca. Algunes de sempre han viscut al marge dels fons municipals i s’han mantingut dins les seves possibilitats reals sense caure en el finançament públic. Altres des de sempre han funcionat a base d’una part important de recursos públics. Què passarà amb aquestes? Els ajuntaments podran continuar les seves aportacions periòdiques a aquest entramat soci-cultural? En aquesta part de la política social els polítics esta a l’aguait perquè els dona la sensació que s’amaga una part considerable de la intenció de vot dels ciutadans. Tot això són llegendes populars, però mentrestant els polítics van fent. Especialment en aquells municipis on la cosa està força renyida.
En temps de sequera s’han de repartir el poc que hi hagi. Primer de tot claredat i comptes clars. S’ha d’exposar d’una forma clara i evident els requisits per rebre diners del fons municipal. En un quadre anar marcant les quantitats segons uns barems clars als quals tothom es pugui acollir. Com més clars més amics. Buscar criteris objectius com número de socis, nombre i tipus d’activitats, pressupost anual, tipus de local en què porten a terme les seves activitats, nivell de participació en els actes locals i altres petits detalls que ens ajudaran a ser una mica més objectius a l’hora de gestionar aquesta partida del pressupost municipal.
A partir d’aquí s’han de buscar altres mètodes o normativitatzar un seguit de recursos que ja fa anys que s’utilitzen a la comarca. S’ha de posar fil a tot això que les entitats portin les barres dels concerts. És una bona proposta, però no és el mateix tenir la barra del primer dia de Festa Major que del dia de l’Onze de setembre. En cas de dubte es fan sortetjos o sistemes rotatius perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.
El moviment associatiu a casa nostra és molt important, però no és ni de bon tros tan rellevant com ens volen fer creure els polítics. Hi ha unes quantes associacions que serveixen per donar cobertura social a una persona i poca cosa més. Estan força tancades a la societat que les envolta. Altres viuen en un paradís que sembla una mica allunyat de la gent de peu. Un exemple clar són algunes de les associacions de veïns. Si algú es vol posar en contacte amb alguna d’aquestes entitats dels municipis de la comarca. Sap algú on s’ha de dirigir en la majoria dels casos? Avui en dia en el món de l’internet i del correu electrònic moltes barreres ja han quedat més que superades i és una llàstima que no les utilitzen per donar-se a conèixer a la societat. El Vendrell amb caràcter bianual acull l’Entimostra que serveix per donar a conèixer el teixit associatiu del municipi. Molts dels comentaris dels seus visitants coincideixen en el gran nombre d’entitats que conviuen en el municipi. Un fet que fins llavors no havien vist d’una forma tan propera i directe perquè. Moltes estan allí. Una al costat de l’altre. Ja no les veiem ni per cartells a la carnisseria, ni per participacions de la loteria de Nadal i per rodes de premsa en actes puntuals com succeeix al llarg de la resta de l’any. Llàstima que l’Entimostra comarcal hagi passat a la història d’aquesta manera i només de forma puntual a la Fira de Santa Teresa apareixen uns pocs estands dels municipis de la comarca. Aquesta iniciativa mereix una segona oportunitat a nivell baixpendesenc i de forma rotatiu. No sempre en el mateix indret. Però avui per avui pocs municipis de la comarca una clara vocació comarcal i cadascú fa la seva guerra.
Després també tenim en un altre apartat tenim el que són les entitats esportives que al llarg de l’any realitzen una gran tasca. Moltes persones anònimes que vetllen un parell o tres de cops a la setmana i a vegades lluny de casa perquè el seu fill pugui assistir a la cita esportiva que li correspon. Potser per recollir diners també hagin de recórrer a la foto del calendari amb poca roba i jugant amb els estris de l’esport que practiquen per tapar allò que no s’ha de veure. Aquestes entitats també tenen el seu dret a buscar finançament per altres mètodes d’acord amb els nous temps que corren.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 7 de novembre del 2008
Tampoc ha passat per alt per les entitats de la comarca. Algunes de sempre han viscut al marge dels fons municipals i s’han mantingut dins les seves possibilitats reals sense caure en el finançament públic. Altres des de sempre han funcionat a base d’una part important de recursos públics. Què passarà amb aquestes? Els ajuntaments podran continuar les seves aportacions periòdiques a aquest entramat soci-cultural? En aquesta part de la política social els polítics esta a l’aguait perquè els dona la sensació que s’amaga una part considerable de la intenció de vot dels ciutadans. Tot això són llegendes populars, però mentrestant els polítics van fent. Especialment en aquells municipis on la cosa està força renyida.
En temps de sequera s’han de repartir el poc que hi hagi. Primer de tot claredat i comptes clars. S’ha d’exposar d’una forma clara i evident els requisits per rebre diners del fons municipal. En un quadre anar marcant les quantitats segons uns barems clars als quals tothom es pugui acollir. Com més clars més amics. Buscar criteris objectius com número de socis, nombre i tipus d’activitats, pressupost anual, tipus de local en què porten a terme les seves activitats, nivell de participació en els actes locals i altres petits detalls que ens ajudaran a ser una mica més objectius a l’hora de gestionar aquesta partida del pressupost municipal.
A partir d’aquí s’han de buscar altres mètodes o normativitatzar un seguit de recursos que ja fa anys que s’utilitzen a la comarca. S’ha de posar fil a tot això que les entitats portin les barres dels concerts. És una bona proposta, però no és el mateix tenir la barra del primer dia de Festa Major que del dia de l’Onze de setembre. En cas de dubte es fan sortetjos o sistemes rotatius perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.
El moviment associatiu a casa nostra és molt important, però no és ni de bon tros tan rellevant com ens volen fer creure els polítics. Hi ha unes quantes associacions que serveixen per donar cobertura social a una persona i poca cosa més. Estan força tancades a la societat que les envolta. Altres viuen en un paradís que sembla una mica allunyat de la gent de peu. Un exemple clar són algunes de les associacions de veïns. Si algú es vol posar en contacte amb alguna d’aquestes entitats dels municipis de la comarca. Sap algú on s’ha de dirigir en la majoria dels casos? Avui en dia en el món de l’internet i del correu electrònic moltes barreres ja han quedat més que superades i és una llàstima que no les utilitzen per donar-se a conèixer a la societat. El Vendrell amb caràcter bianual acull l’Entimostra que serveix per donar a conèixer el teixit associatiu del municipi. Molts dels comentaris dels seus visitants coincideixen en el gran nombre d’entitats que conviuen en el municipi. Un fet que fins llavors no havien vist d’una forma tan propera i directe perquè. Moltes estan allí. Una al costat de l’altre. Ja no les veiem ni per cartells a la carnisseria, ni per participacions de la loteria de Nadal i per rodes de premsa en actes puntuals com succeeix al llarg de la resta de l’any. Llàstima que l’Entimostra comarcal hagi passat a la història d’aquesta manera i només de forma puntual a la Fira de Santa Teresa apareixen uns pocs estands dels municipis de la comarca. Aquesta iniciativa mereix una segona oportunitat a nivell baixpendesenc i de forma rotatiu. No sempre en el mateix indret. Però avui per avui pocs municipis de la comarca una clara vocació comarcal i cadascú fa la seva guerra.
Després també tenim en un altre apartat tenim el que són les entitats esportives que al llarg de l’any realitzen una gran tasca. Moltes persones anònimes que vetllen un parell o tres de cops a la setmana i a vegades lluny de casa perquè el seu fill pugui assistir a la cita esportiva que li correspon. Potser per recollir diners també hagin de recórrer a la foto del calendari amb poca roba i jugant amb els estris de l’esport que practiquen per tapar allò que no s’ha de veure. Aquestes entitats també tenen el seu dret a buscar finançament per altres mètodes d’acord amb els nous temps que corren.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 7 de novembre del 2008
Una figura per la comarca: Pau Casals
La figura per la comarca és segons l'enquesta Pau Casals amb 15 vots. Tres vots pel calafellenc Carles Barral. Àngel Guimerà i Josep Cañas empatan a dos vots. Una clara victòria pel nostre vendrellenc universal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)