Les nostres festes turístiques

Les associacions de veïns al Vendrell acostumen a estar relacionades amb festes, dinars, sopars i similars en el cas que surtin a la llum pública quan en molts casos la seva existència passa totalment desapercebuda per la resta de mortals. Una de les més mediàtiques són les dels barris marítims que s’encarreguen d’organitzar els esdeveniments d’aquestes zones costaneres.

Les entitats de veïns han de ser una eina bàsica que ha de servir d’intermediari entre els consistori i les peticions i demandes de la gent del carrer. Però aquesta tasca en la immensa majoria de casos al Vendrell no es produeix. En el cas que l’entitat no estigui polititzada per algun amic que es mou segons marqui el partit a qui mereix obediència. Encara que molts cops tenen algun apunt d’independència dins un marge controlat.

En les passades festes d’estiu de Coma-ruga corria per aquesta zona una full de l’Associació de veïns Sant Ramon  escrita per les dues cares ( català i castellà) queixant-se del tracte rebut per l’Ajuntament del Vendrell i demanant per aquesta zona “potenciar una festa que atrau a vilatans i turistes, en lloc de restar-li importància”. En un paràgraf anterior apunten que “repetidament, diversos membres del Consistori del Vendrell, han manifestat que la Festa Major és la de la Vila, que les altres no són més que “festes del barri”.

La crisi encara no ha arribat del tot a les festes del Vendrell. Hi hagut algunes reduccions en el pressupost, però encara mantenim l’esperit de la cita. Si abans contractàvem els Mago de Oz ara portem els de Acero i també ens ho passem pipa per uns preus molt més reduïts. Encara no hem estat capaços de racionalitzar les festes i fer una cosa que pugui agradar tothom sense haver de tirar 4 castells de foc a les platges encara que algun el pagui els comerciants. Aquests són diners que es podrien dedicar a altres coses.

A les festes del Vendrell igual que a moltes coses de la vila encara falta entrar en el segle XXI. Ens hem anat acostumant al copiar i enganxar amb petits canvis sense tocar gaire el seu esperit inicial. Aquest any s’havia comentat que no hi hauria programa de mà de les festes dels barris marítims. Al final i quan ja havien començat apareixen uns programes per evitar més queixes de la gent. Per estalviara aquesta moguda es penja un document a internet en pdf i qui en vol un s’ho imprimeix i tot arreglat. En cas que no pugui gaudir d’aquestes noves tecnologies que s’adreci a alguna oficina municipal i amb un cost ridícul té un programa de festa útil i pràctic sortit de la impressora.

Jo crec que encara que no se celebrés cap acte per la festa major dels barris marítims la gent vindria igual perquè arran de la crisi les segones residències han resultat molt útils per gaudir d’unes petits vacances i sortir de la rutina sense haver de realitzar grans despeses. A més, en alguns actes que he vist com la cercavila de grups de l’Embarcada que té lloc al Passeig Marítim de Sant Salvador la gent que passeja per allí s’ho troba. Són pocs els qui van allí per gaudir d’aquest espectacle folklòric concret a càrrec d’aquestes entitats de la vila. Ells estan sense horaris com s’acostuma a fer a les vacances. Aquestes propostes esdevenen espectacles gratuïts que els hi organitza algú perquè passin una estona distreta mentre gaudeixen de l’entorn. El mateix efecte succeeix amb els artesans de davant l’Alberg de Santa Maria del Mar. La gent hi va a passejar. A vegades cau alguna cosa a la bossa per la simple monotonia d’anar a donar un cop d’ull sense més transcendència. La gent vindrà igualment, però si els hi oferim paradetes de bijuteria barata i algun espectacle sense rascar-se la butxaca estaran una mica més entretinguts.

Una de les coses que no fallen mai són les cites gastronòmiques que acullen aquestes festes majors dels barris marítims. Jo crec que aquestes són les autèntiques estrelles de la festa. Aquestes cites que et permeten gaudir d’un bon plat d’aquells que el metge no acostuma a recomenar per un preu reduït gaudeixen de molta clientela fidel. El dia que algú pensi en treure-les de la programació ens podrem trobar davant d’una gran crisis social.

Si  defensem les nostres tradicions fent botifarrades, sardinades i similars no anem pel camí més adequat. Si el nostre poder d’atracció es fonamenta en aquests elements bàsics de la nostra dieta ens hauríem de fer un plantejament. Agafar alguns dels nostres molts museus deficitaris i organitzar àpats varis a preus populars. Segurament els primers dies i setmanes ompliríem, però amb el temps quan la gent ja estigui farta de fideus amb allioli les consumicions anirien baixant de mica en mica per acabar tancant les portes. Aquest tipus de propostes per menjar alguna diferent a un preu mòdic són coses que ja haurien d’estar superades. Hem trobar un model de festa major. La crisis és una bona excusa per fer una lectura de tot plegat i aprofitar coses i introduir noves propostes.
 Article publicat el 14 de setembre al Diari del Baix Penedès.

Més perfils de facebook que persones

En aquesta societat que tenim de tot ens estem donant compte que no tenim de res. Fa uns dos o tres anys quan es cobrava 2.500 euros per nadó dins una magnífica mesura del president  Zapatero per incentivar la natalitat  quan propis i estranys tenien accés a la Seguretat Social. Aquest era el moment quan estàvem dalt de tot de la societat del benestar que va  sorgir després del Franquisme i què a mesura que pujaven els anys s’anava enfilant algun graó més en aquesta escala de coses bones. Les circumstàncies econòmiques actuals ens han anat posant al seu lloc triant realment la palla de la fullaraca o de la insostenibilitat que  és el que realment hem anat forjant sota el nom benestar. Els grans rics que ostentaven el seu poder amb grans cotxes i cases on no hi faltava de res ara fan cua la majoria en les dependències de l’atur buscant alternatives a present molt cru. Alguns encara hi han d’anar en cotxes de luxe perquè és més rendible que no pas vendre un cotxe de gamma alta a baix preu i conduir un utilitari més adequat a la seva situació actual.

Aquesta gran canvi també s’ha produït paral·lelament en altres fenòmens que ens ha portat el segle XXI. En aquest país tenim més mòbils que persones.  Això ens indica alguna cosa. A vegades els immigrants que arriben a les nostres coses potser no porten documentació perquè no els interessa, però segurament portaran a les seves butxaques algun mòbil que els permet parlar amb la resta del món. Això si encara tenen saldo. . En aquest món de la missatgeria instantània a través de molts programets s’ha posat de manifest que moltes persones se senten malament al cometre greus faltes ortogràfiques quan han d’escriure algun missatge en les xarxes socials. Són moltes les empreses, entitats i altre tipus de col·lectius que aprofiten aquesta plataforma per donar-se a conèixer i entrar en el punt 2.0. La xarxa ha servit i molt perquè moltes persones comencessin a estudiar català per tenir una escriptura mínimament correcte que els hi permetés enviar missatges o simplement posar notes en el seu perfil virtual. Entraria dins aquesta coherència absurda, encara que potser haurem d’esperar un temps que hi hagi més perfils de facebook que persones en aquest país.   A vegades els efectes col·laterals de tots aquests moviments també tenen efectes positius. En aquest cas ha tocat apuntar-se a estudiar català i aquest cop no és per reunir les condicions per presentar-se a unes oposicions, una manera que ha estat molt útil per estudiar el català a casa nostra.. Un altres de les virtuts d’aquest món és que ara tothom parla d’alguna cosa. Tant si va al lavabo com si al seu carrer no hi passen els escombriares. El més positiu de tot plegat és que molta gent opina ja sigui a traves de les xarxes socials o en formats més s seriosos com els fòrums d’opinió reals o virtuals com el lobby les 4 fonts del Vendrell i el seu web. Gràcies a tot això es va aconseguir que el passat 11 de setembre fons històric.

Moltes de les coses que ens envolten s’ha demostrat que són insostenibles. Ara ens expliquen que per decisions polítiques que el rebut que paguem de les escombraries no cobreix ni la meitat del seu cost. Ara ens vénen a dir que en tema de l’aigua potable també succeeix un fenomen similar. La resta del cost el resolien destinant altres ingressos, però com ara s’estudia fins on va a parar el darrer cèntim surten totes aquestes decisions que s’havien pres amb els peus més que amb el cap.

Aquesta saturació informativa també causa els seus efectes en els partits, sobretot en l’àmbit municipal que a cada eleccions es presenten uns quants candidats. Després sempre surten els colors de sempre amb algunes excepcions que recullen el vot de queixa i protesta de la gent que no han vist cobertes les seves expectatives els quatre anys anteriors.

Inclús els nostres carrers i places cada dia tenen més trams incompatibles segons les circumstàncies. Som incapaços de quedar malament amb algú, llavors es dóna via verda perquè tothom tingui el seu espai propi. Al final ens trobem tots contents i enganyats. Un exemple clar el trobem als passeigs marítim de Calafell en les hores punta on entre els mostradors dels establiments,  taules i cadires, algun d’aquests que practiquen el top manta, algun ciclista o amb monopatí has d’anar en compte no tinguis un petit ensurt amb el veí del davant. Ara és una bona oportunitat per començar de nou tot plegat. La crisi també té les seves coses bones i hem de començar a construir una societat amb cara i ulls i no amb peus de fang com hem vist que teníem fins ara.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 21 de setembre del 2012

Instal·lacions municipals sense cursos

El Patronat Municipal d'Esports del Vendrell s'ha quedat sense curset de natació per adults per un tema de preus. Hem passat de 48 a 76 tot i que havíem aconseguit una reducció a 60 mensuals, tot inclòs, però no estem satisfets en relació amb altres cursets del patronat i tenim una reunió pendent amb el regidor la propera setmana. A veure que passa. A fi de comptes ara per ara no hi ha cap curs de natació per adult al Vendrell. Un poble amb dues piscines cobertes i una de descoberta. Quan jo vaig començar, fa un 7 anys hi havia uns 5 ó 6 grups com a mínim a la setmana. Ara no en tenim ni un, però tenim dues piscines. Les conclusions són fàcils per a tots plegats.

Fent la vista grossa a un conveni plenament vigent

Avui ha estat la primera assembla de treballadors de l'Ajuntament del Vendrell on els membres del comitè han exposat una mica tot el que hi ha. En una sala de plens que abans de ocmençar ja s'ha quedat petita han anat repassant una mica tot el que ens afecta. La conclusió és que no hi ha encara res clar i que l'Ajuntament va fent la puta i la ramoneta en aquesta negociació i va aplicant coses d'una forma unilateral sense que el comitè tingui gaire coses clares dels criteris que s'està aplicant. Tenim un conveni que no està derogat, però que se'l salten a la torera sense l'acord dels representants dels treballadors. O sigui que els que viuen de la democràcia encara no han entès el sentit d'aquesta paraula. A veure que passa en les properes setmanes. L'any vinent tot apunta a què menys dies de vacances i afers, però ja veurem com acabarà tot plegat. Una sala de plens petita. La propera vegada potser millor a l'estació.

Els veïns de Mas Astó es concentraran a la Pl. Vella del Vendrell per reclamar millores

La Plaça Vella del Vendrell és el punt on es concentren les més importants manifestacions públiques de diferent caràcter. El divendres, dia 19 d'octubre a partir de les sis hi ha convocada una concentració pacífica per demanar una millor de Mas Astó una de les urbanitzacions perdudes de la geografia vendrellenca. Un lloc que moltes persones ni coneixen ni saben està, però en les darreres dècades molts veïns han construït les seves cases en aquests espais de l'altre Vendrell que és el que no surt a la tele, ni es fan reportatges ni rutes culturals, ni similars. És més aviat una zona per programes com España Directo o Salvados. Ja ho sabeu el divendres dia 19 a les 18 hores a la plaça Vella per reclamar la dignitat de Mas Astó. A veure si altres punts calents del municipi fan servir el mateix mètode perquè la gent conegui la seva problemàtica.

Una experiència molt productiva a les noces de Moros i Cristians de Lleida

Avui ha crec que ha estat la primera vegada a la meva llarga vida que pujo sobre un escenari i faig teatre en públic. Puc dir que fa anys vaig fer de Rei Mag, en concret de negre i és una de les experiències més recomanables que puc aconsellar que hi ha en el calendari anual. Avui per un seguit de fets que no venen al cas he fet de noble en la recreació de les Noces Reials de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó a la Suda de Lleida. Una experiència molt interessant rodejat de persones que han posat tota la seva carn a la graella perquè la cosa sortís bé. Així ha estat, en un matí molt soleiat després d'un dissabte plujós hem tornat a donar vida a un fet històric. Persones anònimes que ja sigui vénen botifarres o ballant o cantant o recitant han fet que de cop i volta ens situessim a l'Edat Mitjana. Una bonica experiència que mai s'esborrarà i que sempre quedarà en el record. Una de les coses més importants d'avui és que la gent s'ha deixat portat i ho ha fet tot natural com si ho fes tota la vida i donant el seu toc personal a tot plegat tot i que per culpa dels assajos la cosa no anava molt preparada,  però ha sortit rodó. Un matí inolvidable amb la ciutat de Lleida vista des de la seva part més alta.

Per una Fira del segle XXI

Un grup de vendrellencs hem intentat generar, en aquest darrer any,  un debat sobre les nostres festes locals. Buscar el lloc que les festes majors dels nucli i zones marítimes, les festes dels barris, la Fira, l’Entimostra i altres els correspon en el nostre municipi. A través del bloc del col·lectiu les 4 Fonts, a través del programa Pas de Vianants de la ràdio local i altres mitjans moderns hem buscat adaptar aquestes cites de la nostra societat a la realitat actual amb les connotacions que li són inherents.

Endegar aquests tipus de projectes sobre el futur del municipi no deixar de ser una manera de fer volar coloms quan saps que els responsables polítics i subsidiaris de tot plegat estan encaparrats fer el mateix que l’any anterior amb una rebaixa inclosa, però sense perdre dos segons pensant en canviar un model que ja fa dies que ha quedat més que obsolet.

Quan veus que algú organisme públic endega una campanya per dissenyar el futur del municipi o la comarca val més que ningú hi perdi un segon perquè en realitat és una campanya de màrqueting  per treure idees per una propera campanya electoral o per tenir entretingut el personal. Sense que en cap moment es manifesti la mínima voluntat de canviar una coma de l’esdevenir ritual del dia a dia a la nostra comarca pel que fa a aquests temes.

Ja he sentit alguna veu que apunta que enguany l’Entimostra no se celebraria, suposo que per la falta de pressupost. Encara falten dies i hi ha coses que fins el darrer moment no se saben o simplement no es vol que se sàpiguen.

Donada la situació actual que viu la comarca i el municipi jo enguany apostaria fort per fer una Fira diferent. S’hauria de donar lloc a les empreses locals i als emprenedors i a les persones de casa nostra que hagin de mostrar allò que es porten entre mans. Tot i que per Santa Teresa acostuma a ploure és poden buscar altres mètodes molt més econòmics per realitzar una mostra sense utilitzar els estands de cada any.  En una part del recinte es podria aprofitar per posar una mostra d’algunes entitats del municipi, aquelles que celebren alguna cosa especial o simplement les que hi vulguin participar.

Ara mateix portar paelles, assegurances, llibres, bijuteria peruana i coixins per reposar el cap d’una empresa de Barcelona no ens aporta res de nou al nostre teixit econòmic i social. Són gent que te’ls pots trobar qualsevol dia en una altra fira perquè aquesta és la seva feina. Són útils quan un municipi hagi d’omplir algun buit amb aquest ampli de possibilitats alternatives, però basar-se en aquesta oferta per dissenyar una fira realment és preocupant.

En l’organització d’aquesta mostra a part de l’Ajuntament també hi hauria de prendre part el CIT, els gremis d’empresaris de la zona i la Xarxa Emprenedora amb més de 200 empreses associades dedicada a joves amb empenta que els seria una bona oportunitat per donar a conèixer la seva feina i treball entre els seus veïns. Potser coneixeríem nous serveis i empreses que a hores d’ara ens pensem que només existeixen més enllà del Llobregat.

Hem de ser valents i treballar amb les nostres possibilitats i amb la nostra gent que és la que dóna riquesa a la nostra societat. Tinc molt clar que té el seu costcosta, però jo admiro a la gent que està a la Xarxa Emprenedora. Estem davant de persones que aposten pel seu projecte i creen les sinergies necessàries perquè la maquinària funcioni dins les possibilitats que li permet la societat.

Hem de trencar aquest copiar i enganxar que fa massa anys que dura. El PSC en la darrera campanya electoral municipal repartia bosses vermelles per anar a comprar en els comerços locals. CiU apostava també pel comerç local. Doncs feu realitat les vostres propostes electorals. Ara el comerç ho necessita més que mai. Si voleu reunir molta gent a la Rambla doncs a posar paradetes de pernil i embotits i formatges i vi. En un racó és posa una mica de bijuteria i ja tenim la cosa arregladeta amb un nombre de visites galàctic. En les darreres edicions la Fira del Vendrell ha perdut molta gent i sort del vi que ha salvat una mica la situació. La Rambla hi ha moments claus que hi ha ben poca gent. A veure si entre tots ens atrevim a fer una Fira com Déu mana i no una cutrefira com la que acostumem a plantar perquè en un parell de setmanes haguem d’aparcar al poble del costat.. El més preocupant és que tothom ho digui i ningú és queixi. Estem davant una nova majoria silenciosa que ja ni surt a les urnes. 
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 28 de setembre del 2012.