Les nostres festes turístiques

Les associacions de veïns al Vendrell acostumen a estar relacionades amb festes, dinars, sopars i similars en el cas que surtin a la llum pública quan en molts casos la seva existència passa totalment desapercebuda per la resta de mortals. Una de les més mediàtiques són les dels barris marítims que s’encarreguen d’organitzar els esdeveniments d’aquestes zones costaneres.

Les entitats de veïns han de ser una eina bàsica que ha de servir d’intermediari entre els consistori i les peticions i demandes de la gent del carrer. Però aquesta tasca en la immensa majoria de casos al Vendrell no es produeix. En el cas que l’entitat no estigui polititzada per algun amic que es mou segons marqui el partit a qui mereix obediència. Encara que molts cops tenen algun apunt d’independència dins un marge controlat.

En les passades festes d’estiu de Coma-ruga corria per aquesta zona una full de l’Associació de veïns Sant Ramon  escrita per les dues cares ( català i castellà) queixant-se del tracte rebut per l’Ajuntament del Vendrell i demanant per aquesta zona “potenciar una festa que atrau a vilatans i turistes, en lloc de restar-li importància”. En un paràgraf anterior apunten que “repetidament, diversos membres del Consistori del Vendrell, han manifestat que la Festa Major és la de la Vila, que les altres no són més que “festes del barri”.

La crisi encara no ha arribat del tot a les festes del Vendrell. Hi hagut algunes reduccions en el pressupost, però encara mantenim l’esperit de la cita. Si abans contractàvem els Mago de Oz ara portem els de Acero i també ens ho passem pipa per uns preus molt més reduïts. Encara no hem estat capaços de racionalitzar les festes i fer una cosa que pugui agradar tothom sense haver de tirar 4 castells de foc a les platges encara que algun el pagui els comerciants. Aquests són diners que es podrien dedicar a altres coses.

A les festes del Vendrell igual que a moltes coses de la vila encara falta entrar en el segle XXI. Ens hem anat acostumant al copiar i enganxar amb petits canvis sense tocar gaire el seu esperit inicial. Aquest any s’havia comentat que no hi hauria programa de mà de les festes dels barris marítims. Al final i quan ja havien començat apareixen uns programes per evitar més queixes de la gent. Per estalviara aquesta moguda es penja un document a internet en pdf i qui en vol un s’ho imprimeix i tot arreglat. En cas que no pugui gaudir d’aquestes noves tecnologies que s’adreci a alguna oficina municipal i amb un cost ridícul té un programa de festa útil i pràctic sortit de la impressora.

Jo crec que encara que no se celebrés cap acte per la festa major dels barris marítims la gent vindria igual perquè arran de la crisi les segones residències han resultat molt útils per gaudir d’unes petits vacances i sortir de la rutina sense haver de realitzar grans despeses. A més, en alguns actes que he vist com la cercavila de grups de l’Embarcada que té lloc al Passeig Marítim de Sant Salvador la gent que passeja per allí s’ho troba. Són pocs els qui van allí per gaudir d’aquest espectacle folklòric concret a càrrec d’aquestes entitats de la vila. Ells estan sense horaris com s’acostuma a fer a les vacances. Aquestes propostes esdevenen espectacles gratuïts que els hi organitza algú perquè passin una estona distreta mentre gaudeixen de l’entorn. El mateix efecte succeeix amb els artesans de davant l’Alberg de Santa Maria del Mar. La gent hi va a passejar. A vegades cau alguna cosa a la bossa per la simple monotonia d’anar a donar un cop d’ull sense més transcendència. La gent vindrà igualment, però si els hi oferim paradetes de bijuteria barata i algun espectacle sense rascar-se la butxaca estaran una mica més entretinguts.

Una de les coses que no fallen mai són les cites gastronòmiques que acullen aquestes festes majors dels barris marítims. Jo crec que aquestes són les autèntiques estrelles de la festa. Aquestes cites que et permeten gaudir d’un bon plat d’aquells que el metge no acostuma a recomenar per un preu reduït gaudeixen de molta clientela fidel. El dia que algú pensi en treure-les de la programació ens podrem trobar davant d’una gran crisis social.

Si  defensem les nostres tradicions fent botifarrades, sardinades i similars no anem pel camí més adequat. Si el nostre poder d’atracció es fonamenta en aquests elements bàsics de la nostra dieta ens hauríem de fer un plantejament. Agafar alguns dels nostres molts museus deficitaris i organitzar àpats varis a preus populars. Segurament els primers dies i setmanes ompliríem, però amb el temps quan la gent ja estigui farta de fideus amb allioli les consumicions anirien baixant de mica en mica per acabar tancant les portes. Aquest tipus de propostes per menjar alguna diferent a un preu mòdic són coses que ja haurien d’estar superades. Hem trobar un model de festa major. La crisis és una bona excusa per fer una lectura de tot plegat i aprofitar coses i introduir noves propostes.
 Article publicat el 14 de setembre al Diari del Baix Penedès.