A la recerca d'una nevera pel Vendrell

Aquesta setmana s'ha trencat la nevera i com jo visc al Vendrell doncs he anat a donar un tomb per veure com estava el mercat. Bé primer va anar la meva dona a donar un cop d'ull i en alguns llocs la van tractar amb tota la tota professionalitat i en altres llocs com no la coneixen doncs la van tractar amb un cert distanciament que no passa si hi vaig jo, però alguns encara tenen mentalitat sesgada de la societat que segons qui ve té un tracte o un altre. El dia que vaig anar amb la meva dona ens vam trobar amb el venedor que li va costar molt obrir la nevera per ensenyar el seu interior. No sé si és que li feia cosa vendre-la. Però li faltava les ganes de vendre-la. Després varem trobar la persona que t'ho explica tot d'una manera fàcil i entenedora amb les coses clares i t'ensenya el que t'ha d'ensenyar amb gràcia i estil i sense ser ni pilota ni rollo gratuït. Després varem trobar el venedor que en una primera visita et va fer un visió bàsica complint uns mínims amb una obertura gentil de l'aparell, per tornar al cap de poc per aclarir quatre dades. En aquesta segona fase ja es va deixar anar i exposar tota la informació que volíem d'una forma clara i concisa.. Aquests són tres perfils de tres botigues del Vendrell que suposo que corresponen a a altres comerços d'altres tipus i segurament trobaríem més perfils.

Un cap de setmana esportiu al Vendrell i Baix Penedès

Ara el que es porta són les cites esportives. Avui feia goig davant de la Lira amb un munt de gent que sortien en aquesta bogeria que és el trencaKames. Això és el que es porta i molta gent fa turisme seguint proves esportives. És com un club que es va trobant a cada cita. Cada dia hi ha més gent que s'apunta. Per altra banda, demà el Vendrell també acull la mitja marató del Vendrell que comptarà amb més de 400 participants. Una manera de fer promo del Vendrell amb cara i ulls i amb molta acceptació. Les coses estan canviant.

Nou video dels Respectmark & Incoherent Band

 S'acabad'estrenar el nou videoclip de Respectmark & the Incoherent Band. Una barreja entre videoclip o video-art, no està clar. Tu ho pots deduir, però el que està clar que és molt vendrellenc i més pels qui hagin tingut una profe molt popular del insti del Vendrell ja jubilada. A veure que us sembla. A veure si en feu difussió. Val la pena.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=1vla4cmTkS8

Un ambient silenciós i caldejat envolta el Vendrell

Fer un estudi de com afecta la crisi al Vendrell pot donar molt de si. Estem en una de les comarques pitjors de Catalunya pel nombre d'aturats i les poques alternatives que hi ha. Cada dia es més car anar a Barcelona o a Tarragona. Estem veient com un estol de botigues obren i cal de poc tanquen. Sempre queda alguna que aguanta una mica més. Altres fenomen és que botigues de tota la vida tanquen portes perquè no poden aguantar. Cada dia hi ha més gent remenant els contenidors. Càritas no pot fer front a la demanda de gent. No només ho veiem per la tele i ho llegim. Només cal anar un dia al matí a la cua de l'atur o donar un tomb pel local de Caritas i veuras el Vendrell que tenim. Estem en un punt crispat. Esperem que no passi res que on tindrem prou policia per parar el que pot sorgir com ja va passar als Pisos Planas. L'ambient hi és ara només falta la xispa i anem escalfant motors. Botigues d'electrodomèstics sense ningú dins. Grans superfícies comercials amb només una caixa oberta i una persona comprant. El que ens queda per veure.

La solució potser no està a Europa

Avui hem compartit taula amb un parell de canadencs i un parell d'algerians que fa anys que viuen a França i els hi hem explicat una mica el que passa per aquí. Per allà la cosa està igual. Si abans marxar fora era una solució ara sembla que no. Potser la solució estarà a la Xina o al Nord d'Àfrica. Però si les persones busquen solucions a Europa poden trobar una situació com aquesta. Potser no tan dura, però tampoc és el que hi havia abans. Apa sort i endavant, però penseu que fora la cosa tampoc està gaire millor que el que tenim aquí. El problema és que aquí seguim baixant i a Europa almenys mantenen el tipus.

Setembre

Ja hem finiquitat els mesos de calitja i vacances per tornar a la rutina i al dia a dia. En realitat, l’any no hauria d’acabar el dia 31 de desembre tal com està establert a  la nostra societat, seria més adequat que el darrer dia de l’any fos el dia 31 d’agost. Organitzem les nostres vides en periodes anuals, però el dia 1 de setembre hauria de tenir l’honor de ser el primer dia de l’any. Encara que fins la Diada de l’Onze de Setembre hi ha un parell de setmanes que és ens serveix com un assaig general del que hauria de ser el nou cicle vital.

El mes de setembre és un dels mesos més durs del calendari. Hem deixat enrere les vacances, les persones que han pogut d’aquest privilegi cada dia més selectiu. Aquesta tornada a la rutina comporta una sèrie de despeses que van des del material escolar o quota del gimnàs o un curs de pintura. Moltes altres persones hauran de continuar persistint a través de cursos, enviant currículums o altres mecanismes per fer-se un lloc en el món del mercat de treball cada dia més precari.

Enguany el Govern espanyol ens ha preparat una sorpresa anunciada per aquest mes de setembre. La seva caixeta de bombons consisteix en la pujada del IVA d’un gran nombre de productes i serveis que estan relacionats amb la cultura i l’ensenyament i també afecta gremi de perruquers d’aquest país. Ja fa dies que notem en el nostre entorn més proper que estem patint una situació de postguerra sense guerra, però les noves mesures que ens aplicaran encara farà més dur per a moltes famílies arribar a cap de mes. Haurem de tornar a la societat de trueque i intercanvi on cada dia  tingui menys valor el diner i les coses com el temps i les habilitats siguin fonamentals en els nostres intercanvis amb la resta en aquesta societat que estem edificant retallada rere retallada.

Abans als estudiants els podies vendre la moto que amb aquesta o amb aquella carrera o amb un ofici podrien aconseguir un lloc de feina. Ara la cosa està una mica magre. Suposo que pels alumnes de Primària quan entrin en l’edat de treballar la cosa ja s’haurà arreglat una mica, sinó haurem de començar a fer pasteres i emigrar cap a llocs més pròspers que aquest. Potser haurem d’anar als Països del Nord d’Àfrica on en un parell anys han viscut autèntiques revolucions que ja veurem com acabaran, però almenys la cosa s’ha mogut una mica encara que després siguin els mateixos amb altres noms els que tallen el bacallà com acostuma a passar.

En els propers mesos descobrirem, segurament, que el que havíem viscut en els mesos passats no era res amb això que ens ve a sobre. Mentre uns parlen del Pacte Fiscal i de la independència, els contenidors de rebuig cada dia tenen més seguidors i les ferralles pateixen una persecució global amb moltes persones armats  amb un pal i un carret de la compra escorcollant  aquí i allà a la recerca del pa nostre de cada dia i poca cosa més.

Encara estem patint els símptomes de la societat de l’opulència amb banquets de noces on hi ha teca pel doble dels convidats o supermercats prestatges molt  plens perquè el client d’última hora tingui la sensació que allò no s’acaba mai. Una part més que considerable d’aquests productes van a parar a les escombraries per la seva propera caducitat.

En aquesta societat on no hi ha feina per tots i ningú ho vol reconèixer.  On els serveis no arriben a tothom i ningú ho vol reconèixer perquè se li podria titllar de racista en el millor dels casos. En aquesta societat del benestar que ens dóna les 4 f (festa, fórmula 1, futbol i facebook) perquè ens entretinguem i no molestem gaire els poderosos que encara remenen les cireres des dels seus còmodes despatxos amb secretària incorporada.

Però ara també tenim aquí la gent que no té por de perdre res. Les persones que ja estan fartes de fer cursets amb noms rocambolescos i enviar currículums d’empreses que no es dignen ni a trucar per dir que no han estat seleccionades.  Tenim la gent que veu que no hi ha futur i que viu amb una tensió acumulada i que pot reaccionara bruscament a situacions normals. L’ambient s’està caldejant i les reaccions a aquest cúmul de circumstàncies poden ser imprevisibles en qualsevol moment. Mentrestant anar aguantant. 
Article publicat el 7 de setembre al Diari del Baix Penedes

El municipi d'Albinyana s'ha quedat sense restaurants, de moment

Enguany fa 40 anys que va obrir el Rioleon Safari a Albinyana que ha passat per diversos noms. Arran d'aquest parc d'oci, un rara avis en aquells temps, dins el municipi d'Albinyana van anar creixent alguns restaurants, bars i merenderos al peu de carretera. Fa 20 anys ja van tancar alguns quan la cosa s'anava fent cada dia menys rendible, però en aquest 2012 han tancat els dos darrers que quedaven: el Pau Benet i la Font de la Parellada.
No es tracta d'un tancament definitiu, segons diuen, però de moment estan a veure que fan en el futur. En un estudien el seu futur a veure com es pot salvar la situació. En l'altre, segons diuen seguirant fent "eventos". Ja veurem com continua la cosa. El trist que ara per ara, no és per vacances, el nucli d'Albinyana s'ha quedat sense restaurant. Mitja volta a i a les Peces o a la Papiola.