Ja hem finiquitat els mesos de calitja i vacances per tornar a la rutina i
al dia a dia. En realitat, l’any no hauria d’acabar el dia 31 de desembre tal
com està establert a la nostra
societat, seria més adequat que el darrer dia de l’any fos el dia 31 d’agost.
Organitzem les nostres vides en periodes anuals, però el dia 1 de setembre
hauria de tenir l’honor de ser el primer dia de l’any. Encara que fins la Diada
de l’Onze de Setembre hi ha un parell de setmanes que és ens serveix com un
assaig general del que hauria de ser el nou cicle vital.
El mes de setembre és un dels mesos més durs del calendari. Hem deixat
enrere les vacances, les persones que han pogut d’aquest privilegi cada dia més
selectiu. Aquesta tornada a la rutina comporta una sèrie de despeses que van
des del material escolar o quota del gimnàs o un curs de pintura. Moltes altres
persones hauran de continuar persistint a través de cursos, enviant currículums
o altres mecanismes per fer-se un lloc en el món del mercat de treball cada dia
més precari.
Enguany el Govern espanyol ens ha preparat una sorpresa anunciada per
aquest mes de setembre. La seva caixeta de bombons consisteix en la pujada del
IVA d’un gran nombre de productes i serveis que estan relacionats amb la
cultura i l’ensenyament i també afecta gremi de perruquers d’aquest país. Ja fa
dies que notem en el nostre entorn més proper que estem patint una situació de
postguerra sense guerra, però les noves mesures que ens aplicaran encara farà
més dur per a moltes famílies arribar a cap de mes. Haurem de tornar a la
societat de trueque i intercanvi on cada dia
tingui menys valor el diner i les coses com el temps i les habilitats
siguin fonamentals en els nostres intercanvis amb la resta en aquesta societat
que estem edificant retallada rere retallada.
Abans als estudiants els podies vendre la moto que amb aquesta o amb
aquella carrera o amb un ofici podrien aconseguir un lloc de feina. Ara la cosa
està una mica magre. Suposo que pels alumnes de Primària quan entrin en l’edat
de treballar la cosa ja s’haurà arreglat una mica, sinó haurem de començar a
fer pasteres i emigrar cap a llocs més pròspers que aquest. Potser haurem
d’anar als Països del Nord d’Àfrica on en un parell anys han viscut autèntiques
revolucions que ja veurem com acabaran, però almenys la cosa s’ha mogut una
mica encara que després siguin els mateixos amb altres noms els que tallen el
bacallà com acostuma a passar.
En els propers mesos descobrirem, segurament, que el que havíem viscut en
els mesos passats no era res amb això que ens ve a sobre. Mentre uns parlen del
Pacte Fiscal i de la independència, els contenidors de rebuig cada dia tenen
més seguidors i les ferralles pateixen una persecució global amb moltes
persones armats amb un pal i un carret
de la compra escorcollant aquí i allà a
la recerca del pa nostre de cada dia i poca cosa més.
Encara estem patint els símptomes de la societat de l’opulència amb
banquets de noces on hi ha teca pel doble dels convidats o supermercats
prestatges molt plens perquè el client
d’última hora tingui la sensació que allò no s’acaba mai. Una part més que
considerable d’aquests productes van a parar a les escombraries per la seva
propera caducitat.
En aquesta societat on no hi ha feina per tots i ningú ho vol
reconèixer. On els serveis no arriben a
tothom i ningú ho vol reconèixer perquè se li podria titllar de racista en el
millor dels casos. En aquesta societat del benestar que ens dóna les 4 f
(festa, fórmula 1, futbol i facebook) perquè ens entretinguem i no molestem
gaire els poderosos que encara remenen les cireres des dels seus còmodes
despatxos amb secretària incorporada.
Però ara també tenim aquí la gent que no té por de perdre res. Les persones
que ja estan fartes de fer cursets amb noms rocambolescos i enviar currículums
d’empreses que no es dignen ni a trucar per dir que no han estat
seleccionades. Tenim la gent que veu
que no hi ha futur i que viu amb una tensió acumulada i que pot reaccionara
bruscament a situacions normals. L’ambient s’està caldejant i les reaccions a
aquest cúmul de circumstàncies poden ser imprevisibles en qualsevol moment.
Mentrestant anar aguantant.
Article publicat el 7 de setembre al Diari del Baix Penedes
Article publicat el 7 de setembre al Diari del Baix Penedes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada