Un gran concert elèctric de Guardafuegos al Vendrell

 Després d'un concerts en acústic ahir al Lokal Bike del Vendrell i després d'uns quants anys va tornar a sonar Guardafuegos amb la seva versió més elèctrica. Un concert amb força gent que van repassar esl seus tres albums editats i també va tocar una peça que podria ser el títol del seu quart album. Una hora i mitja va durar el concert on no hi va faltar la participació de Dani Carbonell que va aportar la veu durant la baixa del cantant per problemes a les cordes vocals. Un grup km 0 que en en els darrers anys ha millorat molt les seves peces i amb el seu nou guitarrista Miquel Martinez ha posat les fronteres molt més llun que abans. Molta sort

El gran paper dels voluntaris socials

 

 

Un dels pilars de la nostra societat són els voluntaris que sempre han tingut un paper molt destacat en la nostra societat perquè les empreses responsables no poden arribar arreu. Llavors a partir d’aquí s’han fomentat aquest exercit de formigues silencioses que ha de procurar arribar allà on no arriben els altres. La gran majoria ho fan sota el paraigües d’unes entitats que són els que coordinen els seus esforços per treure el màxim rendiment. La pandèmia també va ser un gran cop de massa sobre aquesta munió de persones que en els seus moments lliures anaven a cuidar persones, a ensenyar a cosir, a ensenyar idiomes i a comprar aliments i productes bàsics per aquells que no podien sortir de casa.

Per a les grans empreses públiques i privades el més fàcil és donar un grapat de diners aquestes entitats perquè posin el material i aquests professionals gratuïts s’encarregaran que tot això funcioni encara que de cara a la galeria massa cops no s’ha donat el protagonisme que mereixen aquestes persones que fan una gran tasca social des del seu anonimat. Molts cops s’ha deixat de banda aquestes persones que a l’hora de la veritat són els qui han tret les castanyes del foc en les situacions més dramàtiques.

Hi ha molts voluntaris que òbviament ho fan quan ja estan en edat de jubilació, però també hi ha altres que porten a terme la al llarg de la seva vida laboral seva tasca gratuïtament perquè no hi ha diners per poder sufragar una part dels seus serveis. Molts cops aquesta dedicació té un punt de “vici” en sentit positiu. Un dia els hi varen dir que no, i no han tornat a preguntar si hi havia alguna oportunitat de veure compensat amb diners el seu esforç. S’ha fet un ús abusiu d’aquestes persones. Els polítics han preferit dedicar diners a imatge o publicitat de les seves heroïcitats a canvi d’ajudar a aquests voluntaris per una feina que fan que perfectament podria ser remunerada. Potser un dia les coses canviaran, però mentrestant toca remà en silenci.

Centre de Formació Martí & Martínez Productions

 

En les entitats públiques amb una cert volum de personal sempre hi ha una part del personal que forma part del personal estructural que hauria de ser la majoria. Uns altres que són interins fins que es convoqui la plaça que juntament amb els que estan amb programes, subvencions i altres històries haurien de constituir una part minsa de plantilla.

Doncs en una vila optimista que no vull recordar passa totalment al revés després de més de 10 anys de no convocar places de funcionaris i laborals de carrera. Uns cops justificats per pla d’ajust per la tasca d’uns predecessors que a la casa gran lligaven els gossos amb llonganisses, i altres etapes perquè aquest esport pecuniari ho feien una mica més enllà de les nostres fronteres més properes i res d’augmentar plantilles a tot l’Estat. Altres vegades senzillament perquè no els ha donat la gana. Ja estava bé gaudir d’aquesta precarietat que dóna força al govern de torn i on el treballador perd força i seguretat per fer realitat les seves perspectives professionals.

Què ha passat que són innumerables les persones que en els darrers 3 o 4 anys han passat per aquesta empresa i quan han vist un lloc en altres administracions públiques o privades han tocat el dos perquè aquí no se’ls garantia res perquè els polítics poden prometre molt, però a l’hora de la veritat la realitat és la que mana. Persones que portaven més de 10 anys a la casa i veient que els núvols del seu futur a part de les promeses vàries, seguien en el seu lloc, han tocat el dos per anar a altres llocs on la majoria han estat més considerats.

Aquesta política de precarietat ha provocat que se n’hagin anat en orris moltes hores i esforços de persones que han dedicat a formar a nous companys i quan aquests estaven preparats per treure el màxim rendiment. Doncs han tocat el dos i esperant que el nou becari no trigui molt perquè les carpetes sobre la taula s’amunteguen aviat.

Per altra banda, dins el tema salarial hi ha moltes diferències entre treballadors amb la mateixa categoria. A part de l’escala de trams que l’any 2008 es varen treure de la màniga hi havia unes normes des d’un primer moment per encabir cada treballador dins un tram que van ser vulnerades per la classe política des del minut zero fent que algunes personalitats ascendissin amb ascensor i altres amb trist i pobre viarany de muntanya. Patètic tot plegat.

Al final de tot és com altres coses similars, si ho vols fer d’una forma arbitrària es fa i ja està i aguanta les crítiques.  El problema és quan volen posar una capa de democràcia, transparència i altres elements de la natura d’una manera forçada  a fets dictatorials i és aquí on s’aixequen totes  les alarmes.   

Un altre tema són les nòmines d’algunes categories, com algunes de tècnics que estan a un nivell inferior que els administratius  en molts ajuntaments en contrast amb altres similars que estan més normalitzades dins el mercat laboral del món de l’administració. Aquest és un dels grans greuges que fa anys que està sobre la taula i ni aquest tandèm de professionals de moure fitxes sense contingut ara i abans no han volgut arreglar d’una manera clara i igualitària per a tothom. Molts valors a la campanya electoral i darrera el micròfon dels optimistes, però  quan s’han d’aplicar es perden pel camí i no sé sap on han anat.

Un parquing de luxe del Vendrell, però que ja ha baixat una mica

 

Ara quan els doni la gana, els polítics del Vendrell canviaran les ordenances fiscals i estaran a exposició pública i després entraran en fucionament. Això en una situació normal s'acostuma a fer a final d'any, però ja veurem si aquesta mesura la faran abans i tothom podrà gaudir d'uns preus una mica més raonables i no una presa de pèl com encara són actualment els preus de parquing de la plaça Pep Jai. Actualment fins a canvi d'ordenances l'atracament és de 4 euros, la 1a hora, la segona, la tercera i la quarta 3,60 euros i tot el dia 15,36 euros. 

Quan els polítics ho actualitzin podrien ser aquestes que no vol dir que ho siguin, però segons van acordar l'equip de govern amb l'absencia de l'oposició la cosa podria ser 2 euros una hora i 6 euros diaris. Una cosa relativament racional, però encara cara per altres municipis similars. Poc a poc potser ho anirem pulint. Per altra banda si es vol aparcar a la intempèrie al solar privat del carrer Cerdanya, gestionat per Parven i amics la cosa va de 0,025 euros el minut i 12 euros el màxim diari. Per dia és més econòmic el de la Pep Jai i per hores més econòmic el de la Pep Jai. D'aquest parquing del Pep Jai fins i tot els Pastorets repartien tiquets gratis d'una hora i la veritat que estava bastant buit tot i que tota aquella zona està mancada de parquing públic. 

A Tarragona per exemple que és un poble més petit que el Vendrell, en glamour, paguen 4,5 euros al dia com a molt. A més s'hauria de poder pagar la zona blava amb el mòbil i que hi hagi un web de parven amb tot molt clar. 

Gran peli, Código Emperador

 En els cinemes es pot veure un thriller made un Spain de Jorge Viurà protagonitzat per Lluís Tosar que dura una mica més d'hora i mitja. La veritat és que està molt bé i des del principi fins el final no perds pistonada. En resum és la màfia entre el poder polític judicial politic i policial. Us la recomano per passar una bona estona al cine ara que fa frescota.

Unes 80 persones en el sopar de suport a Ucraïna de l'Associació Cultural d'Extremadura del Vendrell

 Unes 80 persones varen participar el passat dissabte en el sopar per recollir diners i donar la benvinguda als refugiats Ucraïnesos de Coma-ruga. En el sopar hi van prendre part alguns dels membres d'aquest col·lectiu que està al voltant de les 80 persones. Es van recollir 800 euros, diners que aniran a càrrec de la Creu Roja que farà arribar allí on hi hagi més necessitat. L'acte el va organitzar l'Associació d'Extremadura del Vendrell.

Albinyana també deixa espai per a la diversitat

 

Fa quasi cent anys que estan plantats aquests cipresos davant l'església de Sant Bartomeu d'Albinyana. Abans això era el cementiri municipi que a finals del segle XIX el varen passar on ara està. Llavors aquest espai amb els sis cipresos es va convertir en un lloc per jugar, parlar i esperar per entrar o al sortir de missa. Doncs algú d'Albinyana o de fora se li va ocórrer la idea fa poc de treure un d'aquest cipresos, el primer de la dreta d'aquesta foto perquè era diferent a la resta i als que acostumem a trobar en altres llocs. Enlloc de creixer cap a dins fent una mena de pinya, aquest ho fa cap a fora i queda un xic diferent, però no tè cap cosa més i ha estat sempre allí fent la tasca que li correspon.  Albinyana com tota la humanitat té dret a ser diferent. És molt avorrit que tots siguem iguals. Al final algú ha decidit que tot continuaria com l'actualitat perquè avui dia 28 de març aquest arbre havia d'anar fora. Doncs llarga vida als cipresos del Sagrat d'Albinyana i visca la diversitat.  La foto és de Ricard Ballo.