Fa quasi cent anys que estan plantats aquests cipresos davant l'església de Sant Bartomeu d'Albinyana. Abans això era el cementiri municipi que a finals del segle XIX el varen passar on ara està. Llavors aquest espai amb els sis cipresos es va convertir en un lloc per jugar, parlar i esperar per entrar o al sortir de missa. Doncs algú d'Albinyana o de fora se li va ocórrer la idea fa poc de treure un d'aquest cipresos, el primer de la dreta d'aquesta foto perquè era diferent a la resta i als que acostumem a trobar en altres llocs. Enlloc de creixer cap a dins fent una mena de pinya, aquest ho fa cap a fora i queda un xic diferent, però no tè cap cosa més i ha estat sempre allí fent la tasca que li correspon. Albinyana com tota la humanitat té dret a ser diferent. És molt avorrit que tots siguem iguals. Al final algú ha decidit que tot continuaria com l'actualitat perquè avui dia 28 de març aquest arbre havia d'anar fora. Doncs llarga vida als cipresos del Sagrat d'Albinyana i visca la diversitat. La foto és de Ricard Ballo.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada