Un dels punts més concorreguts del Vendrell és el seu hospital. Hi ha un tros que amb una mica de formigó o arena es podria arreglar. No cal grans inversions i evitaries que molts cotxes provin sense voler la seva suspensió. A veure si amb aquestes 200.000 miserables euros dels pressupostos participatius arribem fins aquí.
Hi ha ajuntaments i polítics que cada cop que tiren de la cadena del WC abans de fer qualsevol discurs s’omplen la boca dels grans valors socials com la igualtat, solidaritat, convivència, llibertat, igualtat d’oportunitats i un ampli etcètera que es pot ampliar segons un bon diccionari de sinònims.
Llavors a l’hora de la veritat són incapaços de posar remei a solucions que fa dècades que s’arrosseguen i que van passant de legislatura en legislatura donant tombs amb informes interessats, mocions de tots colors i mil històries més que no fan més que remoure el tema sense que ningú sigui capaç de posar un remei raonable d’una vegada per totes. Per una banda tenim, aquestes empreses subcontractades amb contracte més que caduc en el temps però que ja interessi que estigui aguantat amb un fil perquè mentrestant no poden haver-hi canvis perquè en el moment en què obres l’olla sempre pots tenir sorpreses quan no pots controlar totes les caixes de caldo que tens al mercat.
Aquests autèntics professionals que fan anys i panys que atenen en persona, telèfon i a totes hores donant la cara per les administracions públiques pertanyen a aquestes empreses de serveis immediats a vegades que amb quatre duros sobreviuen uns pocs treballadors mentre algú espavilat va fent caixa i esperant que no s’acabi el xollo. Aquesta trinxera són els primers que donen la cara de l’administració i són claus perquè qualsevol queixa, suggeriment o pregunta que vingui de fora pugui ser solucionada si arriba a un punt clau. Una mala gestió d’aquest personal pot fer molt de mal a una administració perquè són en molts casos el primer filtre que troben els administrats per accedir a l’administració de tot tipus. Evidentment aquest personal fan tasques de personal al servei de l’administració pública però que el consistori ha optat sempre per tenir-los allí d’aquella manera perquè ha preferit llençar diners en obra mal feta o a un estudi que mai veure la llum que dedicar-los als treballadors que són els puntals de l’administració.
Després estan els vinculats a subvencions, ajudes, convenis, plans i un llarg etcètera que estan ocupant realment places estructurals esperant que es converteixin en el que correspon en alguns casos. Una mala praxis d’aquest servei fàcilment quan vas empalmant ajuda amb subvenció et deixa de peus al carrer amb una mà a cada anca. L’ús d’aquestes places hauria de ser provisional perquè la gent vagi entrant i sortint i no es vagin complimentant les unes amb les altres sense que ningú quedi fora per allò del joc de la cadira entre un petit grup de treballadors que a la mínima estan al carrer sense recurs cap possibilitat de recurs perquè el sistema utilitzat està totalment pervertit.
Un altre són les grans diferències salarials entre categories similars en especial de tècnics, doblant fins i tot en algunes categories alguns salaris en la mateixa categoria creant unes desigualtats entre companys totalment inadmissibles.
Una clara mostra de tot això és que alguns administratius poden cobrar perfectament més diners que un tècnic sense tenir en compte els triennis ni altres afegits a la nòmina.
Algunes d’aquestes petites empreses subministradores de serveis amb convenis caducats fa anys podrien servir per acollir segones activitats de treballadors que per la seva edat i condicions físiques ja no estan per donar un servei eficient tal com la plaça requereix. La igualtat es pot assolir quan hi ha voluntat real, però en el cas que només es vulguin premiar als quatre “amics” de tota la vida i es vulgui deixar de banda a la gran resta podem arribar a situacions totalment inadmissibles. La voluntat de la immensa majoria de polítics és guanyar eleccions i cada dia tenir un forat més gros sota l’estora per anar posant injustícies acumulades creant un bony més gran per quan arribi la propera legislatura i tornar a començar de zero amb el de sempre. Aquest dia de la marmota ja s’ha tornat insuportable.
A per la victòria final és la foto d'aquest miting que es va celebrar poc abans de passades eleccions municipals al cami de Mas d'en gual amb els Optimistes vestits de vermells a les primeres files i pel final rondava la cervesa i l'aigua en gas. Jo hi vaig estar perquè aqui a part del Gran lider van intervenir els seus segudiors, fidels i altres glòries de la formació.
Ara el tornem a agafar per guanyar les properes eleccions amb una foto on es veu tot el que es veu de sobre l'escenari controlant el que queda a sota. Uns colors vermells per no causar cap dubte i endavant. Un acte per explicar aventures, històries i contes i deixar de banda xapusses, martingales i ensurts i amb una oposició que està allí, no sé però a algun lloc ha d'estar. La gràcia és que hi hagi pica pica final o almenys cerveseta fresca. Alguns partits ho tornen a les entitats i altres ja veieu l'ús que en fan, però tot arriba al poble d'una manera o d'una altra.
El Vendrell ja ha superat els 40.000 habitants. Aquest fet pot suposar que segons vagi la participació per aconseguir un regidor al Vendrell necessitis 800 vots, 200 més que les passades eleccions. Això pot provocar que molts dels partits que es presentin quedin fora del consistori i aquests vots anirien directament al partit majoritari que sino hi ha grans canvis tot apunta que sera el Psc, molt malament ho hauria de fer davant una oposició perduda en el camp de patalla amb petits brots verds. A les properes tindrem Vox que entrarà i altres que ho tornaran a intentar com PP i Ciutadans que potser es queda fora. Llavors tenim un ampli estol dels nacionalistes adaptats com Centrats, convergents, Junts pel Vendrell, Impulsa el Vendrell, Ara el Vendrell i algun altre que també farà de les seves. Després tenim la Cup que podria repetir candidats d'altres legislatures, o no. I Erc republicana que està treballant la nova llista a veure que passa i no fa pinta que acabi pactant amb la Cup per presentar-se. No oblidem els Somi hereus de l'antiga armengolada i no oblidem les platges amb una super Barbara 8x8 que pot donar sorpreses. En aquest situació estem. Podem posarà una altra dona al capdavant i .....
LLeida va tornar a viure una intensa festa de Moros i Cristians durant aquest cap de setmana, començant el dissabte amb el vermut per seguir amb les ambaixades i cloure el diumenge amb la desfilada final i la gran batalla.
Una cap de setmana calurós va ser el marc d'aquest edició post pandèmia després de dos anys d'aturada i una mostra realitzada el passat setembre per les festes de tardor però que seguia un altre estil.
Unes 600 persones entre festers i músics van desfilar ahir diumenge a la tarda des de la Seu Vella fins davant de la Paeria lluint els seus trajes, vestits i boato aquells que els corresponia capitania que enguany era dels Banu Hud i dels Anglesola. Molta gent es va poder veure des de dalt del castell fins baix a Blondel seguint aquest espectacle únic a Catalunya. Segre Televisió ho va retransmetre en directe per la televisió. Després a la nit la gran batalla al castell en què els cristians tornen a ocupar la seu vella després de tres anys de dominí musulmà.
HI ha un seguit de coses que s'haurien de millorar, ara que la festa de Moros i Cristians ja va per si sola en unes dates molt adients dins el calendari de Ponent. Primer de tot intentar que les comparses fossin més iguals, en unes no arribaven a les 10 persones i en altres estaven sobre les 100. Això crea molta desigualtat i per anar bé haurien de ser més igualitàries. Després també que a vegades hi ha massa trossos buits entre comparsa i comparsa, haurien d'anar mes juntes tot i que no es pot del tot perquè la música s'enganxa.
Només vull felicitar per altra banda a les persones que ho han fet possible en especial a les capitanies mora i cristiana que sónles que s'ho curren durant els anys que han preparant tot això
Si volem que
això de la Vegueria del Penedès algun dia funcioni de veritat i pugui superar
aquest tram incipient format per quatre fotos i un parell notes de premsa amb
polítics del territori que a aquestes hores són capaços de fotografiar-se per
qualsevol causa que no els tregui vots. El problema que tenim a casa nostra és
que la majoria de gent, excepte de Llorenç del Penedès cap endins i als
voltants de Vilafranca del Penedès, la identitat penedesenca brilla per la seva
absència. Si fessis un club de seguidors en tot el Penedès de gent de
l’Hospitalet de Llobregat o de veïns de Santa Coloma de Gramanet tindries molt
més adeptes que no pas de la identitat penedesenca. El darrer dia de març varen
presentar al Centre cívic l’Estació del Vendrell un llibre de l’Institut
d’Estudis Penedesencs que porta per nom “Els conflictes al Penedès Històric”
que recull les actes del VI Seminari d’Història del Penedès que es va celebrar
el 2017 a Vilanova i la Geltrú. En aquesta sala no crec que arribéssim a les 30
persones vingudes d’arreu del Penedès i jo em trobava entre els mes joves i sóc
dels qui va veure l’home trepitjar la lluna per la tele.
No es pot fer
reviscolar sentiments i estructures d’estat que el pas del temps han deixat ancorades
en el nostre passat. Ens agradi o no la realitat és la que tenim i si es vol
fer constituir una mena de vegueria amb un mínim poder i una certa identitat el
que s’ha de fer primer és conscienciar a la gent i que conegui i es pugui
arribar a estimar aquell territori com ara ho pot fer amb un altre espai comú.
Sinó això sembla que sigui un matrimoni medieval on els nuvis no es coneixien fins
el dia de les noces. No es pot començar la casa per la teulada com ara volen
fer amb la Vegueria que tants anys ha dormit en pau i silenci intencionat.
El Vendrell poc a poc després de la pandèmia recupera la normalitat. ·El Cit del Vendrell ja ha programat una ruta de tapes entre el 19 de maig i el 31 de maig. Per 4,50 euros una tapa i una beguda en 19 establiments del Vendrell que van des dels clàssics com el Bar Estepa a noves incorporacions com el Cafè Columbia passant pel 7 de vui, el Cup i el Caracas que és el punt de trobada de molts vilatans. Ja ho sabeu no deixeu aprofitar aquesta oportunitat per fer un tour segelleu la vostra llibreta i entrareu en un sorteig de targetes regals. Vinga endavant a donar vida al Vendrell i en especial a un dels sectors més tocats. N'hi ha per triar i remenar.