Un forn, un estanc, un bar, un banc

 

Aquestes són les eines bàsiques dels establiments que hi ha d’haver en un municipi. El darrer el podem suplir perfectament per un caixer automàtic que fa la mateixa feina. Quan algun dels pilars de la vida social d’un municipi falla podem tenir greus problemes. A una edat raonable i a unes distàncies curtes tot és senzill, però la cosa es pot complicar molt quan això no acaba de funcionar. En el nucli d’Albinyana fa uns pocs anys va desaparèixer un forn de pa. Bé era una fleca que portava al pa de fora que a l’hora de la veritat és indiferent, però s’ha trobat molt a faltar aquest establiment. El mal el fem nosaltres mateixos quan anem a una gran superfície i carreguem de pa per tota la setmana. Si molta gent practica aquest exercici al cap d’un temps el que fèiem com una alternativa ho hem d’aplicar per obligació perquè ens haurem quedat sense establiment perquè es pot aguantar unes setmanes en pèrdues constants, però no sempre.

Una altra de les coses que es manté encara que no ho faci des d’una primera línia és el tabac. Avui en dia ja fuma habitualment menys de la població d’una localitat, però aquests són fidels i confien en el seu estanc de proximitat perquè no té gaire sentit anar al poble del costat a trobar el mateix al mateix preu. Tot això que s’estalvien.

Potser l’element clau és el bar, una mena de punt de trobada pels veïns del municipi i moltes altres funcions per propis i estranys perquè en molts casos es converteix en punt d’informació per aquella persona que aterra al poble per algun motiu i altre. Aquesta és la primera parada per aconseguir alguna informació o trobar-se amb algú. Aquests són els pilars d’un municipi amb certa vida social.

 

 

 

Toscana, teatre al cinema

 

Aquesta podria ser perfectament una obra de teatre però ves per on és de cinema. Consta de tres protagonistes principals Pau Durà, Francesc Orella i Edu Soto. La majoria de la història passa dins una pizzeria que porta aquest nom. Una peli divertida sense més pretensions amb la Alterio que li dóna un toc peculiar. Rius una bona estona d'algunes escenes i ja està. Realment val la pena.

Diners al carrer, una iniciativa envejable

 

 

Una de les iniciatives envejables que dóna el món de la política a casa nostra és aquesta redistribució que fan els regidors de la Cup, en aquest cas del Vendrell, som Poble de repartir una part del que han cobrat durant aquesta legislatura. La mateixa formació política marca les condicions d’aquesta redistribució. En aquest cas el màxim són 1.000 euros per entitat i pot arriba a qualsevol del Baix Penedès. Evidentment seguint les línies de la formació ha de seguir les consignes de sostenibilitat, feminisme, solidaritat entre d’altres. En aquesta edició la quantitat a repartir són 18.000 euros. Aquest esport tan saludable de tornar a la societat els diners que són de la societat ja ho varen practicar ara fa quatre anys i llavors la quantitat amb dos regidors al poder va ser de 15.000 euros. Entre les entitats beneficiades va estar Aspercamp, les Garrofes, Geven, Trévol entre d’altres. La donació es va fer en un acte obert a la Lira del Vendrell quan faltaven uns pocs mesos per a les eleccions municipals del 2019 que amb va portar a aquesta formació en coalició amb ERC a ocupar la segona força política en el plenari municipal amb 6 regidors, només 2 per sota del partit guanyador Psc que aviat es va afanyar a pactar amb Ciutadans i el partit de les platges per assegurar-se d’una legislatura còmoda i no haver de patir com va passar en l’anterior legislatura on governava una coalició amb només 7 regidors. Una gran part de municipis on governa la Cup en alguna de les seves versions porten a terme aquesta mesura per retornar els diners que han cobrat per dietes a les persones o entitats que compleixin un seguit de normes força similars entre les diferents convocatòries.

Si fem una mica de càlculs podrem veure que si 4 regidors que són els qui representen la Cup dins la coalició amb ERC poden reunir en 4 anys 18.000 imagineu que si tots els partits fessin la mateixa política tindríem 94.500 euros que suposarien quasi la meitat d’aquests pressupostos participatius que tenim a tocar. Evidentment aquí dins s’hi amaga un dels grans debats sobre si els polítics han de cobrar i quan han de cobrar per la seva feina davant del consistori. Aquestes són figues d’un altre paner que també s’haurien de debatre perquè hi ha casos excepcionals en aquells que estan en diverses administracions públiques. A banda dels polítics al Vendrell també hem de recordar que tot i que hi havia lloc per a tres també tenim un càrrec de confiança que és una d’aquestes figures que s’han d’explicar i s’han d’utilitzar d’una manera millor de la que ara mateix s’aplica a casa nostra. Una figura que en alguns casos potser inclús aconsellable, però no per a  cobrir vots.

Doncs aquesta és una iniciativa que molts entitats ja fa dies que esperen i per la seves característiques la voluntat dels seus responsables és que estigui ben repartida en la societat local i comarcal i no quedi en unes soles mans.

El pes de la majoria d’entitats a casa nostra són fonamentals perquè els governs no poden arribar a tot arreu, llavors es necessari que aquests mecanismes s’activin a través d’entitats que saben com atacar millor el problema i treure una millor solució per a tots plegats. Moltes treballen en silenci, però de mica en mica s’han de donar a conèixer i una de les parts bones de 1 Fira de la Salut és que potser al Vendrell es necessari una nova entimostra que reuneixi representats de tot aquest estol d’entitats per poder treballar i coordinar millor la gran feina que s’ha de fer en molts d’aquests col·lectius socials que estan passant moments molt crítics.

Torna una festa de la bicicleta del Vendrell més popular i escolar

 

Després de dos anys de pandèmia torna la festa de la bicleta amb la participació de totes les escoles de primària del Vendrell i algunes Bressol i ensenyament especial. També hi hagut alguna comparsa de fora com la de Santa Oliva o la de Bellvei i un grup de joves que reivindicaven els seus origens. Una festa de la bicicleta que feia molt de goig veure perquè hi havia molta gent, algunes poques carrosses, però aquestes sense el nivell d'edicions d'antuvi. Una festa amb un clima que acompanyava on la gent ha sortit al carrer a passar un dia en familia i a gaudir. Molt bé. No cal buscar grans carrosses sinó participació que és el que interessa. Enguany un fi solidari la fundació Josep Carreras. Molt xulo aquesta edició. Fa uns pocs anys feia pena de la poca gent que hi havia. La cosa ha remuntat. Hi ha ganes.

Las Migas omple de màgia els seus concerts

 El quartet femeni les Migas tot just acaba de treure el seu nou disc i el va presentar el passat dissabte en una masia d'Olèrdola, anomaneda can Blay dins el festival Music Veu.. Aquest grup d'inspiració andalus que barreja la cobla, el flamenc, les alegries i altres estils del sud te un directe brutal que es capaç de deixar embadalit a la gent que l'escolta amb les seves peces. Es nota una màgia a l'ambient. Les seves veus amb uns temes propis i altres importants ens porta més enllà d'aquest terra que tenim als peus. Us ho aconsello que no us les perdeu.

Els efectes de la manca de vocacions religioses

 

 

Una dels problemes que tenim a casa nostra des de fa dies, però amb la pandemia s’ha agreujat una mica prevenint el que ens espera en els propers 10 anys és la manca de capellans en les nostres parròquies.

Fins ara aquesta mancança s’ha anat alleugerint per l’arribada a les nostres contrades de rectors provinents d’altres latituds que de mica en mica han anat integrant-se perfectamente en la nostra societat. Aquesta falta augmenta en el moment de les grans celebracions anuals com poden ser Pasqua i Nadal on el mossèn de torn treballa de valent per servir les seves parròquies.

Evidentment el problema és molt genèric  i está en la base dels principis de l’església tal com la coneixem actualment. Esperem que algún dia els màxims responsables de la fe católica obrin les portes a la dona per donar-li els mateixos atributs que als descendents d’Adam. A vegades ha semblat que amb aquest Papa argentí alguna cosa s’ha mogut, però la veritat és a banda d’algun petit globus sonda sense més transcendència la cosa ha quedat aquí sense més transcendència.

L’església avui en dia salva la seva imatge per aquests aspectes populars que la mantenen en vida a casa nostra. Hi ha presumptes creients que tret de bodes, batetjos, comunions i enterraments poques vegades més s’acosten a una església. Aquesta versió popular que sempre ha estat unida a l’església, però que hi ha representants dels clergat que no els acaba de fer gràcia perquè els seus vincles amb aquesta están més dins el “postureo” que no pas la fe divina. El fet de les bodes civils i el funcionament dels tanatoris també ha provocat un important descens en aquests tipus d’usuaris que están trobant llocs paral·lels fora de l’església.

Una altre joc de mans optimista

 

El Vendrell enguany torna a tenir pressupostos participatius després que s’hagi aprovat el reglament que els ha de regir, una eina bàsica perquè aquests siguin una realitat. Tots recordarem quan al 2016 ja varem viure una experiència similar, però aquell cop només afectava estrictament a les platges i la quantitat destinada eren 70.000 euros. Les votacions es van portar a terme durant tres dies i en un afany de participació també hi podien prendre part els majors de 16 anys que estan exclosos de la majoria de cites amb les urnes excepte aquelles que no importa gaire el resultat.

En aquesta primera experiència d’aquesta modalitat de distribució participativa només hi van prendre part un total de 200 persones i fins i tot es va aixecar certa  polseguera perquè varen votar algunes persones que no vivien estrictament en aquests barris turístics. Total al final amb aquests diners es varen arreglar alguns carrers i vials, es varen comprar màquines per fer esport a l’aire lliure i també es va arreglar alguna pista poliesportiva que ja feia dies que ho demanava. Va ser un primer tanteig i la cosa va quedar allí perquè el resultat va ser força mediocre amb les esperances que alguns hi tenien dipositades.

6 anys després d’aquella aventura ara hi tornem amb més del doble de la quantitat que aquell cop s’hi va destinar. Ara hi posarem 200.000 euros que alguns esperaven que s’haguessin destinat a aquests bons del comerç que varen triomfar l’any passat quan tu compraves en un establiment de la localitat per 30 euros i la casa gran et donava 10 euros d’aquesta despesa. Un petit detall. En un tancar i obrir d’ulls la tots els bons es van gastar. Doncs ara destinarem aquesta quantitat a pressupostos participatius on la gent pot demanar en quines coses prefereixen que es gastin. Una suma de diners que suposa el 0,3% del pressupost general del consistori local i una mica més del 5% dels diners que l’ajuntament destinar a inversió o sigui que una quantitat simbòlica més adreçada al postureig polític que no pas una altra cosa.

Evidentment si deixem que la gent decideixi on van a parar aquests diners sense marcar unes línies o actuacions privilegiades podem trobar de tot en aquest cresol cultural que és Vendrell on cada dia hi ha més cultures implicades en el seu dia a dia.

Aprofitant aquest espai públic jo crec que aquesta mesura està bé, però aquests diners haurien d’estar dins una planificació global del Vendrell i destinats a allò que ara per ara fos més necessari per la vila i els seus habitants. Nosaltres votem als polítics perquè facin aquesta tasca que és la seva feina, però clar en un municipi sense projecte, ni pla de present ni futur, el que anem fent és donar pals a l’aire a veure si l’encerto l’endevino. Podem trobar coses encertades com la nova distribució de les Quatre fonts i altres quan han estat un fracàs com el carril bici que costa trobar algú que el faci servir. Jo destinaria aquests 200.000 euros a dotar d’aigua a les dutxes de la platja que estan allí en funció de monument i la gent ha de treure partit als rentapeus. També invertiria en la neteja de les herbotes d’algunes bastants voreres del Vendrell que ara que fa calor comencen a deixar-se notar. Si queda alguna cosa, una mica de ciment al tros de pàrquing de terra de l’hospital evitaria una mica els sotracs que s’ha de fer per entrar en aquest espai a prova de rodes i suspensió.