Per un nou turisme del Vendrell i comarca

 

 

Evidentment els nostres pals de paller de la nostra promoció és el turisme: el sol, la platja i aquí amb una mica de Pau Casals ho tenim més que controlat pels segles dels segles.

Aquest mono color de la nostra economia té els dies comptats. No cal anar més lluny i si tenim un estiu sense pluges ja veurem com acabarà tot plegat i si tenim subministrament per atendre el doble o triple de la població habitual. Si ha països al nord d’Àfrica i a Amèrica amb una proposta més assequible que la nostra i això també ens ha d’ajudar una mica a buscar noves propostes per al nostre turisme que és la base de la nostra economia amb un sector primari en serveis mínims i una industria que no està ni se l’espera.

Llavors aquí tenim elements que s’han de potenciar amb claredat per donar sortida als seus productes. Un element clau és la nostra agricultura. Aquí tenim el Terra i Taula que han fet una gran tasca en aquest vessant i haurien de ser els ambaixadors de tot el que es cou per aquestes contrades. En els seus membres destacats podem trobar tot el que hi ha per aquesta zona i de qualitat. Aquests cellers funcionen i és un dels elements que s’han d’incloure d’alguna manera dins els parcs turístics que ens venen a visitar. Cada dia hem de tenir més clar que hem saber buscar el turista que ens de visitar. No hem de buscar quantitat sinó qualitat. Persones amb unes diners que no els importa fer un dinar complet a qualsevol restaurant i no acabar regatejant  per si el menú inclou les postres o el cafè o ambdós.

Potser també hem de començar a vendre les nostres festes majors com un producte comercial, en especial als actes que es fan a la via pública. Jo crec que el foc al Vendrell és una cosa perfectament promocionable alli on faci falta. Hi ha lloc que tenen carnavals, estranys rituals, doncs nosaltres tenim moltes festes majors on el foc, els castells i les cercaviles populars en són un dels seus pilars. No cal seguir els municipis més grans del Baix Penedès, en cada localitat hi ha un acte que té el seu encant propi.

Deixe’m una mica lliure el vessant marítim perquè funciona per si sol i ens podem dedicar a altres aventures ubicades a la part més interior de la comarca,  un lloc on encara es viu com abans i no està tan massificat.

Aqui al Vendrell com no tenim cap projecte de ciutat anem revivint actualitzats les nostres iniciatives dels darrers 30 anys, tot més bonic i bufó, però no ens hem parat a pensar que volem i on ho volem.

Fer turisme també és ampliar els serveis de l’hospital comarcal perquè en situacions normal queda saturat, imagina en períodes vacacionals. Turisme també és recollir els residus de le 200.000 persones que han passat un cap setmana pel Vendrell i que no estiguin mal repartits entre contenidors.

Turisme són moltes coses i no només que vinguin turistes a gastar diners. Turisme és parquing, planificació , seguretat, bona gastronomia.

Anar a Fitur a  principi de l’any està bé si quan tornen mirent arrreu que ens falta per tenir una vila, un poble a l’alçada.

Temps curts

 

No sé si si us passa.  Jo que vaig viure un episode cruel del Covid des de que vaig sortir d’aquella durà història visc el temps en períodes més curts. Puc comptar com a molt una estació, però res de calcular les vacances d’estiu ni res d’això. Sobre la marxa és la gran frase que va agafant força. La inseguretat en el treball, en els lloguers són algunes de les coses que fan el nostre futur impresible i ens obliga a fer les previsions a més curt termini.

Vivim en un món on les sopreses ens poden trastocar el dia a dia. Fa quatre dies el covid va parar el món i el va transformar fins uns límits que encara desconeixem perquè encara estem païnt algunes de les seves conseqüències. Ara a sobre nostre tenim un altre tema que no se’n parla prou com és la sequera amb uns pantans que es pot veure que s’hi amaga ens avisa que això a l’estiu no es podrà aguantar.

Tenim els preus que cada dia pug
en més, però com a compensació podem viatjar gratis en rodalies. Hi ha moltes persones que ho aprofiten i uns diners que s’estalvien per complir amb els deures laborals. Però hem d’anar en compte que molts cops els horaris són orientatius i a vegades els trens ni arriben a passar. L’oli aviat el tindrem a la caixa forta deixat perquè és un  dels productes estrella del consum diari. Si anem així ens haurem de dutxar amb sifó o cervesa que serà el més rendible. El món cada dia va muntant i nosaltres anem a sobre com el futur ja el tenim aquí.

 

 

El Vendrell, m’he perdut

 

                                                                                                                                                                                                                                                      

Enguany la present legislatura mostra que això de la planificació política, un projecte de ciutat de futur res de res.

Al final quan ens dedicàvem a inaugurar el que fos falta,resulta que fem un gran espectacle dels esgrafiats del Portal del Pardo i encara en teníem uns quants en un carrer no tant cèntric per restaurar. Sense anar més lluny també faltava que el cablejat fos soterrat per donar una bona imatge a aquest espai emblemàtic del Vendrell. Doncs després de tots els actes electorals es va fer i tot arreglat. En la passada legislatura que no s’obrien les dutxes de les platges  per estalvi, una raó discutible, però que al final els ha donat la raó va i apareixen amb un immens parc aquàtic al cinema  Brisamar  que Caldea es quedava curt. Sort que la cosa no va prosperar, però suposo que el gran projecte el devíem pagar entre tots.

Entrem en la nova legislatura, es decideix fer el ple ordinari  un dia concret de cada mes. Res en fem en altres moments  crec que dels primers només en coincideix un,  declarem a l’agost mes sense plenari i vinga aquí en teniu un perquè  no decaigui la festa. Sembla que fins i tot el propi equip de govern tingui oposició incorporada perquè no saben si van o vénen. Ho porten tot incorporat.

Comencem la nova legislatura i porten com a càrrec de confiança un xicot que s’havia presentat a la Canonja després que els seus socis de partit ja no  el van deixar a Tarragona. Doncs res, obra social d’un Vendrell acollidor amb el que faci falta perquè aquí pobres no sé però ajudem a tothom no sigui.

Al proper any amb els Reis van aparèixer els altres dos. Un col·lega del Martí que van fer bones migues quan va coincidir a  govern després d’un relació marcada per un 1r d’octubre que teníem allí a tocar. Després un altre xicot que deu fer alguna cosa de turisme perquè tot just entrar ja es vol crear el Consell Assessor de Turisme Municipal. Aquesta és la solució a l’enigma d’aquesta persona en aquesta legislatura. Aquests dos nous viuen al Vendrell i repartits per això de la cohesió territorial. Els nostres amics del Psoe vendrellenc sempre ens parlen d’igualtats d’oportunitats  entre tothom i sinó a l’Eina.
Aquesta és una clara mostra de la seva política real 150.000 euros en càrrecs de confiança a dit. Després agafen una plaça d’un interí aprovada per unes oposicions objectives  i l’amortitzen amb excuses de mal pagador i aquest al carrer. Sense comentaris. Patètics.

El Vendrell, un poble feminista exemple a tort i a dret i no tenen ni els valor d’agafar alguna dona com a càrrec de confiança. La política es fa o no es fa, però si anem d’un pal doncs que entre tres càrrecs a dit almenys una sigui dona, no cal les tres tampoc o potser si, però no tot homes.

Seguim amb els episodis interessants. Ara volen posar arbres a la plaça Rambla Cañas. Primer hi varen posar unes fonts i unes pedretes i ben bonic, però clar com la gent hi jugava ho van treure no fos cas. Ara que és una superfície plana hi volen posar arbres perquè faci ombra. Els abres que els posin a la plaça Germans Trillas que allí es un punt d’insolacions per minut més intens del municipi. Sort de la farmàcia que ja deu conèixer l tema. A veure si ens aclarim perquè crec que encara no sabem que farem ben bé al Tabaris, ni com ho pagarem. Esperem nous moviments d’aquest govern-oposició integrat atès que una gran part de les forces minoritàries estan per altres tasques mediàtiques i no atén a raó. Estàn molt a gust en aquestes reunions mensuals de polítics on el Karma ho cura tot. Ara tal com estan els trens munta una línia de busos entre estacions de tren per no deixar a la gent penjada. No costa pas tant ara que ja no tenim bons comercials. 

Hi ha vida a Albinyana, ja tenim botiga de queviures

 

Albinyana ha recuperat la botiga de queviures de tota la vida al costat de la carretera d'entrada al poble. Molt proper als coles. Un lloc ideal per a la canalla del cole i on pot fe algun diners més que en altres llocs. Era molt trist el poble que havia quedat després de la pandèmia, però de mica de mica en mica tot torna endavant. A veure si la gent del poble va a comprar i no tornem a tirar enrera. La botiga està propera al sindicat i  la porta un Paqui que és el que tenim a tot arreu.

Presentació d'un llibre de Ramon Marrugat

 Avui he tingut el goig d'anar a la presentació d'un llibre de Ramon Marrugat que ve a ser com el filòleg del Penedès.EL llibre recull uns històries més o menys veritat o mentida bastides entre aquestes comarques del Penedès i fins i tot una mica més enllà. Petites històries amb una explicació sobre el llenguatge. Una manera de conèixer  una mica més la nostra identitat.

Una obsessió malaltissa dels polítics: la seguretat ciutadana

 

Els nostres polítics estan vivint una mena d’obsessió malaltissa  per la nostra seguretat que si més Mossos, que si més càmeres que si més controls, tot plegat per estar on estem amb la despesa triplicada que suposa això.

El problema no està ni els Mossos ni en les càmeres de vigilància perquè fins que no puguis tenir un policia les 24 hores en cada cantonada de la localitat no tindràs res segur.

Primer de tot la solució ve des de dalt. S’ha d’endurir la llei perquè molts d’aquestes pispes ja són fins i tot col·legues amb alguns agents de policia. Al final quan el jutge aplica la llei al cap de no res el tornen a tenir al carrer perquè la justícia avui en dia és obsoleta i no està adaptada als problemes que tenim aquí. Al final enganxen els més dèbils que els tornes a tenir atrapats en els proper control. Els qui  controlen tot el tema ves a saber on estan. Ser bones persones amb aquelles que més o menys  ho siguin i sinó retorn al seu país d’origen o un viatge pagat a les zones d’Espanya on no n’hi ha ni un perquè les condicions socials no els ho permeten i no tenen possibilitat de rascar un duro.

Són persones que no tenen res a perdre i encara que estiguin un parell de dies a la presó tant els hi fa. Segurament en les presons d’aquí estan calentets i mengen i beuen. En el seu país això no ho tenen garantitni a les seves cases.

Aquí volem ser econòmics i el més barat. Doncs cada dia hauràs de recórrer a més gent de fora per cobrir les places d’hostaleria perquè els cambrers de tota la vida aniran als llocs més ben pagats, com és llei de vida. Per cobrir tots aquestes guinguetes hauran de recórrer a gent de fora mal pagada, explotada i potser ni assegurada. Aquest és el model que volem, doncs és el que tenim. No hi ha alternativa. Si tu no vols treballar per 5 euros l’hora en un piscina, ja vindrà algú amb la família que ho farà. Però després no ens queixem. Potser anem a buscar un turisme amb més recursos que al llarg del temps ens sortirem tots guanyant perquè alguns problemes no els tindrem perquè la gent que estarà aquí tindrà un nivell assegurat.

Potser que tot sigui més car o les ajudes socials es revisin perquè avui en dia guanyes més diners d’una ajuda social que d’una mitja jornada laboral. La gent té clar el que toca fer.

De totes aquestes coses ningú en parla, però aquí està la clau de la qüestió. La gent ve aquí perquè això no ho controla ni deu amb les casetes que hi ha en diferents urbanitzacions aquí si portes una vida normaleta passes totalment desapercebut. A partir d’aquí anar fent. Aquí tenim un problema d’Estat que els pobres agents que vénen per aquí van desbordats per unes situacions que molts cops els superen perquè aquí tenim de tot per dalt i per baix, però clar els uns no donen problemes en una vida discreta, només cauen els de baix que són carn de canó.

Una mica del record per acabar. Abans, fa 50 anys  quan a les platges de Calafell i Cunit  es descarregava tabac d’estraperlo, tothom ho sabia i tothom en treia partida. Aquella nit la Benemèrita patrullava a l’altra banda del municipi d’on tenia lloc la descàrrega i era millor tots callats per si queia alguna cosa. Doncs les coses segueixen igual. Ara els beneficiaris de tot això potser són aquestes fundacions, empreses i multiusos que s’encarreguen de vetllar en pisos els immigrants i que es portin bé, però no els que estan aquí amb ells sinó els grans directius que van cobrant del tema.  Massa interessos per treure aigua clara a tot plegat en un panorama que alguns espavilats hi tenen els seus negocis.

 

 

Llarga vida a la Tv3

 

Avui fa 40 anys que tenim la Tv3 d'una manera normal. Jo m'he criat amb la Tv3 tot i que també he mirat altres cadenes, però a casa la Tv3 i el Cine de Barrio eren bastant sagrades. Era la nostra cadena de referència. . He rigut molt amb Spencer i no sé com no la tornen a penjar i Plats Bruts i he plorat amb algun a de les seves sèries com Ventdelpla. Fa anys em vaig cansar del Buenafuente i no ho he recuperat. Els informatius de la tele  a vegades massa polítitzats i la meva gran periodista Laura Rosel. Llarga vida al món a través de la Tv3 i de totes coses que aniran sortint d'aquest punt de trobada.No ens podem queixar del que hem tingut. Seguirem endavant. Trobo a faltar el Pepe Rubianes, tot seria diferent.