El Vendrell país de benzineres i supermercats

 

 

El Vendrell en els darrers anys s’ha convertit en un país de benzineres de tots els colors i gustos repartides al voltant de les grans vies que creuen la localitat. Potser aquest és un testimoni més que som un ciutat dormitori. Ara només falta que tinguem  més carregadors elèctrics de cotxe i els que estan al costa del mercat municipal sempre estiguin en funcionament. Mentrestant seguim potenciant els derivats del petroli. En tenim unes quantes més al calaix que esperem que s’hi quedin perquè amb tanta benzinera ja no sabem ni on carregar el dipòsit. Ara hem de treballar el tema cotxe elèctric que tenim municipalment molt abandonat si és que volem ser ecologistes i anar amb el pin  a l’americana.

Al costat d’aquests subministrament tenim supermercats, pocs ens el falten potser AlCampo i no gaire gran cosa més que de mica en mica es van col·locant pel territori vendrellenc. El petit comerç que tenim ja ens l’hem carregat fa dies i en especial en el tema queviures que ha estat suplantat per la gerència asiàtica quasi les 24 hores del dia. La botiga típica de queviures doncs es poden comptar amb els dits d’una mà i alguna aguanta perquè ha sabut apostar pel producte de qualitat.

El més trist és que de llibreries ja només queden una al Vendrell. La Mitjans que és una autèntica estructura d’estat de la cultura i el saber a casa nostra. És un luxe entre nosaltres tenir aquesta llibreria que des d’un temps fins ara  ha fitxat a tot un equip de luxe per tirar-lo endavant dia a dia. Si hi ha un dream team en algun lloc del Vendrell és dins aquest llibreria. Unes grans professionals a banda de la seva simpatia i eficiència. Persones totalment diferents, però unides tal com  estan són genials. Una gran aposta pels actuals propietaris de la llibreria que ha trobat el personal ideal per donar servei a la cultura en aquest reducte local i comarcal que tenim a casa nostra i que tot i les seves dimensions sap que és el que més demana la gent i sinó al cap de no res ja ho tenen aquí.

Doncs aquest és el Vendrell amb una llibreria que encara el futur amb alegria i optimisme perquè sempre hi ha  gent que prefereixen el tracte humà abans del paquet de missatger i en aquest cas, val la pena conèixer el seu personal perquè ho fan amb tot l’amor del món i s’hi deixen la pell.

Això és el que tenim al Vendrell i moltes festes i molts de concerts i cultura popular i un àngel i un orgué i una botiga aturada en el temps que mereixeria que fos un petit museu del nostre passat on la gent conegués on anava a comprar els cigrons la família de Pau Casals i Àngel Guimerà quan estaven a la vila, perquè a part de llegir també menjaven i eren persones humanes i es feien amb gent del Vendrell en el seu dia a dia.

Fa uns anys tenim massa bancs i ens queixaven i no deixàvem posar més entitats al centre de la vila. La mateixa crisis ha acabat amb aquests establiments i ara a certes hores trobem cues de gent al caixer automàtic per anar a buscar uns pocs diners per si hem de pagar trinco trinco.

El Vendrell té un born que necessita un canvi de rumb i sort d’uns  pocs que encara hi van a comprar sinó malament. La gran errada és ser un municipi turístic perquè si els diumenges haguéssim de tenir la majoria de botigues tancades moltes coses no passarien. Els grans supermercats no seria diumenge el dia que tenen més clients de la setmana, un fenomen estrany però massa comú. Potser si tornéssim a la nostra realitat les coses es normalitzarien una mica perquè ara per ara els petits no poden competir amb els grans i estan venuts. No interessa fer-ho perquè som uns covards i no volem ni que es parli per no aixecar la llebre.

 

 

El míting permanent de Puigdemont a Argelés

 Mentres tant a la banda sud dels Pirineus només es veien mítings a les grans ciutats i poca cosa més. Es feien trobades, visites de militants i anar fent. A Argeles hem vist un fenomem curiós que durant els dies de campanya s'ha celebrat un míting cada dia. No sé si amb la mateixa gent, amb diferent gent mig i mig, però el President a l'exili al sortir de casa ja tenia els  seus incondicinals aplaudint com si fos el primer dia. Una imatge curiosa i m'agradaria anar allí a veure si tot és una empresa amb els seus extres amb un petit salari, entrepants pagats, tot gratis. Una cosa ben curiosa de les eleccions catalanes.

El poble català tornarà perdre en les eleccions del diumenge

 Primer de tot, el que passarà diumenge és que ningú traurà una majoria còmoda que li permeti tirar endavant el país. Això forçarà a pactes de tres o dues bandes per fe una majoria sòlida. Els que tenim al govern ja es coneixen massa i vivim massa d'un passat de mals rollos entre ells per tant, de relació saludable entre ells res de res. Cadascú té el seu món les seves històries i es molt díficil que s'avinguin i no seria res extrany una segones eleccions per manca d'acord. PP no te marge de maniobra per pactar. Els catalans Junts i Erc  Comuns o Psc no durà ni una setmana.  Si en posem dos a pactar potser tampoc. No sé que pot passar perquè no hi ha cap possibilitat clara encara que no entri Ciutadans. Tothom té la clau d'aquest tothom contra tothom a veure que passa. Jo crec que aquestes són les eleccions més insipides que s'han celebrat mai a Catalunya

Josep Maria Calaf, el gran lluitador de la vida

 Conec una persona que ha passat es darers 6 o 7 anys de la seva vida a l'hospital passant per diferents malalties complicades que anaven a un nou ensurt i anar fent. Això ha convertit la Tecla en la seva primera casa, en els darrers anys. L'admiro perquè jo hi vaig estar 4 mesos i les vaig passar magres pel tot el que comporta està allí en un llit més petit que el que et tocaria perquè això de la inclusió que sigui per tots. Allí al llit amb els moviments justos, anar pagant la tele de l'habitació perquè tot això és un negoci i sempre els toca pagar els mateixos. 

El Josep Maria era amant de les motos com tothom sabia, persona que tenia una gran passió sobre dues rodes i sempre que podia ho gaudia, però un dia la vida se li va atravessar i no va deixar de fer salts d'obstacles molt ben acompanyat per la seva família que l'han portat com un rei. He pensat molt en ell, però estic segur que aquest esperit bromista que sempre ha tingut ha fet passar moltes estones divertides famílies i metges i per ell anar al quiròfan és com qui li fan una neteja bucal. 

El darrer cop que el vaig veure el 2022 a Cap del Vendrell, semblava que tot havia tornat a la normalitat, doncs no. La mala sort va tornar de nou fins que aquests dies ens ha deixat. Jo no he pujat mai en una moto, però conec una mica el que tu has viscut i et mereixes tots els trofeus que hi pugui haver en aquesta especialitat d'estar a l'hospital.Tu i la teva dona. Quan la trobava sense paraules m'ho deia tot.Ens enteniem no cal més. Descansa en pau Ja et toca .Ets un campió i queda un gran record darrera teu tal com eres perquè cadascú és com és i no com vol la societat. Tu eres peculiar perquè els campions es forgen a si mateixos. Ens veiem algu dia i parlarem de tot menys motos perquè la teva experiència m'ha donat molta força. He pensat molt en tu i en la teva família. Per tu campió. El mínim que puc fer. 

The greatest hits del ple d'ahir al Vendrell

 

Un cop més vaig seguir una mica el ple. El més interessant en els precs i preguntes de la gent. El que vaig flipar va ser la conversa entre la Pepi Mercader que ja està fins els ovaris de superfícies comercials a la vila i ahir es va desaprovar una moratòria d'un any per posar-ne mes. La mossa va deixar anar la seva artilleria pesada davan d'un mestre d'escola que li deia que era molt important l'Idiada per la comarca i ella vinga amb el tema de la Idiada i al final li va dir jo aquí he vingut a parlar de les grans superfícies i punt i no pas d'altres temes que no tenen res a veure. Mira que la Pepi tot això ja s'ho coneixe de carrerilla i que la vulguin ensabonar deixa molt que desitja. Genial Pepi. a veure si tornes i espaviles això està avorrit. 

Molt bé ahir que la secretaria li va dir que això que el ple agafes preguntes de la gent. Doncs aquí t quedas Albert amb la teva veu popular. Encara no tenim gerent de la tele i jo segueixo censurat mentres alli entren i surten cares noves. Cada dia un pas enrere. 

Una persona afable i discreta, Josep Manel Piñol

Un dimarts d’una Setmana Santa, que curiosament queia més aviat que mai, de cop i sense soroll ens vas dir adéu, sense deixar temps a una nou comiat, a un adéu més preparat. Res, de cop i volta, el  teu cor  va deixar de bategar. Tot just abans de començar el gruix de celebracions de la Setmana Santa, eres tu qui presidies l’altar d’aquesta església que en  tantes vegades havies pres part de les seves celebracions Les moltes persones que et coneixem, t’estimem, entre altres estàvem allí al teu voltant repassant vivències, records, coincidències, mirades, en una tarda rúfola de primavera.

Tu ets persona que sempre saludaves. Aquest esport tan sa i natural per la convivència a vegades costa practicar per diferents i varis motius que hom coneixerà, però per la teva part la salutació estava assegurada. A partir d’aquí, si hi havia temps, si algú vivia en alguna circumstància peculiar i tu ho sabies sempre preguntaves com estava aquella persona. Això en una societat accelerada que ja té prou feina per ella, sempre estaves amatent de com estava allò. No cal més.

Eres una persona, treballadora, compromesa, justa, oberta que sense fer estridències ni ànsies de protagonisme, ni titulitis” ni res semblant ajudes en el que fes falta perquè tot surtis el millor possible. No eres amant de les primeres línies i com eres alt no podies passar desapercebut sinó poques vegades et veurien. Era una de les persones que va entendre que el seu fill volia ser músic en un temps que tot era nou com si avui fos 

Seguim sota el Domini de FCC Medio Ambiente

Si al Vendrell algú pensava que aquest equip de govern sortiria del domini FCC doncs malament, un cop més s'ha equivocat. El Vendrell és  i serà durant uns anys territori de FCC.Ara ha estat la neteja viària, ja tenim la recollida d'escombraries que està per caure. Res que a diferència de Calafell que s'han muntat la seva empresa per perdre menys diners. Aquí anem al de sempre. Ara ho tindrem ampliat. Doncs tindrem ampliat l'escombraire dos cops al mes on ara el veiem un i dos l'any on ara ni passa. Molta tecnologia pel centre de la vila i a la resta que plogui. Florentino Pérez o qui sigui. Tu si que sabes.